Circumscripció electoral de les Illes Balears
| Tipus | circumscripció electoral del Congrés dels Diputats  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | |||
| Província històrica | Illes Balears | |||
| Creació | 1977 | |||
La circumscripció electoral de les illes Balears és una de les cinquanta-dues circumscripcions electorals espanyoles utilitzades per fer les divisions electorals per a les eleccions generals espanyoles per al Congrés dels Diputats. Pel que fa a les eleccions al Senat, la circumscripció electoral es fa per illes separades.
Correspon geogràficament a les Illes Balears.
Història
[modifica]Va ser instaurada l'any 1977 per la llei per a la reforma política a continuació confirmada amb la promulgació de la Constitució espanyola qui precisa a l'article 68 apartat 2 que cada província constitueix una circumscripció electoral.
Àmbit de la circumscripció i sistema electoral
[modifica]En virtut dels articles 68.2 de la Constitució espanyola de 1978[1] els límits de la circumscripció ha de ser els mateixos que la provincia de les Illes Balears. El vot és sobre la base de sufragi universal secret. En virtut de l'article 12 de la constitució, l'edat mínima per votar és de 18 anys.
En el cas del Congrés dels Diputats, el sistema electoral utilitzat és a través d'una llista tancada amb representació proporcional i amb escons assignats usant la regla D'Hondt. Només les llistes electorals amb el 3% o més de tots els vots vàlids emesos, inclosos els vots «en blanc», és a dir, per «cap de les anteriors», es poden considerar per a l'assignació d'escons.
Elegibilitat
[modifica]L'article 67.1 de la Constitució espanyola prohibeix ser simultàniament membre del Congrés dels Diputats i d'un Parlament autonòmic, el que significa que els candidats han de renunciar al càrrec si són triats per a un parlament autonòmic. L'article 70 s'aplica també la inelegibilitat als magistrats, jutges i fiscals en actiu, Defensor del Poble, militars en servei, els agents de policia en actiu i els membres del tribunal constitucional i juntes electorals.
Nombre de diputats
[modifica]En les eleccions generals de 1977 fins a les de 1989 es van triar a Balears 6 membres del Congrés. Aquesta xifra es va augmentar a 7 diputats per a les Eleccions generals espanyoles de 1993, mentre que des de les eleccions de 2004 van tornar pujar, passant a ser 8.
En virtut de la llei electoral espanyola, totes les províncies tenen dret a un mínim de 2 escons amb 248 escons restants prorratejada d'acord amb la població.[2] Aquesta normativa s'explica detalladament en la llei electoral de 1985 (Llei Orgànica del Règim electoral General). L'efecte pràctic d'aquesta llei ha estat el de que les províncies més petites estiguin sobrerepresentades.
Balears és la novena amb més diputats, juntament amb Astúries, Biscaia, La Corunya i Las Palmas, que també disposen de 8 representants.
Congrés dels diputats
[modifica]Síntesi
[modifica]| 1977 | 1979 | 1982 | 1986 | 1989 | 1993 | 1996 | 2000 | 2004 | 2008 | 2011 | 2015 | 2016 | abril 2019 | novembre 2019 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| UCD | 4 | 4 | |||||||||||||
| PSOE | 2 | 2 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 2 | 4 | 4 | 3 | 2 | 2 | 3 | |
| PP | 3 | 3 | 3 | 4 | 4 | 5 | 4 | 4 | 5 | 3 | 3 | 1 | |||
| Podemos | 2 | 2 | 2 | ||||||||||||
| Ciudadanos | 1 | 1 | 1 | ||||||||||||
| Vox | 1 | ||||||||||||||
| Total | 6 | 6 | 6 | 6 | 6 | 7 | 7 | 7 | 8 | 8 | 8 | 8 | 8 | 8 | 8 |
1977
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 1977 per a la legislatura constituent.
| Partit | Diputats |
|---|---|
| UCD | Raimundo Clar Garau, Miquel Duran Pastor, Francesc Garí Mir, Santiago Rodríguez-Miranda Gómez |
| PSOE | Emilio Alonso Sarmiento, Félix Pons |
1979
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits les eleccions generals de 1979 per a la 1a legislatura.
| Partit | Diputats |
|---|---|
| UCD | Íñigo Cavero, Miquel Duran Pastor, Francesc Garí Mir, Santiago Rodríguez-Miranda Gómez |
| PSOE | Emilio Alonso Sarmiento, Félix Pons |
- Emilio Alonso Sarmiento va ser reemplaçat al novembre de 1980 per Joan Francesc Triay Llopis
1982
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 1982 per a la 2a legislatura.
| Partit | Diputats |
|---|---|
| PSOE | Joan Ramallo Massanet, Gregori Mir Mayol, Jaume Ribas Prats |
| AP | Abel Matutes Juan, Josep Cañellas Fons, Ricardo Squella Martorell |
- Abel Matutes va ser reemplaçat en març 1986 per María Valls Bertrand
1986
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 1986 per a la 3a legislatura.
| Partit | Diputats |
|---|---|
| PSOE | Félix Pons Irazazábal, Joan Ramallo Massanet, Enric Ribas Marí |
| AP | Enrique Ramón Fajarnés, Josep Cañellas Fons, Joan Casals Thomas |
- Juan Casals Thomas va ser reemplaçat en febrer 1989 per Juan Antonio Noguera Torres
1989
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 1989 per a la IV legislatura.
| Partit | Diputats |
|---|---|
| PSOE | Antoni Costa Costa, Félix Pons Irazazábal, Emilio Alonso Sarmiento |
| PP | Adolfo Vilafranca Bosch, Josep Cañellas Fons, Enrique Ramón Fajarnés |
1993
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 1993 per a la V legislatura.
| Partit | Diputats |
|---|---|
| PP | María Luisa Cava de Llano y Carrió, Joaquín Cotoner Goyeneche, Francesc Gilet Girart, Adolfo Vilafranca Bosch |
| PSOE | Albert Moragues Gomila, Félix Pons Irazazábal, Antoni Costa Costa |
1996
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 1996 per a la VI legislatura.
| Partit | Diputats |
|---|---|
| PP | María Luisa Cava de Llano y Carrió, Eduard Gamero Mir, Cristòfol Joan Pons Franco, Pedro Cantarero Verger |
| PSOE | Albert Moragues Gomila, Teresa Riera Madurell, Antoni Costa Costa |
2000
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 2000 per a la VII legislatura.
- María Luisa Cava de Llano Carrió va ser reemplaçat en juny 2000 per Francisca Pol Cabrer
- Rosa Estaràs Ferragut va ser reemplaçat en juny 2003 per Damià Ripoll Gàlvez
2004
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 2004 per a la VIII legislatura.
- Francesc Antich va ser reemplaçat en juny 2007 per Miriam Muñoz Resta
2008
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 2008 per a la IX legislatura.
- Antoni Garcias Coll va ser reemplaçat en febrer 2009 per Pablo Martín Peré
- Maria Salom va ser reemplaçat en juny 2011 per Carme Feliu Álvarez de Sotomayor
2011
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 2011 per a la X legislatura.
- Isabel María Borrego Cortés va ser reemplaçada el gener de 2012 per Rogelio Araújo Gil
2015
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 2015 per a la XI legislatura.
2016
[modifica]
El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals de 2016 per a la XII legislatura.
abril 2019
[modifica]El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les eleccions generals d'abril de per a la XIII legislatura.
novembre 2019
[modifica]El quadre d'aquí sota mostra la llista dels diputats que varen ser elegits en les Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 per a la XIV legislatura.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Què una circumscripció? (castellà)