Cortvassill
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Districte | districte de Prada | |||
| Comarca | Alta Cerdanya | |||
| Comuna | Porta  | |||
Cortvassill ([kuɾβə'siʎ], en francès, oficialment, igual, o Courbassil, a part d'altres grafies que s'han donat[1] al llarg de la història) és un vilatge situat a 1.310 metres d'altitud. Antic poble independent, actualment de la comuna cerdana de Porta, a la Catalunya del Nord.
Està situat[2] a la vall de Querol, a la riba esquerra del riu, al sud dels pobles de Porta i de Querol, molt a prop del termenal amb la Tor de Querol.
Etimologia
[modifica]Hom[3] ha suggerit un origen etimològic cortis (domini) de Vassilius (nom personal llatí).
Història
[modifica]Cortvassill apareix esmentat a la documentació ja el 1121. A començaments del segle xiii depenia del Senyor d'Enveig. Mai no degué estar gaire habitat: al fogatjament del 1378[4] només se n'indiquen 3 focs (o famílies, unes quinze a vint persones); i al del 1515[5] ja no s'esmenta el lloc.
Monuments
[modifica]L'església del poble, dedicada a Sant Marçal i antigament a Sant Quintí, fou antigament parroquial. És una edificació romànica, situada aturonada, amb el cementiri a l'entorn, al nord-oest del poble, al capdamunt del carrer únic.
Al llogaret hi ha també la capella o oratori de la Mare de Déu, o Nostra Senyora, del Carme, del 1866. Va ser bastida per commemorar un fet que hom trobà miraculós: una allau ho hauria escombrat tot al seu pas, respectant únicament una estàtua de la Mare de Déu. La petita construcció, actualment al costat de la carretera nacional, té a la façana una inscripció en relleu: "Anni 1866. Ego Semper Vos Custodiam".
Referències
[modifica]- ↑ Cortvassill, Corvassill, segons la GREC, Courbassil, Cortvassill en francès segons el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, també Cortvassil en francès.
- ↑ Cortvassill en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ «Pàgina de Jean Tosti». Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ Esther Redondo García El Fogatjament general de Catalunya de 1378 Barcelona: CSIC - Institució Milà i Fontanals, 2002 ISBN 8400080971
- ↑ Josep Iglésies, a cura de Gaspar Feliu El fogatge de 1515, article a Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 9 (1998) «PDF».
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «- Porta i - Portè». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya III: P-Z. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 2001, p. 127. ISBN 9788439353652.
- Mallet, Geraldine. Eglises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 246. ISBN 2859982442.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Porta i Portè». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Enllaços externs
[modifica]- Informació sobre Porta i els seus nuclis urbans Arxivat 2020-10-30 a Wayback Machine. (francès)