Centro de Biología Molecular Severo Ochoa
Edifici del CBMSO | |
Epònim | Severo Ochoa de Albornoz |
---|---|
Dades | |
Nom curt | CBMSO |
Tipus | institut de recerca |
Història | |
Creació | 1975 |
Activitat | |
Àmbit | Espanya |
Governança corporativa | |
Seu |
|
Executiu en cap | Federico Mayor Zaragoza (1975–1978) Eladio Viñuela Díaz (1979–1979) Antonio García-Bellido (1980–1980) David Vázquez Martínez (1981–1982) valor desconegut (1983–1983) valor desconegut (1984–1985) Pedro Ripoll (1985–1986) Jesús Ávila de Grado (1986–1987) Luis Carrasco (en) (1988–1989) Ginés Morata Pérez (1990–1991) Margarita Salas Falgueras (1992–1993) Esteban Domingo Solans (1994–1995) valor desconegut (1996–1997) Federico Mayor Menéndez (1998–2001) Jesús Ávila de Grado (2002–2004) |
Directora | Lourdes Ruiz Desviat |
Depèn de | CSIC Universitat Autònoma de Madrid |
Part de | Consell Superior d'Investigacions Científiques Universitat Autònoma de Madrid |
Lloc web | http://www.cbm.uam.es |
El Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO) és un centre de recerca biològica.[1]
Fundació
[modifica]Fundat en 1975 com un centre mixt entre el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), sota la iniciativa i tutelaje del Dr. Severo Ochoa.[2] Aquest, va reunir varis dels grups més actius en el camp de la Bioquímica i la Biologia Molecular que llavors existien a Espanya per formar el CBMSO.[3]
Recerca i formació en l'actualitat
[modifica]Les diferents línies de recerca cobreixen en l'actualitat àrees d'avantguarda en disciplines com la Biologia Cel·lular, Biologia del Desenvolupament, Virologia, Microbiologia Molecular, Neurobiología, Senyalització Cel·lular i Immunologia. El CBMSO està jugant un paper molt important en el desenvolupament de la recerca biomèdica i biotecnològica a Espanya,[4] no només pel que fa als resultats obtinguts en els seus laboratoris sinó, a més, contribuint de forma molt significativa a la formació (moderna i professionalitzada) de centenars de joves investigadors que realitzen i han realitzat les seves Tesis Doctorals al Centre.
Impacte social
[modifica]Des del punt de vista investigador, la característica més essencial del CBMSO és que les seves línies de recerca cobreixen aspectes bàsics i fonamentals de la Biologia. L'estudi d'aquests mecanismes bàsics té un gran impacte social: d'una banda, les seves alteracions condueixen a patologies que directament incideixen en la qualitat de vida dels ciutadans, així com en l'economia; per una altra, perquè el seu estudi pot donar lloc a importants aplicacions pràctiques en l'àmbit de la Biomedicina i la Biotecnologia. Les patologies els mecanismes de les quals són objecte d'estudi al nostre Centre inclouen malalties neurodegenerativas com l'Alzheimer, el càncer, la inflamació, les infeccions virals, o les alteracions del sistema cardiovascular i immune.[4]
Organització
[modifica]El CBMSO està organitzat científicament en cinc departaments:
- Biologia Cel·lular i Immunologia Arxivat 2015-12-25 a Wayback Machine.
- Virologia i Microbiologia Arxivat 2015-12-25 a Wayback Machine.
- Desenvolupament i Diferenciació Arxivat 2017-03-15 a Wayback Machine.
- Neurobiologia Molecular Arxivat 2017-03-15 a Wayback Machine.
- Dinàmica i Funció del Genoma Arxivat 2015-12-25 a Wayback Machine.
Directors
[modifica]Període | Director |
---|---|
1975 - 1978 | Federico Mayor Zaragoza |
1979 | Eladio Viñuela |
1980 | Antonio García-Bellido |
1981 - 1982 | David Vázquez |
1983 | Juan Pedro García Ballesta |
1984 - 1985 | Galo Ramírez |
1985 - 1986 | Pedro Ripoll |
1986 - 1987 | Jesús Ávila de Grado |
1988 - 1989 | Luis Carrasco |
1990 - 1991 | Ginés Morata Pérez |
1992 - 1993 | Margarita Salas Falgueras |
1994 - 1995 | Esteban Domingo |
1996 - 1997 | Miguel Ángel de Pedro |
1998 - 2002 | Federico Mayor Menéndez |
2002 - 2004 | Jesús Ávila de Grado |
2004 - 2006 | Cecilio Giménez |
2006 - 2008 | Miguel Ángel Alonso Lebrero |
2008 - 2012 | Manuel Fresno |
2012 - 2014 | Santiago Lamas |
2014 - 2019 | José F. de Celis |
2019 - actualitat | Lourdes Ruiz Desviat |
Referències
[modifica]- ↑ «centros de investigación y delegaciones - csic.es» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-01-26. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ Suberviola, José Luis Paternain, Maria Cabré Bargalló, and Antoni Romeu Figuerola. "Un Record a Severo Ochoa: importància de la seva obra i llegat científic." Actes d'història de la ciència i de la tècnica 1.1 (2008): 321-332.
- ↑ de Haro, César. "Severo Ochoa, su compromiso con el desarrollo de la bioquímica y biología molecular en España." Boletín SEBBM 146 (2005): 13.
- ↑ 4,0 4,1 Avila, Jesus, et al. "Centro de Biologia Molecular “Severo Ochoa”: A Center for Basic Research into Alzheimer’s Disease." Journal of Alzheimers Disease 21.2 (2010): 325-35.