Coriosolites
 Els pobles gals de l'actual Bretanya: | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | gals (armoricans) |
Els coriosolites[1] (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.[2] Cèsar diu que tots ells eren tribus marítimes, és a dir amb territori a la vora del mar, i els situa a l'Armòrica (Bretanya). Plini el vell, que els dona el nom de cariosvelites, els esmenta junt amb els unel·les, diablintes i rèdons. Els seus veïns serien els rèdons a l'est; els vènets al sud; i els osismes a l'oest.
Els coriosolites ocupaven probablement la comarca de l'actual ciutat de Saint-Malo, i la vila de Corseul, entre Dinan i Lamballe, hauria conservat el seu nom.
Etimologia
[modifica]El nom dels coriosolites ens ha pervingut sota diverses formes llatinitzades : Coriosolitæ (variants Curiosolitæ, Coriosoliti)[3] Coriosolites[4] Coriosultes (variants Coricoriosuelites, Cariosuelites, Coriosuelites).[5] Aquest nom és igualment atestat en singular en una inscripció gal·loromana: Coriosolis « Coriosolite ».[6] S'hi pot reconèixer l'element cèltic corio- « exèrcit, tropa ».[7][8][9] Aquest element[a] és freqüent dins els etnònims gals (cf. els Uocorii « els dos exèrcits »; els Tricorii « els tres exèrcits », d'on venen el Trégor i Tréguier; els Petrucorii « els quatre exèrcits », d'on venen el Perigord i Perigús, etc.)[9] i els antropònims, així com alguns topònims del tipus Coriallo / °Coriovallum (nom primitiu de Cherbourg) i Coriovallum, nom cèltic primitiu (s. III)[10] de la vila de Heerlen als Països Baixos.
El segon element, -solit-, -suelit- o -sult-, és de significat desconegut.
Notes
[modifica]- ↑ El mot gal °corios « exèrcit » prové del cèltic comú °korios, del mateix significat, amb el qual es relacionen l'irlandès antic cuire « tropa, exèrcit », el gal cordd « tribu, clan; tropa », el bretó antic cor- i el bretó mitjà (cost-)cor « família; tropa ». Reposa sobre el protoindoeuropeu °kór-yo-s, literalment « grup, fragment », d'on « petita tropa armada », format sobre °kóros « acció de tallar; secció, divisió ». Del mot indoeuropeu procedeixen entre altres el germànic °harjaz « exèrcit » (cf. alemany Heer « exèrcit ») i el lituà kãrias « exèrcit ». Cf. Xavier Delamarre, op. cit., loc. cit.; Don Ringe, From Proto-Indo-European to Proto-Germanic, Oxford University Press, Oxford, 2006, p. 62-63
Referències
[modifica]
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ Juli Cèsar, Commentarii de Bello Gallico II. 34, III. 7, 11, VII. 75.
- ↑ Cèsar, Bello Gallico, II, 34,
- ↑ Cèsar, Bello Gallico, III, 11, 4,
- ↑ Plini el Vell, Història Natural, IV, 107
- ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum XIII 616
- ↑ Georges Dottin, La langue gauloise, Paris, 1920, p. 248
- ↑ Pierre-Henry Billy, Thesaurus Linguae Gallicae, Hildesheil / Zürich / New-York, Olms-Wiedmann, 1993, p. 57a
- ↑ 9,0 9,1 Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, Errance, Paris, 2001, p. 104-105
- ↑ Itinerari d'Antoní
Tribus de l'edat del ferro a la Gàl·lia | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Belgica (*) "Belgae" |
|  | ||||
| Celtica | ||||||
| Aquitania (*) |
| |||||
| Narbonensis (*) |
| |||||
*En cursiva, tribus no celtes | ||||||
