Cançó protesta

Una cançó protesta és una cançó associada amb un moviment que defensa un canvi social amb finalitat de persuasió o propaganda.[1] Pot ser folklòrica, clàssica o comercial, entre d'altres. Alguns moviments socials que han promogut cançons protesta han estat el moviment abolicionista, el sufragi femení, el moviment anticomunista, el moviment obrer, els drets civils,[2] el pacifisme, el moviment feminista, els drets dels animals i l'ecologisme.[3]

La cançó protesta va néixer a inicis del segle xx, de la mà de Joe Hill, sindicalista suec instal·lat als Estats Units d'Amèrica. Però no va ser fins als anys 40 i 50 que va convertir-se en una realitat cultural de masses en diferents països d'Amèrica i Europa: alguns dels primers autors més importants foren els estatunidencs Woody Guthrie, Pete Seeger, Bob Dylan, Joan Baez, els francesos Édith Piaf i Jacques Brel, i el xilè Victor Jara.[4] Fou durant els anys 60 i 70, però, quan aquestes cançons van tenir la major difusió. Alguns dels cantants (sovint cantautors) que feien cançons protesta van ser Raimon (País Valencià), Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, i els components dels Setze Jutges, instigadors de la Nova Cançó, que va reivindicar la normalització de la llengua catalana damunt dels escenaris i clamava en contra de la dictadura.[5]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. R. Serge Denisoff, "Songs of Persuasion: A Sociological Analysis of Urban Propaganda Songs", The Journal of American Folklore Vol. 79, No. 314 (October – December 1966), pp. 581–589.
  2. "Protest Movements: Class Consciousness and the Propaganda Song", Sociological Quarterly, vol. 9, Spring 1968, pp. 228–247.
  3. Torres Blanco, Roberto «'Canción protesta': definición de un nuevo concepto historiográfico». Cuadernos de Historia Contemporánea. Universidad Complutense de Madrid [Madrid], 27, 2005, pàg. 223-246. ISSN: 0214-400X.
  4. «Disfrutan de conferencia -concierto Bob Dylan», 01-02-2017. [Consulta: 1r febrer 2017].
  5. «La cançó protesta del segle XXI». TV3.

Bibliografia

[modifica]
  • Fowke, Edith and Joe Glazer. Songs of Work and Protest. New York: Dover Publications, Inc., 1973.
  • Denisoff, R. Serge. Sing a Song of Social Significance. Bowling Green: Bowling Green State University Popular Press, 1983.
  • Ray Pratt. Rhythm and Resistance: Explorations in the Political Uses of Popular Music (Media and Society Series). Praeger, 1990.
  • Ronald D. Cohen & Dave Samuelson. Liner notes for Songs for Political Action. Bear Family Records, BCD 15 720 JL, 1996.
  • Ron Eyerman and Andrew Jamison. Music and Social Movements: Mobilizing Tradition in the Twentieth Century. Cambridge University Press, 1998.
  • Scaduto, Anthony. Bob Dylan. Helter Skelter, 2001 reprint of 1972 original. ISBN 1-900924-23-4. 

Enllaços externs

[modifica]