Chabrol

Chabròl o més aviat fer chabrol és un costum antic^[1] a la gastronomia occitana que consisteix a, quan queda ja poc brou al plat i comença a ser difícil d'agafar-la amb la cullera, afegir-hi un raig de vi negre, en comptes d'inclinar el plat, i empassar-ho, bevent directament del recipient.^[2] De vegades ho fan tots els comensals alhora, al crit de "chabròl", una mica de la mateixa manera que als Països Catalans fem els sant-hilaris. Més tard sorgiren també, quan ja es considerava "camperol", altres formes més recatades, consistent a fer-lo sense avisar, més discretament i a petits xarrups.

Actualment rarament es fa en públic, ja que ha passat a considerar-se poc fi. Al nord de França es considera pagès -en un sentit pejoratiu- i de gent gran -també en sentit pejoratiu-, mentre que a Occitània alguns joves comencen a recuperar-lo, en especial en àpats festius entre amics. Alguns recorden la versió alleugerada en què va fer un cop el sommelier Philippe Faure-Brac, amb un cru el preu per ampolla del qual era de més de 250 €.^[3]

El chabrol es feia regularment.^[4] Cal aclarir que recipient tradicional occità per a menjar sopes (brejaude, garbura, etc.), que encara es fa servir, no és un plat fond però pla, sinó una escudella;^[5] és a dir, un recipient fondo, en forma de casquet esfèric, generalment sense anses;^[6] de terrissa, de forma abombada i coll una mica estret.^[5]

Altres mots equivalents

L'arrel de chabròl (al Llemosí,^[4] Llenguadoc i altres indrets) i d'altres mots equivalents, que varien una mica segons el territori, és la mateixa en occità que la de cabra, ja que fer chabrol voldria dir "beure com ho fan les cabres". Aquest mot té com a variants: chabroù, al Perigord; chabrot, al Llemosí^[7] i Gascunya;^[7] i cabroù o cabro^[8] a Provença.

A Poitou-Charentes s'utilitza el mot francès godaille, que tindria a veure amb pescar; i a alguns llocs de Gascunya s'utilitza, a més de chabròl, el mot godala, que es podria interpretar com una metàstasi de golada, allò que s'empassa de cop.^[9]^[10] En català, amb aquesta arrel tenim el mot gola.

Chabrol a Catalunya?

L'empordanès Jaume Fàbrega, nascut el 1948, recorda a la Cuina del país dels càtars que quan era petit havia vist que, quan el seu avi menjava la sopa, hi ficava vi a la manera de "lo cabròt".^[11]

Enllaços externs

Bibliografia

La société rurale traditionnelle en Limousin: ethnographie et folklore du Haut-Limousin et de la Basse-Marche, Volum I. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose. ISBN 2-7068-0611-7 (francès)

