Casa Modolell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Canvis Nous, 7 i Cap del Món, 5 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 370 | |||
.jpg)
La Casa Modolell és un edifici situat als carrers dels Canvis Nous i del Cap del Món de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa i quatre pisos (cinc al carrer del Cap del Món).[1]
Als baixos hi ha dos portals d'arc escarser, un de més ample que l'altre, i la porta de l'escala de veïns, amb llinda plana i finestra d'il·luminació del vestíbul.[1] Els balcons són de llosana de pedra de mida decreixent en alçada, amb barana de ferro i seguits al primer pis.[1] El coronament té una cornisa i un fris, i a cada planta hi ha una imposta a nivell dels forjats.[1] El parament és d'estuc llis emmarcant les obertures, excepte als baixos i primer pis, que és de carreus de pedra.[1]
Història
[modifica],_fa%C3%A7ana_c._Cap_del_M%C3%B3n_5.jpg)
El 1791, Jaume de Guàrdia i Ardèvol (vegeu casa-fàbrica Guàrdia-Desvalls) va establir en emfiteusi una finca al botiguer de teles Bernat Modolell i Ravella[2] (†1793).[3] El 1802, amb motiu del casament de l'hereu Pau Modolell i Negrevernís (†1837)[4][5] amb Teresa Cebrià i Vilella, filla del doctor en dret Felip Cebrià Bordas i Rifós, exassessor del Consolat de Mar,[6] la vídua Rosa Negrevernís va demanar permís per a reconstruir el frontis del carrer dels Canvis i remuntar un quart pis al carrer del Cap del Món,[7] i novament el 1806 per a obrir-hi una porta.[8]
El 1830, Pau Modolell va demanar permís per aixecar-hi i eixamplar-hi una porta i una finestra.[9] Fou succeït pel seu fill Joaquim Modolell i Torres (†1854),[10] i aquest per la seva filla Magdalena Modolell i Freixas (1848-1915),[11] que posteriorment es va casar amb el periodista i escriptor Jaume Nogués i Taulet (1850-1902).[12][5][13] Ambdós cònjuges eren fervents catòlics i realitzaren diverses obres benèfiques i religioses al llarg de la seva vida.[5] Entre d'altres, destaca la capelleta de Sant Josep Oriol a la seva casa del carrer de la Palma de Sant Just i la cessió d'un solar a l'Eixample per a la construcció de l'Església de Sant Josep Oriol.[5]
El 2006, la propietària Maria Lluïsa Jorba i Nadal va obtenir la llicència d'obres per a reformar l'edifici, obtenint en total quatre locals i tretze habitatges.[14] El 2016 s'hi va instal·lar un ascensor, el que va motivar una intervenció arqueològica.[15]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, 07-01-1791.
- ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 09-01-1793.
- ↑ AHPB, notari Domènec Gibert, 18-04-1837.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Fitxes de patrimoni: Can Modolell. Ajuntament de Viladecans, p. 419.
- ↑ AHPB, notari Josep Clos i Trias, manual 1.164/5, f. 147-151v, 20-05-1802. Capítols matrimonials entre Pau Modolell i Negrevernís i Teresa Cebrià i Vilella.
- ↑ «Rosa Modolell. Vídua de Bernat Modolell. Canvis Nous i Cap del Món. Enderrocar la façana de Canvis i reedificar-la afegint un 4t pis a la part del carreró». C.XIV Obreria C-88/1802-001. AHCB, 04-01-1802.
- ↑ «Rosa Modolell. Vídua. Canvis Nous i Cap del Món. Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-99/1806-033. AHCB, 25-02-1806.
- ↑ «Pau Modolell. Canvis Nous 4 i Cap del Món. Casa. Aixecar i eixamplar una porta i una finestra». C.XIV Obreria C-142/1830-112. AHCB, 21-06-1830.
- ↑ AHPB, notari Josep Umbert, manual 1.381/19, f. 994-1065v, 27-12-1873. Inventari post mortem deles béns de Joaquim Modolell i Torres.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 361.
- ↑ «Jaume Nogués i Taulet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 736.
- ↑ Gaseta municipal de Barcelona, 10-06-2006, p. 1316.
- ↑ Gallego Cañamero, José Miguel. Intervenció arqueològica. Carrer Canvis Nous, 7 (novembre - desembre de 2016). Actium Patrimoni Cultural SL, desembre 2018.