Bultaco Sherpa T

No s'ha de confondre amb Bultaco Sherpa N o Bultaco Sherpa S.

Sherpa T

Bultaco Sherpa T 350 de 1973
Classe	Trial
Fabricant	Bultaco
Producció	1964-1985
Relacionades	Tirón, Chispa, Lobito T
Similars	Alpina
Configuració
Motor	Monocilíndric 2T refrigerat per aire
Transmissió	Per cadena
Suspensió	Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens	Tambor (dv i dr)
Cronologia
← Sherpa N (1960-1965)

La Bultaco Sherpa T fou un model de motocicleta de trial fabricat per Bultaco entre 1964 i 1985, època durant la qual fou una de les millors motocicletes d'aquesta modalitat (en forta competència amb les també catalanes Montesa Cota i OSSA MAR)^[1][2] i assolí un gran prestigi internacional.^[3] Les seves característiques principals eren el motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire (inicialment de 250 i més tard de 350 cc, a banda de les versions juvenils de 74 i 125 cc), bastidor de simple bressol (tret dels versions de 74 i 125 cc, en què era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.^[4] Seguint la filosofia de Bultaco,^[5] la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa qualsevol afeccionat podia adquirir a la botiga una motocicleta capaç de guanyar, sense cap retoc, el Campionat del Món.

Creada amb la col·laboració del millor pilot de trial del moment, el nord-irlandès Sammy Miller, la Sherpa T fou una moto revolucionària que representà un punt d'inflexió dins la història del trial, ja que el fet d'adoptar un motor de dos temps li atorgava una agilitat de resposta i una lleugeresa que contribuí a fer evolucionar ràpidament aquest esport, arraconant per sempre més les motocicletes britàniques amb motor de quatre temps que havien dominat la disciplina fins aleshores.^[6] Des del mateix moment de la seva estrena oficial en competició, als Sis Dies d'Escòcia de 1965, la innovadora Bultaco aconseguí nombrosos èxits arreu del món, arribant a guanyar campionats estatals, proves internacionals i campionats mundials sense interrupció fins que els problemes de l'empresa, a començaments de la dècada de 1980, la feren desaparèixer d'escena.

Amb la Sherpa T s'acabà també l'època daurada del trial, la que abasta les dècades de 1960 i 1970, quan aquest esport s'expandí i assolí gran popularitat a Europa i Nord-amèrica^[7] en gran manera gràcies a aquesta moto i als èxits aconseguits pels seus famosos usuaris: Sammy Miller, Malcolm Rathmell, Martin Lampkin, Yrjö Vesterinen, Bernie Schreiber, Charles Coutard, Manuel Soler o Toni Gorgot, per citar-ne els més reeixits.

L'any 1960, Bultaco llançà dues motos derivades de la Tralla 101 de carretera^[8] (el primer model de la marca, aparegut el 1959): La Sherpa S, destinada al motocròs, i la Sherpa N, una moto pensada per a l'ús rural en zones amb camins en males condicions, la qual sacrificava una mica la seva velocitat punta a fi de tenir un major poder d'ascensió i capacitat de passar rius a gual. Aquesta moto es pot considerar la primera Bultaco de "trial"^[9] i fou, de fet, la primera de la marca a competir en una prova d'aquesta modalitat al Regne Unit (concretament, una de disputada el 1961 al Traitors Ford, al límit entre Warwickshire i Oxfordshire).^[10] El pilot en fou Dan Shorey, motociclista polifacètic contractat per l'importador de Bultaco al Regne Unit que, poc abans, li havia demanat permís a Francesc Xavier "Paco" Bultó (fundador i amo de l'empresa) per a competir en proves de trial al seu país amb motos britàniques. Bultó, però, li donà una Sherpa N i li digué que fes servir aquella moto modificant-la al seu gust,^[11] cosa que va fer l'anglès.