Notes i referències

↑ El poeta felibrista Jean Rebier (1879-1966) la descriu sempre en pressent, diu "l'àpat està regularment seguit d'un bon chabròl". També l'etnòleg Albert Goursaud, que va morir el 1975, ho descriu en pressent, apareix, per exemple, en pressent al seu llibre La société rurale... publicada l'any després de la seva mort, obra a la que distingeix els costums que es feien però ja no es fan dels que es continuen fent al moment d'escriure el llibre. No menciona en cap moment que ja no es faci. És segur que s'ha fet de manera generalitzada, almenys a l'entorn rural, fins almenys el començament del XX.
↑ La société rurale traditionnelle en Limousin, pàgs. 265-266
↑ Diuen que Philippe Faure-Brac, que fou nomenat Millor Somelier del Món l'any 1992, es trobava en un àpat entre gastrònoms en un gran restaurant. En un moment donat, quan s'estava acabant la crema de bolets, s'aixeca solemnement i demana l'autorització a la sala de fer chabrol -el que implica una invitació als altres a que ho facin amb ell- amb el vi que tenien a taula, un Cheval Blanc 1998. Immediatament el seu amic Pierre Lurton (que a més era una personalitat, el president de les societats del castell d'Yquem, del de Cheval Blanc, etc.) s'aixeca amb ell i tira la resta de vi que li queda de la copa a la crema de bolets. La resta de pressents els segueixen... però després es van menjar la resta de crema, barrejada amb el vi, amb la cullera. Ningú va gosar beure directament del plat, com demana la tradició.
↑ ^4,0 ^4,1 La société rurale traditionnelle en Limousin, pàg. 112
↑ ^5,0 ^5,1 La société rurale traditionnelle en Limousin, pàg. 111
↑ Diccionari català-valencià-balear, Ed. Moll. Primera accepció de l'entrada "escudella"
↑ ^7,0 ^7,1 paràgraf 1, línia 10^{[Enllaç no actiu]} J. Fàbrega, 2009
↑ paràgraf 1, línia 9^{[Enllaç no actiu]} J. Fàbrega, 2009
↑ Simin Palay,Dictionnaire du gascon et du béarnais modernes, CNRS, 1980
↑ paràgraf 1, línies 10 i 11^{[Enllaç no actiu]} J. FÀbrega, 2009
↑ La cuina del país dels càtars, pàg. 154, Jaume Fàbrega, 2003, Ed. Cossetània. ISBN 84-96035-80-8

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chabrol

[1] El poeta felibrista Jean Rebier (1879-1966) la descriu sempre en pressent, diu "l'àpat està regularment seguit d'un bon chabròl". També l'etnòleg Albert Goursaud, que va morir el 1975, ho descriu en pressent, apareix, per exemple, en pressent al seu llibre La société rurale... publicada l'any després de la seva mort, obra a la que distingeix els costums que es feien però ja no es fan dels que es continuen fent al moment d'escriure el llibre. No menciona en cap moment que ja no es faci. És segur que s'ha fet de manera generalitzada, almenys a l'entorn rural, fins almenys el començament del XX.

[2] La société rurale traditionnelle en Limousin, pàgs. 265-266

[3] Diuen que Philippe Faure-Brac, que fou nomenat Millor Somelier del Món l'any 1992, es trobava en un àpat entre gastrònoms en un gran restaurant. En un moment donat, quan s'estava acabant la crema de bolets, s'aixeca solemnement i demana l'autorització a la sala de fer chabrol -el que implica una invitació als altres a que ho facin amb ell- amb el vi que tenien a taula, un Cheval Blanc 1998. Immediatament el seu amic Pierre Lurton (que a més era una personalitat, el president de les societats del castell d'Yquem, del de Cheval Blanc, etc.) s'aixeca amb ell i tira la resta de vi que li queda de la copa a la crema de bolets. La resta de pressents els segueixen... però després es van menjar la resta de crema, barrejada amb el vi, amb la cullera. Ningú va gosar beure directament del plat, com demana la tradició.

[brejaude-4] 4,0 ^4,1 La société rurale traditionnelle en Limousin, pàg. 112

[centonze-5] 5,0 ^5,1 La société rurale traditionnelle en Limousin, pàg. 111

[6] Diccionari català-valencià-balear, Ed. Moll. Primera accepció de l'entrada "escudella"

[art-7] 7,0 ^7,1 paràgraf 1, línia 10^{[Enllaç no actiu]} J. Fàbrega, 2009

[8] ràgraf 1, línia 9^{[Enllaç no actiu]} J. Fàbrega, 2009

[9] Simin Palay,Dictionnaire du gascon et du béarnais modernes, CNRS, 1980

[10] ràgraf 1, línies 10 i 11^{[Enllaç no actiu]} J. FÀbrega, 2009

[11] La cuina del país dels càtars, pàg. 154, Jaume Fàbrega, 2003, Ed. Cossetània. ISBN 84-96035-80-8

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]