Burgundi
Tipus | llengua morta |
---|---|
Ús | |
Parlants | Extinta |
Parlants nadius | 0 |
Autòcton de | Europa |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques orientals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet gòtic |
Codis | |
Linguist List | qlb |
El burgundi és una llengua morta pertanyent a l'extinta branca oriental de les llengües germàniques. Era parlada pel poble burgundi.[1] Va sobreviure fins al segle vii, encara que la consciència del poble burgundi com a tal encara era viva cap al segle ix, en plena època carolíngia.[2]
El seu origen cal cercar-lo pels voltants de Dinamarca. La primera referència a ells és de Plini el Vell, que diu que vivien entre l'Oder i el Vístula. Amb el temps van acabar instal·lats en la zona que coincideix aproximadament amb l'actual Borgonya (departaments d'Ain, Saône-et-Loire, Côte-d'Or i Yonne), que n'ha heretat el nom.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley, Calif.: University of California Press, 1997. ISBN 0-520-08511-6.
- ↑ Bynon, Theodora «W. B. Lockwood: A panorama of Indo-European languages. xi, 281 pp. London: Hutchinson University Library, 1972. £3.» (en anglès). Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 36, 3, 10-1973, pàg. 672–674. DOI: 10.1017/S0041977X0012018X. ISSN: 1474-0699.
- ↑ Passard, Françoise. Burgondes, alamans, francs, romains: Dans l'est de la France, le sud-ouest de l'Allemagne et la Suisse. Ve-VIIe siècle après J-C. Actes des XXIe journées internationales d'archéologie mérovingienne, Besançon, 20-22 octobre 2000 (en francès). Presses Univ. Franche-Comté, 2003. ISBN 978-2-84867-017-1.