Poc després, Francesc Xavier Bultó començà a organitzar a la seva finca familiar Sant Antoni de Cunit l'anomenat Trial de Sant Antoni, inspirat en les proves britàniques que havia descobert durant els seus múltiples viatges. Era més que res una festa per a la gent de Bultaco i s'hi participava amb tota mena de motos adaptades: Tralla, Sherpa N, etc. Més tard s'hi convidà a pilots d'altres marques, deixant-los una Bultaco per a l'ocasió. Es pot qualificar aquells primers "trials" com a la llavor d'aquest esport a Catalunya,^[12] tant en l'aspecte esportiu com en el tecnològic, ja que Bultó organitzava excursions motoritzades per muntanya amb els seus pilots per tal d'experimentar de cara a aquella prova, partint d'una moto que anomenaven buque insignia (vaixell almirall) la qual anaven adaptant, sobre el terreny, amb un estol de mecànics que la seguia. Anys a venir, aquella moto (creada sobre la base d'una Sherpa N) seria l'origen de la Sherpa T.^[12]

El 1962, els nebots de Bultó Joan Soler Bultó i Oriol Puig Bultó participaren (observats pel seu oncle)^[3] en un trial que organitzà la FIM a París amb la intenció de promocionar aquest esport al continent -ja que aleshores es practicava gairebé només a les illes britàniques-, per tal d'investigar sobre el terreny aquella desconeguda disciplina i millorar els prototipus de la marca. En aquella ocasió, provaren un parell de Tralla 101 modificades.

Ja al 1964,^[13] Oriol se n'anà amb un Seat 600 als Scottish (Sis Dies d'Escòcia) a provar els nous prototipus, més evolucionats, pilotant-ne un ell i l'altre el britànic Tom Ollerton.^[12][14] Puig Bultó abandonà, però l'astre del trial Sammy Miller s'interessà per aquelles motos i arribà a provar-les, quedant tant sorprès per la seva lleugeresa i per la vivacitat del motor^[3] que demanà d'ésser informat dels futurs avenços. El mateix 1964, en una altra prova promocional a Grenoble, els pilots de Bultaco allí desplaçats quedaren en tercer, quart i cinquè lloc final, fet que li obrí els ulls definitivament a Don Paco (com era conegut afectuosament Francesc Xavier Bultó), adonant-se'n que amb poques modificacions les seves motos podien arribar a superar les feixugues BSA, Ariel, AJS, Norton i altres motos equipades amb motor de quatre temps de 500 cc i més de 150 kg de pes.^[2]

Tot i que aleshores ja s'havia organitzat algun altre trial a Catalunya a banda dels de Sant Antoni (com ara el I Trial de Sant Vicenç de Castellet, el 1959, i el I Trial de Viladrau, el 1961)^[15] es pot considerar l'any 1964 com el del començament d'aquesta modalitat en aquest país,^[16] sobretot després de l'organització del I Trial del Tibidabo l'1 de novembre d'aquell any, esdeveniment que obtingué un fort ressò mediàtic.^[15] Poc abans que això passés, aquell mateix estiu, s'havia estat gestant la Sherpa T a la finca dels Bultó.

Efectivament, a mitjan 1964 Bultó contactà amb Sammy Miller tot demanant-li que provés el prototipus d'una nova moto. Hi ha dues versions sobre aquest fet: L'una afirma que Miller es personà a la botiga de Bultaco a l'Avinguda Meridiana de Barcelona. Paco Bultó el convidà aleshores a la seva finca de Sant Antoni i allí el nord-irlandès se li oferí: «Li interessa la moto de muntanya? Em vol fitxar?» Bultó no s'ho pensà dues vegades i així nasqué una associació d'allò més fructífera.^[8] Segons l'altra versió, Miller rebé una oferta de Bultaco a l'estiu i tot seguit viatjà a Barcelona,^[12] on Bultó posà un full de paper en blanc davant seu i li demanà que dibuixés la moto de trial ideal. Miller li digué: «D'acord, doni'm 12 dies i, partint de zero, li dissenyaré una moto a punt per a esser assajada».^[17]

D'altra banda, cal fer constar que una altra font explica aquesta versió: cap a finals de 1963, Bultó demanà als germans Rickman (aleshores, importadors de Bultaco al Regne Unit) que li cerquessin un pilot de trial que n'entengués de mecànica i que pogués aportar els seus coneixements de cara a la creació d'una nova moto de trial. Els Rickman li parlaren de Sammy Miller i, al mateix temps, contactaren amb l'irlandès a Txecoslovàquia, on participava en els ISDT de Špindleruv Mlýn integrant l'equip britànic. En tornar de Txecoslovàquia, Miller provà la Sherpa N de Dan Shorey i en quedà tan gratament sorprès que decidí viatjar a Barcelona per a col·laborar en el projecte.^[11]

