Càndid o l'optimisme
(fr) Candide, ou l’Optimisme  | |
|---|---|
 | |
| Subtítol | Traduit de l’Allemand de Mr. le Docteur Ralph |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Voltaire |
| Llengua | francès |
| Il·lustrador | Jean Michel Moreau |
| Publicació | França i Regne de França, 1759 |
| Creació | 1782 |
| Dades i xifres | |
| Tema | best of all possible worlds (en)  , terratrèmol de Lisboa de 1755, Inquisició portuguesa, esclavitud, guerra, filosofia, viatge, infelicitat, amor, dol, sociabilitat, alimentació, riquesa, migració humana, ironia, societat, ésser humà, raó, aventura, desastre i optimisme |
| Gènere | Bildungsroman, ficció i narració |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Sacre Imperi Romanogermànic Portugal Imperi Otomà Venècia Brasil El Dorado virregnat del Perú Governació del Riu de la Plata Paraguay Governorate (en) Regne de França Gran Bretanya Constantinoble Bulgària |
| Sèrie | |
| Part de | Index Librorum Prohibitorum |
| Altres | |
| OCLC | 470488115 |
  | |
Càndid, o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) és una novel·la satírica, escrita per Voltaire i publicada el 1759 durant el seu retir a Ferney.[1] La novel·la brilla per la seva fina ironia. És un dels escrits més populars de l'autor. L'idealisme alemany i l'optimisme filosòfic de Leibniz[2] i les teories sobre la providència de Jean-Jacques Rousseau van ser els principals blancs de les seves verinoses sagetes iròniques.[3]
El tractament satíric de la religió, la sexualitat i l'autoritat van fer que el Vaticà va posar Càndid a la llista de les obres prohibits[4] i alhora va contribuir a al succés clandestí enormement popular.[5] Voltaire s'oposa al bonisme optimista de Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716), que pretenia que vivim en el «millor món dels mons possibles» perquè Déu, per la seva bondat i omnipotència no n'hauria pogut crear un de dolent. Leibniz veu que el mal que es troba en certes coses és necessari en la mesura que justifica un bé més gran.[6] A més de l'optimisme filosòfic, Voltaire hi ataca la intolerància, el fanatisme o l'engany.
Va ser traduït al català una primera vegada el 1928 per Carles Soldevila.[7] Entre les traduccions modernes destaca la de Jordi Llovet del 2005.[8]
Argument
[modifica]El protagonista del conte és Càndid; home bo i ingenu que, passant per totes les desgràcies possibles, viatja cap a Amèrica per trobar-hi la societat mítica d'El Dorado. Acaba trobant-la, però no s'hi queda a viure gaire temps, per què és enamorat de Cunegilda (Cunegunda en la traducció de Jordi Llovet), amb qui finalment contrau matrimoni, fidel a les lliçons del mestre Pangloss (pan 'tot', gloss 'llengua'), acaba dedicat al seu hort després d'un periple vital més que accidentat.[3]
Voltaire, disfressat de Càndid, hi defensa la tesi que l'optimisme metafísic és ridícul i completament inversemblant.
Veu la realitat contemporània com tràgica i aquest pensament condueix inexorablement al pessimisme. Hi descriui savis que volen vendre una visió del món en què «tot va bé» en lloc del món real, on tot va malament. Només a l'El Dorado (un món fora del món convencional i conegut, que Càndid acaba coneixent), es pot trobar la riquesa i la felicitat. Al final, la solució que proposa Càndid és retreure's de la crua i irreparable realitat del món, i refugiar-se en el confort de la feina i la disciplina «cal conrear el nostre hort» («il faut cultiver son jardin»).[9]
Edicions catalanes
[modifica]N'existeixen diverses traduccions íntegres en català:
- Carles Soldevila (Llibreria Catalònia, 1928)
- Claudi A. Feases (ed. del Bullent, 1988)
- Ferran Meler (1989)[10]
- Jordi Llovet (2005)[8]
- Georgina Jordana i Carreres (2013)[11]
Cinematografia
[modifica]El cineasta francès Norbert Carbonnaux (1918-1997) el 1961 va adaptar l'obra al cinema Candide ou l'Optimisme au XXe siècle (‘Cándid o l'optimisme al segle xx’), un film en blanc i negre amb l'actor Jean-Pierre Cassel (1932-2007) en el paper de Càndid. Transposa l'argument de l'obra al segle xx i Càndid hi esdevé un soldat francès el 1940.[12] Aquesta pel·lícula no disposa de doblatge, només està disponible en francès.
Referències
[modifica]- ↑ «Voltaire i el segle de les Llums: Càndid, o l'optimisme». Literatura universal. Generalitat de Catalunya – Departament d'Educació. [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Roldán, Concha «Actualitat i importància del pensament de G. W Leibniz». Compàs d’amalgama, 7, 30-03-2023, pàg. 56–61. ISSN: 2696-0982.
- ↑ 3,0 3,1 «Càndid». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Baldassarro, R. Wolf. «Index Librorum Prohibitorum» (en anglès). Banned Books Awareness, 25-05-2015. [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ «Candide at 250: Scandal and Success» (en anglès). New York Public Library, 28-10-2009. [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Leibniz, Gottfried Wilhelm. Essais de théodicée, sur la bonté de Dieu, la liberté de l'Homme, et l'origine du mal (llibre electrònic gratuït). 2a edició 1714. Amsterdam: David Mortier [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Herrero Senés, Juan «Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967)». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017.
- ↑ 8,0 8,1 Voltaire i Llovet, 2018.
- ↑ Abdi, Arezou «Sur la fameuse leçon morale de Candide de Voltaire ‘Il faut cultiver notre jardin’» (en francès). La Revue de Téhéran, 98, 1-2014.
- ↑ Puntí, Jordi «Una biblioteca furtiva de clàssics». Núvol, 17-05-2023.
- ↑ Voltaire; Jordana i Carreres, Georgina (trad.). Càndid o l'optimisme (en català traduït del francès). Barcelona: La Butxaca, 2013, p. 180 (Lectures i Itineraris núm. 38). ISBN 978-84-17420-34-5.
- ↑ «Candide ou l'optimisme au XXe siècle». Empordà [Consulta: 2023-06-06-].
Bibliografia
[modifica]- Voltaire; Llovet, Jordi (trad.). Càndid o l'optimisme (en català traduït del francès). edició 2018. Barcelona: La Butxaca, 2005, p. 180. ISBN 9788417420192.