Casa Pich i Pon

Casa Pich i Pon
Dades
Tipus	Edifici
Arquitecte	Josep Puig i Cadafalch
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dreta de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	Pl. Catalunya, 9 i Rbla. Catalunya, 2
41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 07″ E / 41.38755°N,2.16866°E / 41.38755; 2.16866
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	41290
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	1407

La casa Pich i Pon és un edifici situat a la Plaça de Catalunya, 9, xamfrà amb la Rambla de Catalunya de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès.^[1] Es considera noucentista pel que fa al tipus de composició (regular i simètrica) i l'estil de les decoracions, però amb uns incipients trets racionalistes en el tractament de les plantes intermèdies amb les obertures perfectament quadrades i mancades de decoracions.^[2]

Va ser encarregat el 1918 a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch per l'empresari i polític Joan Pich i Pon.^[3] Segueix les mateixes proporcions del veí Hotel Colon, acabat aquell mateix any, configurant així la façana nord de la plaça, que serveix de teló de fons de la Rambla.^[2]

Al llarg del temps, ha allotjat les seus del partit Solidaritat Catalana per la Independència, el consolat del Canadà, l'Espai Cultural Caja Madrid, la caixa d'estalvis Unnim^[4] i les oficines del Programa d'acolliment lingüístic del Consorci per a la Normalització Lingüística.

És un edifici majoritàriament d'oficines que també disposa d'habitatges. S'organitza a través d'una sola escala comunitària, amb celobert integrat, que dona accés als pisos i oficines. Consta de planta baixa, entresòl i sis pisos, el darrer enretirat de la façana.^[2]

Segueix l'esquema clàssic de divisió en tres franges horitzontals adaptades a les necessitats pròpies de l'ús administratiu de l'època. La base està formada per la planta baixa i l'entresòl (unificades en unes obertures de doble alçada) i queda delimitada per la línia que configuren les balustrades dels balcons de la primera planta.^[2]

Els cinc pisos conformen la zona intermèdia. Aquesta franja disposa d'obertures quadrades de grans dimensions que reflecteixen l'esperit modern de l'època. Per adaptar aquestes proporcions pròpies d'oficines a un ús domèstic, aquelles obertures corresponents a habitatges es subdivideixen en dues o tres finestres separades per columnes. Per la seva banda, la sisena planta, enretirada del pla de façana, servia com a residència de la propietat.^[2]

El xamfrà queda emfasitzat per l'aparició d'un balcó corregut amb balustrada a nivell de la cinquena planta i el tractament diferenciat dels seus dos vèrtexs. Aquests queden remarcats tant pels murs cecs entre les plantes primera i quarta i tres obertures estretes a nivell del cinquè pis, com pels dos templets del coronament.^[2] Originalment, n'hi havia tres, però el de l'extrem va desaparèixer als anys 1940, en quedar contigu a la torre del nou edifici del Banco Español de Crédito. A començaments dels anys 1960, els dos del xamfrà també foren desmuntats, però el 1982 foren restituïts al seu lloc per l'arquitecte Jordi Romeu.^[2] Són de dues alçades per sobre de l'àtic, estan profusament decorats amb columnes jòniques i estan formats per una base cega, un nivell amb quatre arcs de mig punt flanquejats per arcs jònics i l'últim nivell formalitzat com una glorieta circular recolzada sobre vuit columnes jòniques i rematada per una cúpula esfèrica translúcida. Sobre cadascuna d'elles emergeix una figura masculina del deu Mercuri.^[2]

Les cobertes són planes amb terrat, inclús la de l'àtic retirat. Els seus elements més vistosos són les balustres que predominen en tots els perímetres que donen a la plaça.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pich i Pon

• «Casa Pich i Pon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.