Caçanazis
.jpg)
Un caçanazis és un particular que segueix la pista i recull informació sobre presumptes ex nazis, membres de les SS i col·laboradors dels nazis implicats en lHolocaust, en general per al seu ús en el judici per càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat. Entre els caçadors de nazis més prominents es poden citar Simon Wiesenthal,[1] Tuviah Friedman, Serge i Beate Klarsfeld, Ian Sayer, Yaron Svoray, Elliot Welles, i Efraim Zuroff.[2]
Història
[modifica]Amb l'inici de la Guerra Freda just després de la Segona Guerra Mundial, tant els aliats occidentals com l'URSS cercaren antics científics nazis i operatius per a programes com ara l'Operació Paperclip. Antics nazis col·laboratius, com Wernher von Braun i Reinhard Gehlen, van rebre ocasionalment protecció de l'Estat a canvi d'informació o serveis valuosos. En aquell moment, Gehlen havia estat cap dels serveis d'intel·ligència alemanys, la Bundesnachrichtendienst, fundador de la Gehlen Org i cofundador de la xarxa ODESSA, la qual cosa va ajudar a fugir alguns nazis d'Europa. Altres nazis van utilitzar rutes clandestines per escapar de l'Europa de postguerra a llocs com Amèrica Llatina.
En resposta, els caçadors de nazis van buscar pròfugs pel seu compte o van formar grups, com el Centre Simon Wiesenthal. Els mètodes utilitzats pels caçadors de nazis inclouen recompenses per oferiment d'informació,[3] revisió de registres d'immigració i militars,[4] i endegar procediments judicials.[4]
En dècades posteriors, els caçadors de nazis van trobar una major cooperació amb els governs occidentals i d'Amèrica Llatina i l'estat d'Israel. A finals del segle xx, la recerca d'antics nazis va declinar, perquè la major part de la generació més activa en el lideratge nazi havia mort.[4]
Objectius notables
[modifica]- Klaus Barbie, el "Carnisser de Lió", va ser extradit de Bolívia després dels primers intents per Serge i Beate Klarsfeld de seguir-li la pista.
- Adolf Eichmann va ser perseguit per Wiesenthal abans de ser segrestat i extradit clandestinament des de l'Argentina per l'agència d'espionatge israeliana Mossad. Fou jutjat a Israel i finalment executat.
- Boļeslavs Maikovskis era un col·laborador dels nazis de Letònia, perseguit a Mineola (Nova York) per Welles.
- Josef Mengele, l'"Àngel de la Mort", es va buscar en diversos països d'Amèrica del Sud pel Mossad, Wiesenthal i els Klarsfeld abans de la seva mort.
- Erich Priebke va ser buscat a l'Argentina.
- Eduard Roschmann va ser buscat per Wiesenthal a l'Argentina.
- Josef Schwammberger va ser ubicat a l'Argentina pel Centre Simon Wiesenthal i Welles.
- Dinko Šakić va ser perseguit a l'Argentina per Zuroff.
- Gustav Wagner, el "Llop", va ser buscat per Wiesenthal al Brasil.
El Centre Simon Wiesenthal publica un informe anual sobre els criminals de guerra nazis.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Simon Wiesenthal: Nazi hunter». BBC News, 28-12-1999.
- ↑ Wiesenthal Center Urges Australian Authorities to Expedite Extradition Proceedings Against Holocaust Perpetrator
- ↑ David Crossland. «Nazi Hunters More Than Double Reward to $25,000». Spiegel Online International, 14-01-2008. [Consulta: 26 maig 2011].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Jason Cato. «The Nazi hunt continues for ex-guards». Pittsburgh Tribune-Review, 15-04-2007. Arxivat de l'original el 18 d'agost 2008. [Consulta: 21 juny 2011].
- ↑ Zuroff, Efraim. «Simon Wiesenthal Center 2013 Annual Report on the Status of Nazi War Criminal». Simon Wiesenthal Center, 01-04-2013. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 10 juliol 2014].