Centro de Biología Molecular Severo Ochoa

Infotaula d'organitzacióCentro de Biología Molecular Severo Ochoa

Edifici del CBMSO

EpònimSevero Ochoa de Albornoz Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCBMSO Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstitut de recerca Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1975
Activitat
ÀmbitEspanya Espanya
Governança corporativa
Seu 
  • Calle Nicolás Cabrera,1. Campus de Cantoblanco. 28049 Madrid
Executiu en capFederico Mayor Zaragoza (1975–1978)
Eladio Viñuela Díaz (1979–1979)
Antonio García-Bellido (1980–1980)
David Vázquez Martínez (1981–1982)
valor desconegut (1983–1983)
valor desconegut (1984–1985)
Pedro Ripoll (1985–1986)
Jesús Ávila de Grado (1986–1987)
Luis Carrasco (en) Tradueix (1988–1989)
Ginés Morata Pérez (1990–1991)
Margarita Salas Falgueras (1992–1993)
Esteban Domingo Solans (1994–1995)
valor desconegut (1996–1997)
Federico Mayor Menéndez (1998–2001)
Jesús Ávila de Grado (2002–2004) Modifica el valor a Wikidata
DirectoraLourdes Ruiz Desviat
Depèn deCSIC
Universitat Autònoma de Madrid
Part deConsell Superior d'Investigacions Científiques
Universitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.cbm.uam.es

El Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO) és un centre de recerca biològica.[1]

Fundació

[modifica]

Fundat en 1975 com un centre mixt entre el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), sota la iniciativa i tutelaje del Dr. Severo Ochoa.[2] Aquest, va reunir varis dels grups més actius en el camp de la Bioquímica i la Biologia Molecular que llavors existien a Espanya per formar el CBMSO.[3]

Recerca i formació en l'actualitat

[modifica]

Les diferents línies de recerca cobreixen en l'actualitat àrees d'avantguarda en disciplines com la Biologia Cel·lular, Biologia del Desenvolupament, Virologia, Microbiologia Molecular, Neurobiología, Senyalització Cel·lular i Immunologia. El CBMSO està jugant un paper molt important en el desenvolupament de la recerca biomèdica i biotecnològica a Espanya,[4] no només pel que fa als resultats obtinguts en els seus laboratoris sinó, a més, contribuint de forma molt significativa a la formació (moderna i professionalitzada) de centenars de joves investigadors que realitzen i han realitzat les seves Tesis Doctorals al Centre.

Impacte social

[modifica]

Des del punt de vista investigador, la característica més essencial del CBMSO és que les seves línies de recerca cobreixen aspectes bàsics i fonamentals de la Biologia. L'estudi d'aquests mecanismes bàsics té un gran impacte social: d'una banda, les seves alteracions condueixen a patologies que directament incideixen en la qualitat de vida dels ciutadans, així com en l'economia; per una altra, perquè el seu estudi pot donar lloc a importants aplicacions pràctiques en l'àmbit de la Biomedicina i la Biotecnologia. Les patologies els mecanismes de les quals són objecte d'estudi al nostre Centre inclouen malalties neurodegenerativas com l'Alzheimer, el càncer, la inflamació, les infeccions virals, o les alteracions del sistema cardiovascular i immune.[4]

Organització

[modifica]

El CBMSO està organitzat científicament en cinc departaments:

Directors

[modifica]
Període Director
1975 - 1978 Federico Mayor Zaragoza
1979 Eladio Viñuela
1980 Antonio García-Bellido
1981 - 1982 David Vázquez
1983 Juan Pedro García Ballesta
1984 - 1985 Galo Ramírez
1985 - 1986 Pedro Ripoll
1986 - 1987 Jesús Ávila de Grado
1988 - 1989 Luis Carrasco
1990 - 1991 Ginés Morata Pérez
1992 - 1993 Margarita Salas Falgueras
1994 - 1995 Esteban Domingo
1996 - 1997 Miguel Ángel de Pedro
1998 - 2002 Federico Mayor Menéndez
2002 - 2004 Jesús Ávila de Grado
2004 - 2006 Cecilio Giménez
2006 - 2008 Miguel Ángel Alonso Lebrero
2008 - 2012 Manuel Fresno
2012 - 2014 Santiago Lamas
2014 - 2019 José F. de Celis
2019 - actualitat Lourdes Ruiz Desviat

Referències

[modifica]
  1. «centros de investigación y delegaciones - csic.es» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-01-26. [Consulta: 19 gener 2016].
  2. Suberviola, José Luis Paternain, Maria Cabré Bargalló, and Antoni Romeu Figuerola. "Un Record a Severo Ochoa: importància de la seva obra i llegat científic." Actes d'història de la ciència i de la tècnica 1.1 (2008): 321-332.
  3. de Haro, César. "Severo Ochoa, su compromiso con el desarrollo de la bioquímica y biología molecular en España." Boletín SEBBM 146 (2005): 13.
  4. 4,0 4,1 Avila, Jesus, et al. "Centro de Biologia Molecular “Severo Ochoa”: A Center for Basic Research into Alzheimer’s Disease." Journal of Alzheimers Disease 21.2 (2010): 325-35.

Enllaços externs

[modifica]