Consonant retroflexa

Retroflex

◌̢
◌˞

Una consonant retroflexa, consonant cacuminal^[1] o apicopalatal^[2] (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.

Els sons d'aquesta mena són comuns a les llengües de l'Índia, com les de la subfamília indoària o de la família dravídica.

Més a prop de nosaltres, el sard (a Sardenya) té una consonant oclusiva retroflexa sonora [ɖ], que apareix geminada com a resultat històric de la geminada LL llatina o altres grups consonàntics.

Exemples en llengua sarda:

• casteddu = castell
• adde = vall
• bidda = vila - en realitat, en aquest cas el so cacuminal és també geminat (consonant doble) (pronunciat [biɖɖa])
• cuddu, cudda = aquest, aquesta (pronunciat [kuɖɖu])
• cuaddu = cavall (pronunciat [kuaɖɖu])

Aquesta mena de sons també apareixen a Còrsega (varietat de Sartè i taravesa), a Sicília i en el parlar de Salento alguns fonemes que comporten una doble consonant tenen articulació retroflexa.

Exemples en cors:

• Iddu, Idda, Iddi (varietat sartenesa), Eddu, Edda, Eddi (varietat taravesa) = ell, ella, ells
• Cavaddu = cavall

Exemples en sicilià:

• Iddu, Idda, Iddi = ell, ella, ells
• Cavaddu = cavall

En català no hi ha sons d'aquesta mena.

• [API http://alis.isoc.org/langues/api.fr.htm Arxivat 2004-04-02 a Wayback Machine. API o alfabet fonètic internacional]

• Punt d'articulació
• Mode d'articulació