Sigui com sigui, el fet és que Sammy Miller s'estigué l'estiu de 1964 a la finca Sant Antoni de Cunit, on provà el prototipus que li havia preparat Francesc Xavier Bultó a partir d'una Sherpa N. Inicialment, Miller suggerí alguns canvis: sostenia que la nova motocicleta de trial havia de cubicar 250 cc, i tot i que Bultó disposava només d'una 200 cc, aviat començaren la tasca de posada a punt; Miller deia també que la moto es movia massa del darrere, de manera que Bultó i el seu nebot Joan Soler Bultó decidiren allargar-ne el basculant una polzada en honor del britànic.^[8] Al novembre, Miller tornà per mirar d'enllestir la moto en unes intenses sessions: al llarg de dues setmanes, durant el dia un equip de tècnics i provadors duien a terme múltiples proves, dirigides personalment per Francesc Xavier Bultó, i a la nit un altre equip de tècnics i projectistes efectuaven les modificacions necessàries per a les proves de l'endemà.^[3]

Acabades aquestes sessions, Sammy Miller afirmà que no es trobava a gust sobre aquella lleugeríssima moto de dos temps, mostrant-se refractari a signar amb la marca.^[12] Bultó, però, creia en la seva moto, així que aprofitant els seus contactes feu que li portessin del Regne Unit la famosa Ariel GOV 132 de Miller, amb la qual el nord-irlandès havia obtingut 500 victòries.^[3] La moto arribà a Catalunya en només dos dies, i provant-la en les mateixes zones el resultat fou molt favorable a la Bultaco (amb l'Ariel, Miller fou incapaç de superar la "Rocky" -la zona d'examen de la masia de Sant Antoni- mentre que amb la Sherpa la superà netament).^[8]

Sammy Miller tornà tot seguit al Regne Unit per a disputar algunes proves més amb l'Ariel, però convençut que l'era de les quatre temps s'acabava.^[12] Finalment, signà el contracte que l'unia a Bultaco per 2 milions de pessetes^[8][18] d'aleshores (uns 12.000 euros al canvi). El fitxatge fou sobretot un pacte entre cavallers: Miller confiava tant en la seva obra que feu incloure al contracte una clàusula en què es comprometia a guanyar el 80% de les curses que disputés amb la Sherpa. La primera de totes no la guanyà, però acabà complint amb escreix la clàusula,^[8] ja que guanyà el 95% de les proves que corregué amb aquella moto.^[12]

La «Sherpa T», nom que rebé el nou model de Bultaco, es presentà oficialment a l'exposició d'Earls Court (Londres) de 1964,^[16] i al Nadal Miller l'estrenà en competició. La versió definitiva de la moto aparegué publicada per primer cop en un assaig a la revista Motor Cycling, el 16 de gener de 1965, i la seva presentació oficial al públic fou al Saló de l'Automòbil de la Fira de Barcelona d'aquell any.^[19] Poc després, al maig, Sammy Miller hi aconseguí la primera victòria d'una dos temps i d'una moto no britànica als Sis Dies d'Escòcia,^[17] la competició de trial més important d'aquells anys.

A partir de 1966 l'expansió de la Sherpa T fou imparable, aconseguint més de 500 victòries i 30 campionats estatals en diversos països, fet que en disparà la demanda, arribant a vendre-se'n 20.042 unitats arreu del món en aquell any (aquesta xifra de vendes no es veié superada fins al 1973, amb 23.149 unitats venudes).^[8] De fet, cap a finals dels anys 60 la moto de trial representava més del 90% de la producció de Bultaco.^[2]

Hi ha un abans i un després en el trial que queda marcat per aquell acord a la finca Sant Antoni. Amb la Sherpa T arribà la gran revolució i l'expansió internacional del trial, ja que per primera vegada es disposava de motos lleugeres, barates, divertides i eficients.

