Chaparral
 | Per a altres significats, vegeu «Chaparral (Nou Mèxic)». |
Chaparral, terme derivat del castellà chaparro, «rabassut» en català, és una comunitat de plantes arbustives que es troba principalment a l'estat de Califòrnia (Estats Units) i al nord de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia. Es forma sota el clima mediterrani present a la zona amb plantes tolerants a la secada estival. Fàcilment s'incendia però es recupera amb rapidesa en el cas que els incendis no siguin massa seguits. Les plantes del chaparral tenen la fulla endurida (esclerofil·la) al contrari del bioma litoral del costat que les té toves (que cauen durant l'estiu sec). El chaparral cobreix un 5% de l'estat de Califòrnia i el bioma litoral del costat un 3,5% més de la superfície total de l'estat.[1]
Més o menys equival a la garriga de l'oest del mediterrani, els maquis o el fynbos, per exemple, però les espècies de plantes són completament diferents.
El chaparral està caracteritzat pels incendis freqüents i les plantes que el componen són altament inflamables. Els intervals entre incendis van des de cada pocs anys a un centenar d'anys.
Quan augmenta l'aridesa el chaparral es converteix en una altra comunitat de plantes anomenada en anglès chaparral desert.[2][3]
Segons la California Academy of Sciences, les comunitats arbustives de clima mediterrani contenen més del 20% de la diversitat de plantes mundial.[1][4]
Algunes espècies de plantes del chaparral de Califòrnia
[modifica]- Adenostoma fasciculatum, Chamise
- Adenostoma sparsifolium, Redshanks
- Arctostaphylos spp., Manzanita
- Ceanothus spp.
- Cercocarpus spp., Mountain mahogany
- Cneoridium dumosum, Bush rue
- Eriogonum fasciculatum, California buckwheat
- Garrya spp., Silk-tassel bush
- Hesperoyucca whipplei, Yucca
- Heteromeles arbutifolia, Toyon
- Lotus scoparius, Deerweed
- Malosma laurina. Laurel sumac
- Marah macrocarpus, Wild cucumber
- Mimulus aurantiacus, Bush monkeyflower
- Pickeringia montana, Chaparral Pea
- Prunus ilicifolia, Islay or Hollyleaf Cherry
- Quercus berberidifolia, Scrub oak
- Q. dumosa, Scrub oak
- Q. wislizenii var. frutescens
- Rhamnus californica, California Coffeeberry
- Rhus integrifolia, Lemonade berry
- Rhus ovata, Sugar bush
- Salvia mellifera, Black sage
- Xylococcus bicolor, Mission manzanita
Espècies d'ocells essencials pel manteniment del chaparral
[modifica]- California thrasher (Toxostoma redivivum)
- California towhee (Pipilo crissalis)
- Spotted towhee (Pipilo maculatus)
- Western scrub jay (Aphelocoma californica)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «HOTSPOT: California On The Edge». Arxivat de l'original el 2014-08-15. [Consulta: 7 abril 2011].
- ↑ A Natural History of California, Allan A. Schoenerr, Figure 8.9 - 8.10, Table 8.2
- ↑ County of San Diego Department of Planning and Land Use Multiple Species Conservation Program, «PDF». Arxivat de l'original el 2010-11-06. [Consulta: 7 abril 2011].
- ↑ http://www.biodiversityhotspots.org/xp/hotspots/california_floristic/Pages/default.aspx
Bibliografia
[modifica]- Haidinger, T.L., and J.E. Keeley. 1993. Role of high fire frequency in destruction of mixed chaparral. Madrono 40: 141–147.
- Halsey, R.W. 2008. Fire, Chaparral, and Survival in Southern California. Second Edition. Sunbelt Publications, San Diego, CA. 232 p.
- Hanes, T. L. 1971. Succession after fire in the chaparral of southern California. Ecol. Monographs 41: 27–52.
- Hubbard, R.F. 1986. Stand age and growth dynamics in chamise chaparral. Master's thesis, San Diego State University, San Diego, California.
- Keeley, J. E., C. J. Fotheringham, and M. Morais. 1999. Reexamining fire suppression impacts on brushland fire regimes. Science 284:1829–1832.
- Keeley, J.E. 1995. Future of California floristics and systematics: wildfire threats to the California flora. Madrono 42: 175–179.
- Keeley, J.E., A.H. Pfaff, and H.D. Stafford. 2005. Fire suppression impacts on postfire recovery of Sierra Nevada chaparral shrublands. International Journal of Wildland Fire 14: 255–265.
- Larigauderie, A., T.W. Hubbard, and J. Kummerow. 1990. Growth dynamics of two chaparral shrub species with time after fire. Madrono 37: 225–236.
- Minnich, R. A. 1983. Fire mosaics in southern California and northern Baja California. Science 219:1287–1294.
- Moritz, M.A., J.E. Keeley, E.A. Johnson, and A.A. Schaffner. 2004. Testing a basic assumption of shrubland fire management: How important is fuel age? Frontiers in Ecology and the Environment 2:67–72.
- Zedler, P.H. 1995. Fire frequency in southern California shrublands: biological effects and management options, pp. 101–112 in J.E. Keeley and T. Scott (eds.), Brushfires in California wildlands: ecology and resource management. International Association of Wildland Fire, Fairfield, Wash.
- Campbell, Neil A.; Brad Williamson; Robin J. Heyden. Biology: Exploring Life. Boston, Massachusetts: Pearson Prentice Hall, 2006. ISBN 0-13-250882-6.
Enllaços externs
[modifica]
- The California Chaparral Institute website Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.