Castell termenat

Castell termenat era una circumscripció territorial centrada en un castell.^[1] No tots els castells disposaven de terme, sent un castell amb terme dels més importants del regne,^[2] i podia contenir diverses parròquies, poblacions o estructures militars de rang inferior com domus, turris o quadres. Correspondria a l'equivalent a una baronia posterior.^[3]

Els castells al segle X tenien funció defensiva contra els musulmans i contra altres nobles, no es podien aixecar sense permís del rei, i la seva ubicació era en llocs elevats i aïllats però de difícil defensa,^[4] i a partir del segle XI per l'usatge castellani^[5] molts castells passaren a ser administrats per nobles i cavallers, tant si fou per delegació de funcions o com si ho fou per una relació feudal, i a Catalunya, a partir de mitjans de segle XIII, regits per les commemoracions de Pere Albert, els castells més importants van començar a rebre un territori (terme), que havia d'estar limitat amb fites sobre el que el senyor o castlà tenia jurisdicció civil sobre els residents al seu terme, i a ells oferia protecció i refugi a canvi de la contribució al manteniment i defensa.^[6] El senyor pel dret de recollida a canvi havia de defensar als habitants del terme, per a qui el castell feia de refugi natural en moments de perill, i als qui acollia amb els seus béns.^[7]

• Revista cultural QU4TREPINS pag. 14 de Palau-solità i Plegamans