Com a anècdota, durant la segona meitat de la dècada de 1960, al Regne Unit la Sherpa T es coneixia humorísticament com a «La glàndula del mico», ja que allà hi havia aleshores una poció de moda que assegurava que rejovenia a qui en prenia. El mateix feia la Bultaco, ja que pilots retirats i massa grans per al trial tornaven, amb aquella moto, a fer coses abans impensables.^[12]

Des del seu debut en competició a mans de Sammy Miller, La Sherpa T va guanyar, entre d'altres, cinc Campionats del Món consecutius (tots els que se celebraren mentre la fàbrica estigué activa), quatre Campionats d'Europa, set vegades els Sis Dies d'Escòcia, quinze Campionats de Finlàndia, onze d'Espanya, nou de britànics i set de França.^[3] Com a exemple del seu potencial, l'any 1974 Bultaco guanyà tots els principals campionats de trial que es disputaren arreu del món.^[20]

Com a curiositat, la Sherpa T ostenta un rècord que probablement restarà imbatut per sempre més: el de major altitud assolida per una motocicleta pels seus propis mitjans a l'Himàlaia, concretament 5.156 metres. Aquesta cota l'aconseguiren sis catalans el novembre de 1973, en una expedició motoritzada a aquesta serralada equipats amb sengles Sherpa T (Model 92) específicament adaptades per a la missió. L'aventura, coneguda com a Moto Himàlaia, tingué força ressò internacional. Poc després, el Govern del Nepal prohibí l'accés de vehicles motoritzats a l'àrea, fet que fa gairebé impossible de superar aquest rècord.^[21] Tot i així, aquell rècord fou finalment superat per dues altres expedicions catalanes en indrets diferents, també a bord de motocicletes Bultaco Sherpa T: l'expedició Moto Igualada-Kilimanjaro (5.895 metres al Kilimanjaro el 1974)^[22] i la Moto Igualada-Aconcagua (6.800 metres a l'Aconcagua el 1977).^[23]

Edició	Any	Campió
Campionat d'Europa[a 1]
I	1968	Sammy Miller
III	1970	Sammy Miller
VI	1973	Martin Lampkin
VII	1974	Malcolm Rathmell
Campionat del Món
I	1975	Martin Lampkin
II	1976	Yrjö Vesterinen
III	1977	Yrjö Vesterinen
IV	1978	Yrjö Vesterinen
V	1979	Bernie Schreiber

Al llarg dels anys, la Sherpa T patí profundes transformacions per tal d'anar mantenint el seu lideratge tecnològic. El 1965 se'n comercialitzà la primera versió, el model 10 -conegut també com a "Sammy Miller"- amb culata radial i una cilindrada de 244,2 cc (diàmetre per carrera: 72x60 mm), canvi de 4 velocitats i 18 cv a 8.000 rpm.^[17] El 1968 aparegué el model 49, amb un canvi de 5 velocitats provat l'any anterior per Miller, i augmentant la potència fins a 19,6 cv a 5.500 rpm, abandonant definitivament la culata radial.^[17] Els anys següents la moto patí bàsicament canvis estètics, a la vegada que s'anava aplanant la seva corba de potència fins a arribar a la darrera 250 "clàssica" de la gamma, el model 198 de 1978, amb 14,1 cv a 5.500 rpm. La següent 250 ja fou el model 198B de 1981, amb canvis dràstics tant estètics com en el motor.

Una altra fita dins l'evolució d'aquesta moto fou l'any 1972, en què nasqué la Sherpa T 350, la primera moto de trial de dos temps a superar la tanca dels 300 cc,^[17] amb una cilindrada de 326,03 cc, cinc velocitats i 21 cv a 5.000 rpm. Aquesta moto donà un nou impuls al trial i aviat l'adoptaren els millors pilots de la disciplina.^[17]

Bultaco no s'oblidà dels més joves, i per a ells llançà els anys 1975 i 1977, respectivament, la Sherpa T 125 (9,12 cv a 8.500 rpm) i la Sherpa T 74 (6,63 cv a 7.000 rpm), ambdues amb canvi de 6 velocitats.

