Josep-Climent Gràcia i Bosch

Plantilla:Infotaula personaCliment Gràcia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosep-Climent Gràcia i Bosch[1]
30 gener 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1981 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip
1916 Terrassa FC
1916-1919 RCD Espanyol
1919-1919 FC Internacional
1919-1924 FC Barcelona
1924-1925 Terrassa FC
1925-1926 FC Martinenc
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1919-1924[2] Catalunya Catalunya 5 (1)
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1917–1919 RCD Espanyol
1919–1919 FC Internacional
1919–1924 FC Barcelona
1924–1924 Terrassa FC
1925–1926 FC Martinenc
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1919–1924   Catalunya

Josep-Climent Gràcia i Bosch (Barcelona, 30 de gener de 1897 - Barcelona, 6 de març de 1981), més conegut com a Climent Gràcia,[3][4] fou un futbolista català dels anys 1910 i 1920 que jugava com a davanter.

Trajectòria

[modifica]

Fou un brillant golejador, destacat com a rematador de cap.[5] Va ser el jugador del FC Barcelona que més gols va marcar en una temporada, mercès als 59 que marcà la temporada 1921-22; rècord no superat fins que ho va fer Messi nou dècades més tard .[6]

Començà la seva al Terrassa FC. La temporada 1917-18 fou el màxim golejador del RCD Espanyol que guanyà invicte el Campionat de Catalunya. El 1919 fitxà pel FC Internacional[7] i a continuació, al costat de Ricard Zamora, va incorporar-se al FC Barcelona. Amb Piera, Martínez, Alcàntara i Sagi-Barba formà una de les considerades millors davanteres de la història del club.[5] Jugà al Barça cinc temporades en les quals guanyà cinc Campionats de Catalunya (1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22 i 1923-24) i dos Campionats d'Espanya (1920 i 1992). En total marcà 161 gols en 151 partits amb el club blaugrana, amb una mitjana de més d'un gol per partit.[8][9]

La seva millor temporada fou la 1921-22, en la qual guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Rei, marcant un dels cinc gols del seu equip en la final davant el Real Unión en aquesta darrera competició. Durant aquesta temporada fou el màxim golejador de l'equip amb 59 gols (35 en partits amistosos, 19 al Campionat de Catalunya i 5 al d'Espanya) en 50 partits.[6]

Després d'abandonar el Barça el 1924, retornà al Terrassa FC[10] i més tard fitxà pel FC Martinenc.[11][12]

Durant la dècada dels 1920 disputà diversos partits internacionals amb la selecció catalana de futbol, amb la qual participà en la Copa Príncep d'Astúries de 1923.[13]

Professionalment fou oficial de la Guàrdia Urbana de Barcelona.[1]

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Necrológicas», 08-03-1981. [Consulta: 29 novembre 2009].
  2. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  3. `Mundo Deportivo, 25 juny de 2004, Pàgina 17
  4. Ángel, Iturriaga. Diccionario de Jugadores del F. C. Barcelona. Editorial Base, 2010. ISBN 978-84-92437-74-0. 
  5. 5,0 5,1 «Falleció José Clemente Gracia», 07-05-1981. [Consulta: 29 novembre 2009].
  6. 6,0 6,1 «Cifras récords del FC Barcelona». [Consulta: 29 novembre 2009].
  7. Bolsa futbolística, Mundo Deportivo, 14 agost de 1919
  8. Closa, Antoni «Diccionari del Barça». Enciclopedia Catalana, 1999, pàg. 171.
  9. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  10. «Hoy juega Gracia su partido de despedida con el F.C. Barcelona», 09-06-1924. [Consulta: 29 novembre 2009].
  11. «Una reacción de los martinenses en el segundo tiempo les permitió apuntarse una merecida victoria», 06-09-1926. [Consulta: 29 novembre 2009].
  12. «Tras un match disputado, los martinenses logran merecer la víctoria por la mínima diferencia», 25-10-1926. [Consulta: 29 novembre 2009].
  13. Closa, Antoni; Rius, Jaume «Selecció Catalana de Futbol: nou dècades d'història». Editorial Jaume Rius, 1999.