Clément Rosset

Plantilla:Infotaula personaClément Rosset
Biografia
Naixement(fr) Bertrand Tanneguy Claude Clément Rosset Modifica el valor a Wikidata
12 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Carteret (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 2018 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
5è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, metafísica i ètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAlain Chareyre-Méjan, Bernard Lafargue (en) Tradueix i Laurent Ayache (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webclementrosset.com Modifica el valor a Wikidata

Clément Rosset (Barneville-Carteret, 12 d'octubre de 1939 - París, 27 de març de 2018)[1][2] fou un filòsof francès. Basant-se en Schopenhauer, va analitzar la importància de la repetició en les arts. Va morir a París el 27 de març de 2018.[3]

Idiotesa

[modifica]

Va donar la seva pròpia definició de la paraula idiotesa. Basant-se en la seva etimologia (idios, "propi" en grec) mesura que era una característica inherent de totes les persones i particular d'elles, és a dir, singular i no universal.[4]

Obra

[modifica]
  • 1960, La Philosophie tragique;
  • 1962, Le monde et ses remèdes;
  • 1965, Lettre sur les chimpanzés : plaidoyer pour une humanité totale; Essai sur Teilhard de Chardin;
  • 1967, Schopenhauer : philosophe de l'absurde;
  • 1969, L'Esthétique de Schopenhauer;
  • 1971, La logique du pire: éléments pour une philosophie tragique;
  • 1971, L'anti-nature : éléments pour une philosophie tragique;
  • 1976(84), Le réél et son double : essai sur l'illusion;
  • 1978, Le réél : traite de l'idiotie;
  • 1979(85), L'objet singulier;
  • 1983, La force majeure;
  • 1985, Le philosophe et les sortilèges;
  • 1988, Le Principe de cruauté;
  • 1991, En ce temps-là : notes sur Louis Althusser;
  • 1991, Principes de la sagesse et de la folie;
  • 1992, Matière d'art : hommages;
  • 1995, Le choix des mots;
  • 1997, Le démon de la tautologie;
  • 1999, Route de nuit : Episodes cliniques;
  • 1999, Loin de moi : étude sur l'identité;
  • 2000, Le réél, l'imaginaire et l'illusoire;
  • 2001, Le régime des passions et autres textes;
  • 2001, Propos sur le cinéma;
  • 2001, Écrits sur Schopenhauer;
  • 2004, Impressions fugitives : l'ombre, le reflet, l'écho;
  • 2006, Fantasmagories.

Referències

[modifica]
  1. «Mort de Clément Rosset, philosophe du tragique et de la joie» (en francès). Bibliobs, 2018. [Consulta: 28 març 2018].
  2. «Le philosophe iconoclaste Clément Rosset est mort» (en francès). Le Point.fr, 28-03-2018. [Consulta: 28 març 2018].
  3. Truong, Nicolas. «Mort de Clement Rosset, philosophe de la joie tragique» (en francès), 28-03-2018. [Consulta: març 2018].
  4. «Clément Rosset». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].