Centristes de Catalunya-UCD

Infotaula d'organitzacióCentristes de Catalunya-UCD
Dades
Nom curtCC-UCD Modifica el valor a Wikidata
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologiademocràcia cristiana
autonomisme regional
socioliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1978
Data de dissolució o abolició1983 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Centristes de Catalunya-UCD (CC) va ser una coalició electoral catalana formada el 1978 com la secció catalana de la Unió de Centre Democràtic (UCD) amb la Unió del Centre de Catalunya (UCC) i la Unió Democràtica de Centre Ampli d'Anton Cañellas i Balcells. Entre els dirigents més destacats, hi hagué: Julià Valón, Eduard Punset, Carles Sentís, Manuel de Sárraga Gómez, Marcel·lí Moreta i Vicente Capdevila Cardona.

Història

[modifica]

Centristes de Catalunya va ser un partit polític nascut de les desavinences en el si d'Unió Democràtica de Catalunya entre els partidaris de l'acord amb CDC i els partidaris de la coalició amb la UCD de Suárez. La persona que encapçalava la unió amb la UCD fou Anton Cañellas i Balcells. Aleshores, l'any 1978, ell era el líder d'UDC, però en el 7è Congrés del partit les seves tesis foren rebutjades. En aquell moment Anton Cañellas i 300 militants més es van unir i van fundar un nou partit polític la Unió Democràtica de Centre Ampli (UDCA), que després s'uní amb la UCC i nasqué Centristes de Catalunya, que pretenia ser el braç de la UCD a Catalunya. Cañellas pretenia construir un gran partit de centre a Catalunya connectat amb Espanya "a l'alemanya", com la CDU i la CSU de Baviera.

Centristes de Catalunya-UCD va presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1979 i va aconseguir uns bons resultats tant a Catalunya com a Espanya, fet que va permetre que Adolfo Suárez, candidat a la presidència per la formació centrista, formés govern.

Resultats electorals

[modifica]
Eleccions Vots Percentatge Representants obtinguts Posició
Eleccions generals espanyoles (1979) 570.948 vots 19,35% 12 diputats i 4 senadors 2a posició
Eleccions locals (1979) 362.405 vots 13,52% 1.272 regidors 2a posició
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 286.922 vots 10,61% 18 diputats 4a posició
Eleccions generals espanyoles (1982) 70.235 vots 2,04% sense representació parlamentària 6a posició.

Eleccions espanyoles (1979)

[modifica]

A les eleccions generals espanyoles (1979) van obtenir 570.948 vots (19,35%), 12 diputats de 47 diputats (2a posició) i 4 senadors.

Eleccions municipals de 1979

[modifica]

El bon resultat es va repetir a les eleccions municipals de 1979, on va obtenir 362.405 vots (13,52%) i un total de 1.272 regidors. CC-UCD aconseguí un important nombre d'ajuntaments sobretot a Lleida i a les Terres de l'Ebre, zones amb una gran implantació del partit. Malgrat els notables resultats a les quatre capitals de província els centristes van ser exclosos per l'anomenat "Pacte de Progrés" (socialistes, comunistes i convergents), que acapararen la pràctica totalitat del poder municipal a Catalunya. El desembre de 1979 es va celebrar el Congrés d'unitat centrista a Girona pel qual CC es transformà en partit unificat i autònom dins la UCD. La major part d'UCC, però, era més nacionalista i no s'hi va voler incorporar i es passà a CDC.

Eleccions al Parlament de Catalunya (1980)

[modifica]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 Anton Cañellas encapçalava la candidatura per Barcelona i aquell 20 de març va aconseguir 18 diputats al Parlament que van ser decisius alhora de formar govern. CC-UCD va aconseguir 286.922 vots, el 10,61% del vots i 18 diputats. A més va quedar en quarta posició per darrere de CiU, els socialistes i del PSUC, i per davant d'ERC, del Partit Socialista d'Andalusia i de Solidaritat Catalana. Jordi Pujol, candidat de CiU i vencedor de les eleccions amb 43 diputats, va formalitzar un pacte amb els 14 diputats d'ERC. Però CiU i ERC no sumaven els 68 diputats necessaris per a la majoria absoluta i Centristes, per no deixar Catalunya amb un president escollit en segona o tercera volta, decidí donar-li els seus 18 vots per tal de facilitar un govern. Tot i això, CiU feu president del Parlament Heribert Barrera d'ERC i no pas Cañellas qui tenia més escons que l'anterior.

Eleccions espanyoles (1982)

[modifica]

L'any 1982 va ser l'inici de la desintegració de la UCD a Espanya i a Catalunya succeí el mateix. Dels 18 diputats de Centristes al final de la legislatura només en quedaren 8, els altres 10 s'havien passat a CDC, a Unió, a AP i al PSC.

Centristes va intentar infructuosament disputar l'espai de centredreta a Catalunya a la coalició CiU, però els acords a nivell estatal entre UCD i CiU els van condemnar a donar un suport permanent al govern de Jordi Pujol. Després de la crisi interna de la Unió de Centre Democràtic arreu de l'estat, patí diferents escissions cap al Centro Democrático y Social, Alianza Popular i Convergència Democràtica de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1982 només va obtenir 70.235 vots (2,04%) i no obtingué representació parlamentària. Desaparegué quan es va dissoldre la UCD el 1983 i la majoria dels seus membres marxaren cap al CDS, CiU o AP.

Diputats de la primera legislatura (1980-82)

[modifica]

Referències

[modifica]