Camada negra
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Manuel Gutiérrez Aragón  |
| Protagonistes | |
| Producció | José Luis Borau |
| Guió | Manuel Gutiérrez Aragón |
| Música | José Nieto |
| Fotografia | Magí Torruella |
| Muntatge | José Salcedo |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1977 |
| Durada | 89 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
        | |
Camada negra és una pel·lícula dramàtica espanyola; la segona i més explícitament política del director Manuel Gutiérrez Aragón.[1]
Concebuda en vida de Franco, l'escriptura del guió avançava en llibertat i atreviment a mesura que el règim dictatorial s'extingia.[2]
Va resultar premiada en el Festival de Berlín, però la seva exhibició a Espanya va ser oficialment prohibida per la censura cinematogràfica fins a octubre de 1977, registrant-se en la seva estrena diversos atacs de grups ultradretans.[3]
Argument
[modifica]Tatín és un jove de quinze anys que entra a formar part d'un grup clandestí d'activistes falangistes, liderat per una dona fanàtica i violenta. Per a això haurà de complir una sèrie de condicions.[4]
Repartiment
[modifica]- José Luis Alonso - Tatin
- Manuel Ayuso - Contractor
- José Manuel Cervino - Cambrer
- Fernando Chinarro - Veterinari
- Manuel Fadón - Ramiro
- Emilio Fornet - Joaquín
- Joaquín Hinojosa - José
- Carmen Lozano
- Eduardo MacGregor - Maitre
- Petra Martínez - Llibreter
- Ángela Molina - Rosa
- Antonio Passy - Director del cor
- Pape Pérez
- María Luisa Ponte - Blanca
- Marisa Porcel
- Ismael Serrano - Rafita
- Tony Valento - Noi del cor
Premis
[modifica]- 27è Festival Internacional de Cinema de Berlín: Os de Plata a la millor direcció[5]
- Fotogramas de Plata 1977: Millor intèrpret de cinema espanyol (Ángela Molina)
Referències
[modifica]- ↑ Camada negra a fotogramas.es
- ↑ Camada negra, una película sobre el comportamiento fascista. El País (01/09/1976).
- ↑ Camada negra, ante los ataques constantes de la sinrazón. Ángel S. Harguindey. El País (05/10/1977).
- ↑ La tercera condición. Jesús Fernández Santos. El País (02/10/1977).
- ↑ «Berlinale 1977: Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2014-05-02. [Consulta: 20 juliol 2010].