Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell
| |||
| Tipus | festival de música esdeveniment recurrent  | ||
|---|---|---|---|
| Dia | primer dissabte de juliol | ||
| Localització | Palafrugell (Baix Empordà) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Patrimoni cultural | |||
| Festa d'interès nacional de Catalunya | |||
| Data | 16 juny 2017 | ||
| Identificador | N/a | ||
| Lloc web | havanerescalella.cat | ||
 | |||
La cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell és la trobada de referència del món de les havaneres celebrada el primer dissabte de juliol a la platja del Port Bo de Calella de Palafrugell (Baix Empordà).
Amb la participació freqüent del grup Port-Bo, el Grup Bergantí, Cavall Bernat, Els Pescadors de l'Escala, Peix Fregit i Terra Endins, la cantada acaba entonant amb el públic «La bella Lola» i «El meu avi».[1] És un dels esdeveniments més coneguts de Catalunya. Aquest acte —que té els seus orígens, l'any 1966, amb una trobada de cantaires a la taverna de Can Batlle— va tenir, ja des de l'inici, un gran èxit; i això va obligar els organitzadors a repetir l'acte a la platja d'en Calau. A partir de l'any 1969, l'Associació d'Amics de Calella, organitzadora de la Cantada en aquell moment, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, on se celebra actualment sota l'organització de l'Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.[2]
Història
[modifica]Es té constància documental que a finals del segle xix existia a Calella de Palafrugell una agrupació musical que incloïa cantades d'havaneres en el seu repertori.[3] L'origen de la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell rau en una trobada de cantaires l'any 1966 a la taverna de Can Batlle, lloc de reunió de pescades, impulsada per Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot arran de la publicació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres.[4] L'any següent es va repetir la trobada a la platja d'en Calau de manera oficial i pública el dia 2 de setembre de 1967 amb la participació dels integrants i fundadors del grup Port-Bo (Ernest Morató, Josep Xicoira i Carles Mir), el grup Alba de la Bisbal d'Empordà, els begurencs Lluís Maneres i Alejandro Ferrer (en Tuixa) i els tres germans Balil (l'Esperança, en Ricard i en Salvador).[5]
Degut a l'èxit que tenia l'acte, el 1969 va traslladar-se a la plaça del Port Bo, on se celebra en l'actualitat, i l'Associació d'Amics de Calella va passar a organitzar la cantada des de la setena edició. Des del 1979 se celebra el primer dissabte del mes de juliol. Al Port Bo aplegà inicialment 10.000 persones i darrerament, amb gran ressò mediàtic, l'assistència supera les 40.000 persones, algunes de les quals s'apropen en embarcacions que fondegen davant l'escenari.[1]
El 1986 el Patronat Municipal de Turisme (l'actual Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell) va passar a fer-se càrrec de l'organització de la cantada d'havaneres. El 2012 es va englobar dins del Festival de Cançó de Taverna i Havaneres de Calella de Palafrugell.[6]
A la dècada del 1990 va ser retransmesa en directe per La 2, entre el 2000 i el 2002 pel canal 33[7] i, des de 2003, per TV3.[8] L'edició de 2013 va ser la més seguida (amb un 15,2% de quota) des de 2003.[9]
50è aniversari
[modifica]
Per tal de preparar el 50è aniversari, el Departament de Cultura i l'Ajuntament de Palafrugell van acordar la creació d'una comissió que treballarà en l'organització dels actes de celebració del 50è aniversari de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell i s'ha determinat quins membres en formen part. La comissió estarà presidida pel conseller de Cultura i tindrà com a objectiu potenciar l'havanera i la cultura popular com a motor econòmic.
Ambdues institucions han signat un protocol de col·laboració per tal d'impulsar l'organització de la 50a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, que tindrà lloc el 2 de juliol de 2016. Han participat en la reunió el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández; el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, Lluís Puig; el regidor de Promoció Econòmica de Palafrugell, Albert Gómez i la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palafrugell, Maria Teresa Frigola.[2]
Port Bo de Calella
[modifica]
El lloc on se celebra anualment la cantada d'havaneres era inicialment ocupat per barraques de pescadors i va començar a poblar-se vers la fi del segle xviii. La platja de Port Bo fou originàriament port natural de Palafrugell i esdevingué un centre d'activitat comercial i pesquera.[10]
La platja del Port Bo és un barri del poble de Calella de Palafrugell, el més meridional dels nuclis marítims del terme. Conserva el traçat original dels carrers, d'un gran tipisme, i els blancs edificis porxats en primera línia de mar, que potser servien d'aixopluc dels estris de pesca, amb les barques varades a la sorra com a testimonis d'una activitat passada que encara perdura. Tot aquest conjunt és un exemple d'arquitectura tradicional que conserva el seu encant, igual que la majoria dels edificis que flanquegen els carrers interiors.[10]
El conjunt de les Voltes està situat a la dreta del Port Bo, davant del mar, i és el que dona més caràcter a la façana marítima de Calella. Les voltes del carrer Miramar són modernes i es bastiren com una imitació de l'arquitectura tradicional del lloc.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Unes 40.000 persones assisteixen a la popular Cantada d'Havaneres a Palafrugell». 324.cat, 09-11-2006. [Consulta: 3 juliol 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Es crea la comissió per a l'organització dels actes de celebració del 50è aniversari de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell». Web. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Antolí, Manel. «Les Havaneres: De Calella a La Habana». Avui. [Consulta: 3 juliol 2012].
- ↑ Bofill, Josep. «Els pioners de la cantada de Calella». El Punt, 03-07-2009. [Consulta: 3 juliol 2012].
- ↑ «Les cantades d'havaneres». Diari de l'escola (VilaWeb), 07-07-2003. [Consulta: 3 juliol 2012].
- ↑ Puntí, Joan. «Les havaneres de Calella es renoven». El Punt Avui, 09-06-2012. [Consulta: 3 juliol 2012].
- ↑ «Punt, El. 27/6/2000.». [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Diari de Girona. 1/7/2003.». [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Les havaneres més seguides des del 2003». El Punt Avui, 09-07-2013.
- ↑ 10,0 10,1 «Port Bo de Calella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
Bibliografia
[modifica]- Bastons, Josep; Casanovas, Carles; Febrés, Xavier. L'havanera viscuda. Pòrtic, maig 2004.
Enllaços externs
[modifica]