Cascall

Cascall

Papaver somniferum
Dades
Font de	cascall, opi i oli de cascall
Planta
Color de les flors	porpra
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Ranunculales
Família	Papaveraceae
Gènere	Papaver
Espècie	Papaver somniferum L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Papaver setigerum DC. Papaver somniferum var. album DC.

El cascall o pintacoques (Papaver somniferum) és una mena de rosella de la família de les papaveràcies, conreada. Les llavors es fan servir per a ús culinari i també se'n fa oli de cascall; del seu làtex s'obté l'opi, la morfina i l'heroïna. Hi ha dues varietats: Papaver somniferum blanc i Papaver somniferum negre. És una planta coneguda des de l'època dels grecs i dels romans. El seu nom científic significa rosella que fa dormir. També es coneix amb el nom de dormidora, herba dormidora.^[1]

El cascall és una planta anual que pot arribar a fer fins a un metre d'alçada. Les fulles són molt gruixudes, irregulars i alternes. Té una única flor amb quatre pètals, dos sèpals i molts estams i carpels. Les flors tenen pètals de color blanc, rosa o porpra. Fructifica en una càpsula globosa molt grossa. És característic que al capdamunt tingui els estigmes aplanats en forma de disc. Cada un produeix 30 mil llavors que surten de la càpsula a través de petits orificis ubicats sota del disc estigmàtic.^[2]

Aquesta planta és típica de països asiàtics i de l'est del Mediterrani, com Turquia, Iran i Afganistan. Floreix des del mes de maig i es comença a recol·lectar a la fi de la primavera. Viu en llocs de sòl sorrenc i calcari i atmosferes solejades.

Per a produir opiacis s'utilitzen les càpsules immadures (la part de la planta que contindrà les llavors), sobre les quals es practica una incisió per obtenir un làtex blanc i viscós que, un cop sec, dona lloc a l'opi. Aquesta incisió no ha de ser gaire profunda, perquè el làtex podria entrar dins la càpsula, ni tampoc gaire superficial, ja que llavors en sortiria poca quantitat. Les càpsules aconsegueixen el màxim contingut en morfina (el principal alcaloide del làtex) al cap de dues setmanes i mitja després d'haver florit. Amb menys freqüència també s'utilitzen les fulles i les flors com a droga.

El principal derivat de l'opi és la morfina, que actua fonamentalment sobre el sistema nerviós central i el sistema digestiu. La morfina s'utilitza de manera generalitzada en medicina convencional com a potent analgèsic. La codeïna també és un analgèsic, però més suau i s'utilitza par a calmar la tos, dolors musculars, dolors associats a la menstruació, i migranyes entre molts d'altres. També és gràcies a la morfina que s'utilitza per a combatre l'insomni. L'opi és utilitzat per a medicaments que alleugen les diarrees nervioses.

L'ús d'aquesta planta s'ha de fer sota control mèdic. L'ús continu en pot comportar mals de cap, sequedat bucal i epidèrmica, vertigen, vòmits, trastorns emocionals, etc.

L'ús farmacèutic d'aquests alcaloides s'ha d'evitar en casos d'insuficiència respiratòria, així com en el període d'embaràs i de lactància.

A molts llocs del món, com ara els països d'Europa central i de l'est, l'Índia, Canadà i EUA, s'utilitzen les seves llavors per a fer pans i pastissos. Les llavors han d'estar seques i, barrejades amb farina, s'utilitzen com a ingredients en pastisseria.

Les llavors del cascall s'han utilitzat des de fa 4.000 anys. Els egipcis utilitzaven l'opi per combatre la fatiga; els grecs el feien portar des de l'Extrem Orient, però van ser els àrabs els que van estendre les seves propietats medicinals durant l'edat mitjana.

Actualment el conreu del cascall està regulat i controlat a la majoria dels països (obtenció de morfina) tot i que en altres n'és una font il·legal d'ingressos. A Espanya les plantacions legals són vigilades i controlades in situ per la Guàrdia civil. És de fàcil conreu, les temperatures del clima mediterrani són suficients per al seu creixement. Pot fer-se en secà o regadiu. Per obtenir el làtex es fan incisions a la càpsula de la planta viva encara en el camp (necessita molta mà d'obra).

Era un conreu tradicional com a planta remeiera a l'arc mediterrani (les llavors, no pas el làtex) com a inductora al son o per evitar el mal de cap. Encara de tant en tant es poden veure plantes de cascall subespontànies a prop de les masies, ja que algunes llavors germinen molts anys després de caure a terra.

• Alonso, Jorge R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos (en castellà). 2a edició. Rosario: Corpus, 2004. ISBN 9789872029234. 

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• Opium FAQ v1.0 Arxivat 2012-10-06 a Wayback Machine.

Viccionari