Burpalita
Burpalita | |
---|---|
Fórmula química | Na₂CaZr(Si₂O₇)F₂ |
Epònim | Burpala alkaline Massif (en) |
Localitat tipus | Massís alcalí de Burpala, Riu Maigunda, Conca del riu Mama, Buriàtia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
Dana | 56.2.4.2 |
Heys | 17.1.23 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 10,11Å; b = 10,44Å; c = 7,25Å; β = 90,03° |
Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
Duresa | 5 a 6 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,627 nβ = 1,634 nγ = 1,639 |
Birefringència | δ = 0,012 |
Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 80° |
Dispersió òptica | r > v o r < v |
Impureses comunes | Ti, Y, Nb, Fe, Mn |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1988-036 |
Any d'aprovació | 1988 |
Símbol | Brp |
Referències | [1] |
La burpalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el nom del massís alcalí de Burpala, a Rússia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La burpalita és un silicat de fórmula química Na₂CaZr(Si₂O₇)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1988. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la burpalita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al massís alcalí de Burpala, prop el riu Maigunda, a Buriàtia (Rússia). També ha estat descrita al mont Al·luaiv, a l'óblast de Múrmansk (Rússia), a Natrolittodden (Vestfold, Noruega), i en un parell d'indrets a la població de Narsaq (Groenlàndia): Igaliku i el Complex intrusiu d'Ilímaussaq.