Casal de la Previsió
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines i edifici residencial  | |||
| Part de | Via Laietana | |||
| Arquitecte | Enric Sagnier i Villavecchia | |||
| Construcció | 1920 | |||
| Ús | en desús | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Jonqueres, 2, Ortigosa, 2-6, Amadeu Vives, 3-5 i Ramon Mas, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52218 | |||
| Id. Barcelona | 765 | |||
_Caixa_de_Pensions_i_d%27Estalvis_(Via_Laietana,_annex_building).jpg)
El Casal de la Previsió és un edifici situat als carrers de Jonqueres, Ortigosa, Amadeu Vives (abans Cameros) i Ramon Mas (abans Sant Francesc) de Barcelona i està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]És un edifici a quatre vents, que toca amb la part posterior del Palau de la Música Catalana. Utilitza la pedra blanca del Garraf per a la façana principal, combinada amb rajola a les secundàries, tal com ho fa també el Casal de l'Estalvi. Amb aquest també coincideix en el llenguatge neogòtic dels acabats, tot i que respon a una tipologia molt més moderna, propera a les noves concepcions d'edifici d'oficines.[2]
La façana principal combina murs arrodonits a les cantonades i el cos central amb cossos plans, alts i amb merlets, d'estètica medievalitzant. Aquesta façana compta amb ornamentació escultòrica atribuïda a Eusebi Arnau. A la part posterior, corresponent als carrers d'Ortigosa i d'Amadeu Vives, hi ha un portal decorat amb relleus que dona accés a la part de l'edifici ocupada per habitatges de gran superfície.[2]
Història
[modifica]Fou projectat el 1920 per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia per encàrrec de Francesc Moragas i Barret, director-gerent de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, per a acollir les dependències de l'Institut Nacional de Previsió i altres entitats anàlogues, així com pisos de lloguer a les plantes superiors.[3]
El 2002, va ser adquirit per la immobiliària Núñez i Navarro amb la intenció de convertir-lo en hotel,[4] però dues dècades després, l'edifici encara roman en desús, i Barcelona Global el va incloure en el seu informe sobre els immobles infrautilitzats al centre econòmic de la ciutat.[5][6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Edifici annex de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Edifici annex de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Francisco Moragas, director gerent de la Caixa Pensions per a la Vellesa. Via Laietana amb façana a Sant Francesc (ara Ramon Mas 1), Jonqueres (2), Cameros i Ortigosa (2)». Q127 Foment 792/1920. AMCB, 01-06-1920.
- ↑ «Núñez i Navarro compra un edificio modernista para convertirlo en hotel» (en castellà). El País, 05-02-2002.
- ↑ Pauné, Meritxell M. «Barcelona Global insta a “reeconomitzar” el centre de la ciutat amb oficines als edificis buits». TotBarcelona, 30-01-2020.
- ↑ El repte de re-economitzar el centre de Barcelona. Barcelona Global i Cushman & Wakefield, 2020.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casal de la Previsió». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casal de la Previsió». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.