El motor de la primera Sherpa T derivava del de la Sherpa S de motocròs, i les seves innovacions principals eren la culata d'alumini amb aletes radials,^[27] l'engegada per volant magnètic FEMSA Var 125-4 i la seva suspensió anterior, fabricada per la mateixa Bultaco, que s'inspirava en la italiana Ceriani.^[16] El mateix any del seu llançament, 1965, esdevingué la primera moto no britànica a guanyar els prestigiosos Sis Dies d'Escòcia.^[28]

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T #10[19][29] Sammy Miller
	250
Núm. Sèrie	10.000.001
Anys	1964 - 1967
CC	244,29
Diàmetre x Carrera	72 x 60 mm
Compressió	8:1
CV	18 a 8.000 rpm
Carburador	IRZ Tipo 24EC 24 mm
Canvi	4 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics de 165 mm
Suspensió darrera	Girling de 70 mm[16]
Pneumàtic davant	2,75 x 21[30]
Pneumàtic darrera	4 x 18
Frens davant	Tambor 125 mm
Frens darrera	Tambor 140 mm
Pes en sec	92 kg[31]
Dipòsit	Vermell i argentat (8 litres)

Aquest model es conegué també com a Sherpa San Antonio^[26] per haver estat desenvolupat a la famosa finca dels Bultó. La seva principal aportació era el nou motor de concepció més moderna i canvi de cinc velocitats. També desapareixia la característica culata radial i es milloraven suspensions, sistema elèctric i estètica, amb un nou dipòsit i selló.^[32]

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T #27 San Antonio[33]
	250
Núm. Sèrie	27.000.001
Anys	1967 - 1968
CC	244,29
Diàmetre x Carrera	72 x 60 mm
Compressió	9:1
CV	19,6 a 5.500 rpm
Carburador	IRZ 24 EC/ Amal 627
Canvi	5 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics de 165 mm
Suspensió darrera	Amortidors hidráulics Betor de 70 mm
Pneumàtic davant	3 x 21[30]
Pneumàtic darrera	4 x 18
Frens davant	Tambor 125 mm
Frens darrera	Tambor 140 mm
Pes en sec	92 kg
Dipòsit	Vermell i argentat (7 litres)

La tercera versió de la Sherpa T representà una fita important en l'evolució de la moto,^[34] la qual millorà en tots els aspectes, estètica inclosa. Amb aquest model, Sammy Miller guanyà la primera edició del Campionat d'Europa, successor de l'antiga Challenge Henry Groutards que s'havia disputat entre 1964 i 1967.^[35] La moto gaudia d'un magnífic motor que, tot i cubicar encara 250 cc, tenia ja totes les virtuts dels futurs motors de la casa de 350 cc (fins i tot amb una "estirada" o capacitat de pujar de voltes molt superior a la d'aquells), a més d'un precís tacte d'embragatge.^[36] D'altra banda, aquesta fou la primera Sherpa a muntar estreps retràctils a partir de les seves darreres versions.^[37]

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T #49[38] San Antonio 2
	250
Núm. Sèrie	49.000.001
Anys	1968 - 1971
CC	244,29
Diàmetre x Carrera	72 x 60 mm
Compressió	10:1
CV	19,8 a 5.500 rpm
Carburador	AMAL 627
Canvi	5 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics de 165 mm
Suspensió darrera	Amortidors hidráulics graduables de 100 mm
Pneumàtic davant	3 x 21
Pneumàtic darrera	4 x 18
Frens davant	Àrea de frenada: 7.650 mm2
Frens darrera	Àrea de frenada: 11.360 mm2
Pes en sec	92 kg
Dipòsit	Vermell amb franja argentada anterior (7 litres)

D'altra banda, el model 49 comença a oferir com a extra el cèlebre Kit Campió a partir de 1969, opció que ja a partir de 1971 s'incorporà de sèrie al nou model 80. El popular Kit, anomenat al començament Kit Campeón Profesional, consistia en el conjunt dipòsit-selló-plaques laterals en una sola peça, més un tub d'escapament especial i altres accessoris. Fou la resposta de Bultaco a la Montesa Cota 247, apareguda el 1968, que unia a la seva gran efectivitat una innovadora estètica (gràcies a la qual guanyà un premi de disseny FAD), la principal característica de la qual era justament el fet d'unir el dipòsit i les tapes laterals en una sola peça.^[39]

Així doncs, malgrat que el motor i el xassís de la Sherpa T eren molt vàlids, la seva carrosseria havia esdevingut poc competitiva en comparació amb la Cota, i per aquest motiu Bultaco creà aquest conjunt d'accessoris que es podien muntar al model 49 fàcilment. Des d'aleshores, tots els models posteriors de Sherpa T es fabricaren ja amb aquest acabat, fins que fou abandonat definitivament amb el model 158 (aparegut el 1975), que tornava al sistema clàssic de dipòsit i plaques laterals per separat.

