Cloraluminita
Cloraluminita | |
---|---|
Fórmula química | AlCl₃·6H₂O |
Epònim | clor, alumini i composició química |
Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campania, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.BC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BC.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.10 |
Dana | 9.3.3.1 |
Heys | 8.6.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 11,83Å; c = 11,91Å; |
Color | incolor a blanc; groguenc |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,560 nε = 1,507 |
Birefringència | δ = 0,053 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1873 |
Símbol | Cla |
Referències | [1] |
La cloraluminita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la seva composició química, contenint clor i alumini.
Característiques
[modifica]La cloraluminita és un halur de fórmula química AlCl₃·6H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls romboedrals, mostrant {0001}, {1120}, i {1011}. També es troba en forma de crostes, estalactites i en masses compactes.[2] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cloraluminita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:3 ", sent l'únic integrant.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba al voltant de fumaroles àcides. Sol trobar-se associada a altres minerals com: molisita, cloromagnesita, natroalunita, guix, anhidrita o pickeringita.[2] Va ser descoberta l'any 1873 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campania, Itàlia). També se n'ha trobat a l'illa Decepció (Illes Shetland del Sud, Antàrtida), a Saint-Nabor (Alsàcia, França) i a la mina Marcel (Rybnik, Polònia).
Referències
[modifica]- ↑ «Chloraluminite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Chloraluminite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 març 2016].