Clorpromazina

Infotaula de fàrmacClorpromazina
Malaltia objectetrastorn esquizofreniforme, vòmit, tètanus, trastorn oposicionista desafiant, trastorn d'ansietat, singlot, esquizofrènia i acute intermittent porphyria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Viavia oral, injecció i teràpia intravenosa Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicfenotiazina Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN05AA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC17H19ClN2S Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular318,096 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS50-53-3 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2726 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS83 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00477 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2625 Modifica el valor a Wikidata
UNIIU42B7VYA4P Modifica el valor a Wikidata
KEGGC06906 i D00270 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI3647 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL71 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDZ80 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.042

La clorpromazina és un medicament neurolèptic, categoritzat dins dels antipsicòtics clàssics o típics. El seu descobriment per a posterior ús en la psiquiatria s'anomena la "quarta revolució en psiquiatria".

Aquest compost va sorprendre en veure que actuava com a tranquil·litzant sense sedar, és a dir, mantenint la consciència, el que va suggerir la idea d'utilitzar-la amb pacients psiquiàtrics. El més curiós és que va ser creada com a antihistamínic; en veure un cirurgià francès que l'administrava abans d'una operació (per tal de disminuir una inflamació), tenia efecte calmant, es va pensar en el seu ús amb pacients psicòtics. I va ser un èxit; calmava els esquizofrènics agitats i activava els adormits.

Pel que sembla, igual que molts altres neurolèptics, actua sobre el circuit de la dopamina, com prediu la teoria dopaminèrgica de l'esquizofrènia.

La clorpromazina va permetre que molts esquizofrènics abandonèssin els hospitals psiquiàtrics i fessin una vida relativament "normal".[cal citació]

Pertany a l'anomenat grup de fàrmacs típics per tractar l'esquizofrènia, per la qual cosa és un bloquejador del receptor D2 (inhibitori) de la dopamina que predomina en neurones de l'estriadura ventral (com les acumbens). També hi D2 en l'estriadura dorsal i en el túbul infudibular, en què causa efectes secundaris.

La clorpromazina és un fàrmac de baixa potència i, com a tal, bloqueja a més de D2 dels receptors α1 i α2 (en què és cardiotòxic), H1 (comporta augment de pes), H2, M1 i M2 (en tots dos, visió borrosa i hipertensió ocular).

També s'usa en el tractament de la corea a la malaltia de Huntington amb unes dosis de 300-500 mg al dia.

Efectes adversos

[modifica]
  1. Somnolència
  2. Falta d'expressió a la cara
  3. Arrossegar els peus en caminar
  4. Intranquil·litat
  5. Agitació
  6. ansietat
  7. Moviments estranys, lents o incontrolables de qualsevol part del cos
  8. Dificultat per adormir o romandre dormit
  9. Hiperprolactinèmia
  10. Distensió dels pits
  11. Falta d'alguns períodes menstruals
  12. Disminució de la capacitat sexual
  13. Canvis en el color de la pell
  14. Sequedat a la boca
  15. Congestió nasal
  16. Dificultat per orinar
  17. Dilatació o contracció de les pupil·les[1]

Símptomes de sobredosi

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorpromazina
  1. ↑ 1,0 1,1 MedlinePlus. «Clorpromazina».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clorpromazina&oldid=33198347»