Aquest model fou el primer a incorporar de sèrie el popular Kit Campió,^[40] motiu pel qual se'l conegué també com a Sherpa T "Kit Campió" o, simplement, "Kit".^[41]

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T #80 Kit[42]
	250
Núm. Sèrie	80.000.001
Anys	1971 - 1972
CC	244,29
CV	19,8 a 5.500 rpm
Carburador	AMAL 627
Canvi	5 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera	Amortidors hidráulics
Pneumàtic davant	3 x 21
Pneumàtic darrera	4 x 18
Frens davant	Tambor 125 mm
Frens darrera	Tambor 140 mm
Pes en sec	92 kg
Dipòsit	Vermell amb franja argentada inferior (4,5 litres)

A banda de mantenir la versió de 250 cc (model 91), Bultaco presentà la Sherpa T 350 (model 92), la primera moto de trial de dos temps de més de 300 cc. La versió de 1972 es conegué també com a Sherpa "Ignasi Bultó", ja que el fill gran de Don Paco feia de pilot provador i a les seves motos sempre s'hi assajaven experiments tècnics que s'aplicaven després a la sèrie.

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T[43]
	250[44][45]	350[46][47]
Id. Model	91	92
Núm. Sèrie	91.000.001	92.000.001
Anys	1972 - 1974
CC	244,29	326,03
Diàmetre x Carrera	72 x 60 mm	83,2 x 60 mm
Compressió	9:1	9:1
CV	19,8 a 5.500 rpm	21 a 5.000 rpm
Carburador	AMAL 627	AMAL 625
Canvi	5 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics de 165 mm
Suspensió darrera	Amortidors hidràulics graduables de 100 mm
Pneumàtic davant	2,75 x 21
Pneumàtic darrera	4 x 18
Frens davant	125 x 25 mm
Frens darrera	140 x 40 mm
Pes en sec	95 kg	98 kg
Dipòsit	Vermell amb franja argentada inferior

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T
	250[48]	350[49]
Id. Model	124	125
Núm. Sèrie	124.000.001	125.000.001
Anys	1974
CC	244,29	326,03
Diàmetre x Carrera	72 x 60 mm	83,2 x 60 mm
Compressió	9:1	9:1
CV	20 a 5.500 rpm	21,5 a 5.000 rpm
Carburador	AMAL 627	AMAL 627
Canvi	5 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera	Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant	2,75 x 21
Pneumàtic darrera	4 x 18
Frens davant	125 x 25 mm
Frens darrera	140 x 40 mm
Pes en sec	90,5 kg	91 kg
Dipòsit	Vermell amb franja argentada inferior (4,5 litres)

El model 151 fou el darrer a incorporar el "Kit Campió" i presentava poques variacions pel que fa al model anterior, com ara el reforç del xassís, la fixació culata-xassís, un nou carter d'embragatge i un silenciador més eficaç amb una forma diferent a la part final.^[50]

Fitxa tècnica

El 1975 Bultaco tornava a renovar estèticament la Sherpa T,^[53] tot desestimant el famós "Kit Campió" i tornant als inicis: dipòsit i plaques laterals per separat.^[54] Aquesta moto es conegué entre els afeccionats com a Sherpa "Manuel Soler" atès que el català participà activament en el seu desenvolupament. Amb els nous models 158 i 159 s'aconseguí millorar el parell motor i l'elasticitat de la Sherpa T, així com la suavitat a les respostes. Per tal d'aconseguir-ho, a la 350 se li canvià el carburador per un Bing 27 i se li augmentà la superfície filtrant.^[55]

