Conclave de 1352

Conclave de 1352

43° 57′ N, 4° 49′ E / 43.95°N,4.81°E / 43.95; 4.81
Tipus	conclave
Interval de temps	16 - 18 desembre 1352
← 1342 1362 →
Localització	Palau dels Papes (França) , Avinyó (França)
Estat	França
Jurisdicció	Ciutat del Vaticà
Participant	Bertrand de Deaux Innocenci VI Hugues Roger Pierre Bertrand de Colombier Gil de Albornoz Raymond de Canillac Nicolau Capocci Gaillard de la Motte Guillaume de la Jugie Nicolas de Besse Gregori XI
Religió	Església Catòlica
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Innocenci VI

El Conclave de 1352 es va convocar després de la mort del Papa Climent VI, i es va celebrar entre el 16 i el 18 de desembre de 1352. Resultà elegit el cardenal Etienne Aubert, que esdevingué el cinquè Papa del període del Papat d'Avinyó sota el nom d'Innocenci VI. La singularitat d'aquest conclave és que durant la seva celebració els cardenals, per primera vegada a la història, van fer una capitulació del conclave que va limitar el poder d'elegir.^[1]

El Papa Climent VI va morir el 6 de desembre de 1342 a Avinyó. Durant el seu pontificat va evitar de tornar a Roma i va adquirir la sobirania d'Avinyó, on hi havia la cort papal, de la reina Joana I de Nàpols. Quan va morir hi havia 26 cardenals. 25 d'ells van participar en el conclave.^[2]

Dinou electors havien estat creats per Papa Climent VI, i vuit d'ells eren parents seus. Dels sis restants tres havien estat creats per Joan XXII i tres per Benet XII. El càrrec de Camarlenc, el més important durant la seu vacant, va ser ocupat per Stefano Aldebrandi Cambaruti, arquebisbe de Toulosa, que no era cardenal.^[3] Un cardinal creat per Climent VI no va participar en aquest conclave, perquè era legat a França, on intentava contribuir a la pau entre el Regne de França i el Regne d'Anglaterra durant la Guerra dels cent anys.

El 16 de desembre vint-i-cinc cardenals van entrar al conclave al Palau dels Papes d'Avinyó. Inicialment, tots els electors van subscriure la primera capitulació del conclave de la història, tot i que molts d'ells, incloent el cardenal Aubert, ho va fer amb reserves, per no anar contra el dret de l'església.

L'objectiu de la capitulació era limitar el poder papal i transformar el poder de l'Església a una oligarquia en comptes d'una monarquia. Els termes de capitulació eren els següents:^[5]

• El Col·legi Cardenalici es va limitar a 20, no n'hi hauria cap de nou mentre en quedessin almenys 16.
• Caldrien dues terceres parts dels vots del col·legi per aprovar, crear, excomunicar, privar el sufragi, reduir la propietat o els ingressos dels cardenals o demanar subvencions de sobirans i clergats nacionals.
• Garantir el poder de veto a les decisions papals i polítiques adoptades.
• Tots els ingressos papals serien compartits amb el Col·legi.

Després de subscriure la capitulació els cardenals iniciaren els procediments per a l'elecció. Inicialment es va proposar la candidatura de Jean Birel, general de l'orde dels Cartoixans, que no era cardenal, venerat per la seva santedat. Però el cardinal Talleyrand va adreçar-se als cardenals dient que era perillós en les crítiques circumstàncies en què es trobava Europa elegir un nou Celestí V, un home sant però completament incompetent per fer de Papa.^[6] Els electors finalment li va estar d'acord amb i van abandonar la candidatura de Birel a favor del cardenal Etienne Aubert, bisbe d'Ostia, que va ser elegit per unanimitat el 18 de desembre. Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom d'Innocenci VI. El 30 de desembre va ser solemnement coronat a la Catedral de Notre Dame d'Avinyó pel cardenal Gaillard de la Mothe, protodiaca de S. Lucia en Silice.^[7]

El 6 de juliol de 1353 el papa Innocenci VI va declarar invàlida la capitulació acordada pel conclave perquè violava la regla que restringeix els negocis durant el conclave d'elecció d'un nou papa i infringia la plenitud del poder inherent al papa. Tot i això, les capitulacions es van subscriure a la majoria dels conclaves durant els següents 300 anys.