Castellgermà
| ||||
| Tipus | antic assentament  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Sarroca de Bellera | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.078 m | |||
Castellgermà fou un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està despoblat des de molt antic. S'hi troben encara algunes ruïnes del Castell de Castellgermà i una petita ermita, la Mare de Déu de Castellgermà.[1][2]
Està situat a 2,3 km. en línia recta al nord-oest del seu cap de municipi. Per poder-hi accedir, des de Sarroca de Bellera cal seguir cap al nord-oest la carretera L-521, i, al cap d'1 quilòmetre, quan està a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena al Xerallo en uns 600 metres. De Xerallo cal continuar cap al nord, i en uns 750 metres més s'arriba sota mateix del turó on hi hagué el castell de Castellgermà.
L'accés a Castellgermà és per un caminet que hi puja fàcilment des de les darreres cases –les més altes– d'una urbanització que hi ha al començament de la carretera de les Esglésies, a la dreta del riu, a ponent.
La senyoria del lloc, que el 1381 consta amb 3 focs (uns 15 habitants), consta del segle xiv al del segle xix, a l'extinció dels senyorius, en mans dels Erill.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Castellgermà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ballo, Ricard; Tañá, Montserrat. «Castell de Castellgermà». Catalunya Medieval - Castells, Torres, Fortificacions i altres construccions. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ García, Esther Redondo. El fogatjament general de Catalunya de 1378. Editorial CSIC, 2002, p. 62. ISBN 978-84-00-08097-6.
Bibliografia
[modifica]- Bellmunt i Figueras, Joan. «Les Esglésies». A: El Pallars Jussà. II. Lleida: Pagès, 1997-2000 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-525-5.
- Castilló, Arcadi; Lloret, T. «Sarroca de Bellera». A: Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera. 12. 1. ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Gavín i Barceló, Josep Maria. Pallars Jussà. Valldoreix: Arxiu Gavín, 1977 (Inventari d'esglésies, núm. 8). ISBN 84-85180-14-3.
Enllaços externs
[modifica]