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T
	125[56][57]	250[57][58]	350[59]
Id. Model	157	158	159
Núm. Sèrie	157.000.001	158.000.001	159.000.001
Anys	1975	1975 - 1976
CC	118,82	237,43	326,03
Diàmetre x Carrera	54,2 x 51,5 mm	71 x 60 mm	83,2 x 60 mm
Compressió	12:1	9:1	9:1
CV	9,12 a 8.500 rpm	14,1 a 5.500 rpm	18,5 a 6.000 rpm
Carburador	Amal 2625	Amal 2627	Bing T-84 28 mm
Canvi	5 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics	Betor 165/35 mm
Suspensió darrera	Amortidors hidràulics	Betor 340/100 mm
Pneumàtic davant	2,50 x 20	2,75 x 21
Pneumàtic darrera	3,75 x 17	4 x 18
Frens davant	Tambor 125 mm	125 x 25 mm
Frens darrera	Tambor 125 mm	140 x 40 mm
Pes en sec	80 kg	92 kg	92,5 kg
Dipòsit	Vermell amb ratlla argentada superior (5,5 litres)	Vermell amb ratlla argentada superior (6,5 litres)

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T
	74[62]	125[63]
Id. Model	184	185
Núm. Sèrie	184.000.001	185.000.001
Anys	1976 - 1978
CC	74	118,8
Diàmetre x Carrera	43 x 51,5 mm	54,2 x 51,5 mm
Compressió	11:1	11:1
CV	6,63 a 7.000 rpm	9,12 a 8.500 rpm
Carburador	Zenith 18 mm	Amal 2625
Canvi	6 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera	Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant	2,50 x 20
Pneumàtic darrera	3,75 x 17
Frens davant	125 mm
Frens darrera	125 mm
Pes en sec	80 kg
Dipòsit	Vermell amb ratlla argentada superior (5,5 litres)[b 1]

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T
	250[60][64]	350[61]
Id. Model	190	191
Núm. Sèrie	190.000.001	191.000.001
Anys	1977 - 1978
CC	237,55	326,2
Diàmetre x Carrera	71 x 60 mm	83,2 x 60 mm
Compressió	9:1	9:1
CV	14,1 a 5.500 rpm	20,8 a 6.500 rpm
Carburador	Amal 2600 27 mm	Bing 28 mm
Canvi	5 velocitats
Suspensió davant	Telescòpica amb amortidors hidràulics
Suspensió darrera	Amortidors hidràulics graduables
Pneumàtic davant	2,75 x 21
Pneumàtic darrera	4 x 18
Frens davant	125 x 25 mm
Frens darrera	125 x 25 mm
Pes en sec	92 kg	92,5 kg
Dipòsit	Vermell amb ratlla argentada superior (6,5 litres)

Fitxa tècnica

El model 199, aparegut el 1978, adoptà un innovador dipòsit de plàstic irrompible,^[64] més estret a la zona dels genolls, que arraconà per sempre més l'anterior de fibra de vidre (tot i que al Regne Unit s'hi exportava amb un d'alumini per qüestions legals).^[66] La pintura seguia essent vermella, malgrat que el to es difuminà força degut al canvi de material, i es canvià també la ratlla argentada superior per dues d'anteriors més curtes. Aquesta nova Sherpa T presentava altres importants innovacions estètiques com ara el nou disseny de seient, filtre d'aire i tapes laterals, parafangs en plàstic vermell i pintura negre mat a tot el motor, ampolles de forquilla i manillar. Pel que fa al motor, se'n reduí l'amplada a causa del canvi de la tapa d'embragatge, i se n'augmentà la potència fins als 20,8 CV. Finalment, el bastidor s'allargà a la part posterior augmentant-ne així la rigidesa.^[67]

El 1979, la moto es tornà a renovar estèticament, tot canviant el clàssic color vermell per un blau llampant,^[68] tant al dipòsit i plaques com als parafangs i fins i tot al xassís. Amb el motor pintat totalment de negre s'aconseguia un bonic contrast. Altres característiques de la 350 eren l'engegada electrònica per descàrrega capacitativa i, com de costum, bastidor de simple bressol desdoblat sota el motor, transmissió primària i secundària per cadena i embragatge de discs múltiples en bany d'oli. La moto tenia un consum moderat atesos els baixos règims de funcionament del seu motor, limitant-se així considerablement l'emissió de gasos contaminants.^[17]

