Carmina Pleyan i Cerdà

Plantilla:Infotaula personaCarmina Pleyan i Cerdà
Biografia
Naixement10 gener 1917 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióFilòloga
Família
CònjugeJosep García i López Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carmina Pleyan i Cerdà (Lleida, 10 de gener de 1917 - Barcelona, 24 de febrer de 2011) fou una lingüista catalana.[1][2]

Biografia

[modifica]

Estudià l'ensenyament secundari a l'Institut de Lleida i als anys 30 anà a Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma. Catedràtica de llengua i literatura espanyola per la Universitat de Barcelona, fou professora d'ensenyament secundari de llengua castellana a Lleida, Figueres i Girona. El 1963 va obtenir la càtedra de l'Institut Montserrat i el 1970-1975 fou responsable d'orientació pedagògica de l'Institut Joanot Martorell, a Esplugues de Llobregat, Barcelona.[3][1]

El 1933 va formar part de la tertúlia literària de l'Ateneu Barcelonès amb Joan Vinyoli, Òscar Samsó, el seu futur marit Josep García i López, Francesc Gomà i Musté i Pere Ribera.[4]

Durant els anys 1950 va elaborar manuals escolars d'aprenentatge del castellà, que destaquen pel domini de recursos sintàctics i gramaticals de la llengua com a element bàsic per a una millor expressió de les idees.[5][6] Es va esforçar a posar les aportacions de la lingüística al servei de l'aprenentatge i el desenvolupament personal dels alumnes. Sempre considerà que calia una profunda renovació pedagògica; s'interessà especialment pel procés d'aprenentatge del alumnes amb dificultats i es dedicà a estudiar el fracàs escolar.[1][6]

Al llarg de tota la seva vida professional va escriure i publicar diverses obres: treballs sobre literatura i lingüística, consideracions sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge i el paper clau que hi té el domini de la llengua, i els ben coneguts llibres de text per a tots els nivells educatius, tant per a l'editorial Teide com per a Barcanova, Vicens-Vives o altres.[1][6]

El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va ser Sòcia d'Honor de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.[2]

Obres

[modifica]
  • El Teatro romántico (1946)
  • Gamma: curso de lengua castellana (1950)
  • Verbo. Segundo curso (1955)
  • Teoría literaria (1967) amb Josep García i López
  • Sintagma. Lengua y literatura españolas (1972) amb Josep García i López
  • Reflexiones sobre la enseñanza de la lengua (1975), a Cuadernos de pedagogía, Nº 4.
  • El lenguaje, instrumento de aprendizaje social e intelectual (1975) a Cuadernos de pedagogía, Nº 12.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gomà, Lala. «Pioneres. Dones universitàries de la Segona República». Arpa Films i Nao Cinematogràfica, 2021. [Consulta: 23 abril 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mor la lingüista Carmina Pleyan». [Consulta: 24 febrer 2021].
  3. ↑ «Carmina Pleyan i Cerdà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Carmina Pleyán i Cerdà, obituari a El Punt
  5. ↑ P.G. «Carmina Pleyan i Cerdà - 25 febrer 2011». [Consulta: 24 febrer 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «La maestra. Carmina Pleyán». La Vanguardia, 26-02-2011. [Consulta: 23 abril 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carmina_Pleyan_i_Cerdà&oldid=31055103»