Shenwa
| Haqbaylit̠ | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 92.000 (2016)[1] |
| Autòcton de | Tipaza, Chlef i Ain Defla |
| Estat |  Algèria |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües zenetes | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | HCA |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cnu |
| Glottolog | chen1266 |
| Ethnologue | cnu |
| IETF | cnu |
| Endangered languages | 4571 |
El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef. El parlar de Jebel Chenoua és mútuament intel·ligible amb els propers de Beni Menacer i Beni Haoua,[2] and the two are thus treated as a single language.[3] Segons Ethnologue tenia 76.000 parlants.[4]
Sons
[modifica]A jutjar per Laoust (autor del treball sobre la fonologia sistemàtica del llenguatge), el shenwa té els següents sons, que es donen a continuació en alfabet fonètic internacional juntament amb les representacions que difereixen en alfabet llatí algerià estàndard per llengües amazigues entre parèntesis angulars ⟨⟩:
Consonants
[modifica]| Labial | Dental | Alveolar | Palato- alveolar | Velar | Uvular | Faringal | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| plana | farin. | plana | farin. | |||||||
| Oclusiva | b | t d | tˤ ⟨ṭ⟩ | k g | q | |||||
| Africada | ts ⟨ţ⟩ | tʃ ⟨č⟩ dʒ ⟨ğ⟩ | ||||||||
| Fricativa | f | θ ⟨ṯ⟩ ð ⟨ḏ⟩ | ðˤ ⟨ḍ⟩ | s z | sˤ ⟨ṣ⟩ | ʃ ⟨c⟩ ʒ ⟨j⟩ | x ⟨ḵ⟩ | χ ⟨x⟩ ʁ ⟨γ⟩ | ħ ⟨ḥ⟩ ʕ ⟨ε⟩ | h |
| Nasal | m | n | ||||||||
| Aproximant | w | l | j ⟨y⟩ | |||||||
| Vibrant | r | |||||||||
La comparació amb altres llengües amazigues suggereix que la transcripció de Laoust podria haver fallat en distingir certs sons, principalment les faringealitzades /zˤ/.
Vocals
[modifica]/a/, /i/, /u/, /ə/ ⟨e⟩. L'⟨o⟩ de Laoust apareix variablement indicant labialització (/ʷ/) o un al·lòfon de /u/.
Pronoms
[modifica]Els pronoms personals bàsic del shenwa són els següents. El gènere es distingeix en tots els casos llevat en primera persona.
| traducció | Forma independent | Possessiu | Objecte directe | Objecte indirecte | Objecte de preposició | Subjecte de verb pretèrit | Subjecte de verb aorist | Subjecte d'imperatiu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Jo | neč, nečinţin | -inu | -i | -ay | -i | -egh | a-...-egh | |
| Tu (m. sg.) | cek, cekinţin | -nnek | -c, -ic, -icek | -ak | -ek | h-...-d̠ | ah-...-d̠ | - |
| Tu (f. sg.) | cem, cemminţin | -nnem | -cem, icem | -am | -em | h-...-d̠ | ah-...-d̠ | - |
| Ell | neţa, neţan | -nnes | -t̠, -it̠, -h | -as | -es | i- | ay- | |
| Ella | neţat̠ | -ennes | -ţ, -iţ | -as | -es | h- | ah- | |
| Nosaltres | necnin | -nnegh | -negh, -ghen | -anegh, -aghen | -negh | n- | ann-...(-t̠) | |
| Vosaltres (m. pl.) | kennim | -nnwen | -kem, -ikem | -awen | -wen | h-...-m | ah-...-m | -t̠ |
| Vosaltres (f. pl.) | kennimţ | -nnwenţ | -kemţ, -ikemţ | -awenţ | -wenţ | h-...-mţ | ah-...-mţ | -mţ |
| Ells | nahnin | -nsen | -t̠en, -it̠en, -hen, -ihen | -asen | -sen | -n | a-...-n | |
| Elles | nahninţ | -nsenţ | -t̠enţ, -it̠enţ, -henţ, -ihenţ | -asenţ | -senţ | -nţ | a-...-nţ |
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- E. Laoust, Etude sur le dialecte berbère du Chenoua, Algiers 1912.
| Llengües |
| ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ortografia | |||||||||||||||||||
| Institucions |
| ||||||||||||||||||
TE Transicional a Oriental · TA Transicional a Atles · † morta · R Reconstruïda | |||||||||||||||||||