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T[69]
	250[17][70]	350[71]
Id. Model	198	199
Núm. Sèrie	198.000.001	199.000.001
Anys	1978 - 1980
CC	237,5	326,2
Diàmetre x Carrera	71 x 60 mm	83,2 x 60 mm
Compressió	9:1	9:1
CV	14,1 a 5.500 rpm	20,8 a 6.500 rpm
Carburador	Amal 27	Bing 84 de 28 mm
Canvi	5 velocitats	5 velocitats
	• Relacions[72] 1a: 1:0,223 2a: 0,287 3a: 0,376 4a: 0,612 5a: 1,00	• Relacions 1a: 0,223 a 1 2a: 0,287 a 1 3a: 0,376 a 1 4a: 0,612 a 1 5a: 1 a 1
Suspensió davant	Forquilla telescòpica de 165 mm
Suspensió darrera	Forquilla oscil·lant amb amortidors
Pneumàtic davant	2,75 x 21
Pneumàtic darrera	4,00 x 18
Frens davant	Tambor 125 x 25 mm
Frens darrera	Tambor 125 x 25 mm
Pes en sec	92 kg	92,5 kg
Dipòsit	Blau amb ratlles argentades posteriors[c 1] (5 litres)
• Dimensions[73] Llargada màxima: 2.005 mm Distància entre eixos: 1.315 mm		• Dimensions Llargada màxima: 2.005 mm Amplada màxima: 1.095 mm Alçada selló: 825 mm Distància mínima a terra: 315 mm Distància entre eixos: 1.315 mm

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T
	250	350[74][75]
Id. Model	198A	199A
Núm. Sèrie	?	?
Anys	1980 - 1981
CC	237,5	326,2
Diàmetre x Carrera	71 x 60 mm	83,2 x 60 mm
Compressió	9:1	9:1
CV	14,1 a 5.500 rpm	20,8 a 6.500 rpm
Carburador	Amal 27 mm	Bing 28 mm
Canvi	5 velocitats	5 velocitats
Suspensió davant	Forquilla telescòpica
Suspensió darrera	Forquilla oscil·lant amb amortidors
Pneumàtic davant	2,75 x 21
Pneumàtic darrera	4,00 x 18
Frens davant	Tambor 125 x 25 mm
Frens darrera	Tambor 125 x 25 mm
Pes en sec	92,5 kg	92,5 kg
Dipòsit	Blau amb ratlles argentades posteriors (5 litres)[76]

En plena crisi de Bultaco (crisi que acabà comportant-ne el tancament), la nova Sherpa T es presentà al Saló de Barcelona de 1981. Dotada d'un nou canvi de sis velocitats i un característic xassís pintat de blanc i retallat a la cua (en un intent de perdre pes), era una rèplica del prototipus desenvolupat per Yrjö Vesterinen durant la temporada de 1981, en què el finlandès tornà a Bultaco finançat pels importadors europeus.^[77] Fou la darrera versió de la Sherpa T i significà el pas final en el desenvolupament de la moto de trial més cèlebre de tots els temps, després d'haver dominat la disciplina del trial durant més de quinze anys.^[78] Un dels trets més característics d'aquesta moto era el seu xassís pintat de blanc, motiu pel qual era coneguda com a "la blanca".^[79]

Fitxa tècnica

Bultaco Sherpa T[80]
	250[81]	350[82]
Id. Model	198B	199B
Núm. Sèrie	?	?
Anys	1981 - 1982	1981 - 1985
CC	237,5	340,4
CV	14,4 a 5.500 rpm	20,8 a 6.000 rpm
Canvi	5 velocitats	6 velocitats
Suspensió davant	Forquilla telescòpica
Suspensió darrera	Forquilla oscil·lant amb amortidors
Pneumàtic davant	2,75 x 21
Pneumàtic darrera	4,00 x 18
Frens davant	Tambor 125 mm
Frens darrera	Tambor 125 mm
Pes en sec	92,5 kg	92,5 kg
Dipòsit	Blau amb ratlla blanca posterior

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bultaco Sherpa T

• Article sobre la història de la Sherpa T al web Trials Guru (anglès)
• Pàgina amb documentació tècnica sobre models de Sherpa T Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
• Vídeo de Bernie Schreiber amb la Sherpa T 350 blava cap a 1979 (francès)
• Imatges de diverses versions de Sherpa T