Caprabo
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa  | ||||
| Indústria | comerç al detall | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Kembo | ||||
| Creació | 1959 | ||||
| Fundador | Pere Carbó i Casañas | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Gerent/director | Edorta Juaristi (2020–) | ||||
| Empleats | 10.100 | ||||
| Entitat matriu | Eroski (2007–) | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals | 2.058 M€ (2017) | ||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | caprabo.com | ||||
   | |||||
Caprabo és una empresa de distribució d'origen català, centrada especialment en l'alimentació. El 2023 era propietat al 50% del grup Eroski i 50% del grup txec EP. Va tancar el 2022 amb 743,6 milions d'euros de facturació.[1]
Història
[modifica]L'empresa fou fundada el 1959 a Barcelona per les famílies Carbó, Prat i Botet.[2] Jaume Prat fou substituït posteriorment per Silvio Elías.[3] El nom de la marca era la conjunció dels cognoms dels primers participants.
Caprabo va néixer l'any 1959, quan va ser inaugurat el primer establiment a Barcelona; posteriorment, s'inauguraren més supermercats per Barcelona, fins al 1971, que van començar a inaugurar-se'n també fora de la ciutat. El 1984 va aparèixer la primera campanya publicitària. El 1992 va crear el programa d'ajuda a les famílies Benvingut nadó, i també es va fer el primer producte de Caprabo: un tambor de detergent.
El 1995 Caprabo es va convertir en la cadena de supermercats pionera a introduir llet infantil a banda de les farmàcies.
El 2002, després d'inaugurar supermercats en diverses comunitats autònomes, Caprabo compra les companyies Nekea i Enako.
El 2003 Caprabo va comprar també els supermercats Alcosto, operació que li aportà greus problemes econòmics.[4]
En 2006 el grup es va posar a la venda, i va adquirir-lo Eroski l'any següent.[5]
L'any 2007 fou adquirida en un 75% per la cooperativa basca Eroski,[6] i posteriorment la resta d'accions van ser adquirides per la família Botet (16%) i la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (9%) fins a arribar al 100% l'any 2012.[7]
L'any 2009 tenia 10.100 treballadors i 356 establiments (a Catalunya i el nord de la Comunitat de Madrid).
El 2022 van facturar 743 milions d'euros.[1]
Premis i reconeixements
[modifica]L'any 2000 fou guardonada amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edorta Juaristi: Un corredor de fondo en el súper» (en castellà), 27-08-2023. [Consulta: 27 agost 2023].
- ↑ Galtés, Mar «Los nombres y las cosas». La Vanguardia, 28-09-2003, pàg. 75.
- ↑ Prat és substituït per Elías[Enllaç no actiu]
- ↑ Caprabo s'empatxa de compres (castellà)
- ↑ L'empresa basca Eroski compra els supermercats Caprabo
- ↑ «Eroski firma la [[compra]] de Caprabo». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 6 juny 2007].
- ↑ «Caprabo, un muro demasiado empinado para Eroski». Economiadigital.es, 01-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-22. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ «Caprabo 50 anys d'història». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, 6-2009, p. 52-59. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs
[modifica]- Caprabo (català) (castellà)
1995: Joan Coromines · 1996: Institut d'Estudis Catalans · 1997: Joaquim Maria Puyal · 1998: Ediciones Primera Plana · 1999: SEAT · 2000: Caprabo · 2001: Ona Catalana i RAC1 · 2002: Avui · 2003: El 9 Esportiu · 2004: Enderrock · 2005: Softcatalà · 2006: Escola Valenciana · 2007: Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia · 2008: Plataforma per la Llengua · 2009: Octavi Serret · 2010: El Punt · 2011: Cavall Fort · 2012: Òmnium Cultural |
(*) Empresa filial d'una corporació multinacional |