Cleruc

A l'antiga Grècia un cleruc (del grec antic κληροῦχος, klērouchos) era un ciutadà atenenc pobre que rebia un tros de terra (klēros), que acostumaven a ser suficients per a sobreviure com a hoplita.[1] Aquestes cleruquies eren confiscades als habitants dels territoris conquerits. Per aquesta mena de colonització Atenes podia col·locar els excedents de població i tenir guarnicions militars a llocs estratègics.[2] Els clerucs quedaven ciutadans atenencs de ple dret i podrien defendre Atenes si la població local es revoltés.[3] L'historiador Heròdot, nascut a l'illa de Samos, per exemple, era fill de clerucs.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Cleruc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cleruc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Antela-Bernárdez, Borja. Pèricles no hi és: Breu història nova de l'antiga Grècia. Barcelona: Editorial UOC, 2011-07-30, p. 91. ISBN 978-84-9788-351-1. 
  4. Epicur; Jufresa, Montserrat. «Introducció: Vida d'Epicur». A: Lletres. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1975, p. 7. ISBN 978-84-7225-107-6.