Burca

El burca^[1] és una vestimenta tradicional que porten algunes dones de certs països musulmans (en especial a l'Afganistan i en zones del Pakistan i de l'Iran) basant-se en una interpretació estricta del codi islàmic del vestit o hijab, segons la qual la dona hauria de cobrir-se completament en públic.

N'hi ha diversos models, dels quals se'n poden destacar dos: El primer, usat al sud de l'Iran, és un tipus de vel que es lliga al cap i que cobreix la cara a excepció d'una escletxa a l'altura dels ulls perquè la dona hi pugui veure. L'altre és l'anomenat txadri i conegut com a «burca complet» o «burca afganès», roba d'una sola peça que cobreix el cos de cap a peus i que sol ser de color blau. Aquí, per a veure-hi, hi ha un vel reixat que permet que la dona miri, però que evita que la gent li vegi els ulls. A Occident, el mot «burca» se sol assimilar actualment al txadri o burca completa afganesa.^[2] Tampoc no s'ha de confondre amb el nicab, un tipus de vel que cobreix el cap i la cara, però no el cos, i que sol ser negre. De vegades, hom parla de «vel integral» en parlar de vels que cobreixen la cara, com el burca o el nicab en contraposició als vels que no ho fan, com el xador o més àmpliament el hijab.

El mot prové de l'àrab برقع, burquʿ o burqaʿ.

La introducció del txadri es va produir a l'Afganistan a principis del segle xx, durant el mandat de Habibullah (1901-1919), que va imposar el seu ús a les dones que componien el seu nombrós harem per evitar que fossin vistes pels altres homes. A partir d'aquí, el burca va esdevenir una vestimenta utilitzada per la classe alta, que d'aquesta manera s'aïllava del poble evitant la seva mirada.^[3]

Aplicant una comprensió fanàtica de les lleis religioses i tribals, el règim dels talibans va imposar l'ús del burca per a totes les dones de l'Afganistan.^[2]

A Catalunya, segons el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, el 2010 hi hauria com a molt sis dones amb burca per set milions i mig d'habitants.^[4] Algunes organitzacions es mostren contràries al seu ús, al·legant que aquestes dones es veuen obligades a fer-ho, en comptes de promoure canvis en la normativa que sancionin la imposició del vel integral, no pas el seu ús. Poques dones, de diferents religions i cultures, es mostren a favor d'imposar per llei normes vestimentàries. La majoria de partits polítics també. La majoria dels grups feministes considera que les prohibicions o imposicions d'aquesta mena són masclistes. Entitats com el Centre UNESCO de Catalunya qüestionen alguns partits polítics per utilitzar la religió com a arma amb finalitats electoralistes.^[5]

En particular, la Unesco de Catalunya considera que és un gran error centrar el debat públic en tan sols el fet de prohibir o no prohibir una peça de roba. Menys encara sense consultar prèviament l'Assemblea de les Religions, que té funcions consultives i assessores en totes aquelles matèries relacionades amb els afers de les diferents tradicions religioses, ni sense parlar amb les dones a les quals la normativa suposadament afectaria, encara que siguin una minoria.^[5] Els articles 8 i 9 de la Convenció Europea de Drets Humans, de la qual inclouen explícitament la llibertat de religió i creença, i es manifesten contra la prohibició de pràctiques i símbols religiosos.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burca

• «Dibuixos explicatius de les diferències entre hijab, burca, xador i nicab». Arxivat de l'original el 2012-06-24. [Consulta: 29 abril 2010].
• «Musulmanes catalanes debaten sobre la burca». TV3 a la carta, 06-06-2010.
• «El burca segons la comunitat islàmica catalana» (vídeo). Betevé, 14-06-2010.