Crassí
Crassí (en llatí Crassinus) o Cras (Crassus) va ser un cognomen que van portar antigament diversos membres de les famílies patrícies de les gens Clàudia, Papíria i Licínia.[1]
Alguns dels membres que van dur aquest cognomen van ser:
- Calpurni Cras, va conspirar contra Nerva i Trajà
- Espuri Papiri Cras, tribú amb potestat consular el 382 aC
- Gai Papiri Cras I, cònsol el 430 aC
- Gai Papiri Cras II, tribú amb potestat consular el 384 aC
- Gai Licini Cras, cònsol el 168 aC
- Gai Licini Cras, tribú de la plebs el 145 aC
- Licini Cras Dives, pretor el 59 aC
- Luci Canidi Cras militar i polític romà
- Luci Licini Cras, orador romà
- Luci Licini Cras Escipió, pretor el 94 aC
- Luci Papiri Cras (magister equitum), magister equitum el 320 aC
- Luci Papiri Cras I, cònsol el 436 aC
- Luci Papiri Cras II, tribú amb potestat consular el 382 aC i el 376 aC
- Luci Papiri Cras III, tribú amb potestat consular el 368 aC
- Luci Papiri Cras IV, dictador el 340 aC, o cònsol el 336 aC i 330 aC
- Mani Octacili Cras, cònsol el 263 aC i el 246 aC
- Marc Aquili Cras, pretor el 43 aC
- Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir) fill gran del triumvir Marc Licini Cras Dives
- Marc Licini Cras Dives II, net del triumvir Marc Licini Cras Dives, cònsol el 30 aC
- Marc Licini Cras Dives III, cònsol el 14 aC
- Marc Licini Cras Dives I, triumvir i cònsol (conegut com a Cras el triumvir)
- Marc Papiri Cras I, cònsol el 441 aC
- Marc Papiri Cras (dictador), dictador el 332 aC
- Publi Licini Cras Dives Decoctor, cavaller romà
- Publi Licini Cras Dives II, pare del triumvir Cras, cònsol el 97 aC
- Publi Licini Cras Dives (polític), polític romà partidari de Sul·la
- Publi Licini Cras Dives (llegat), fill petit del triumvir Marc Licini Cras Dives i llegat de Juli Cèsar
- Publi Licini Cras, cònsol el 171 aC
- Publi Licini Cras (pretor), pretor l'any 57 aC
- Publi Licini Cras Dives I, cònsol el 205 aC
- Publi Licini Cras Dives Mucià, cònsol el 131 aC
- Publi Cras Junià, tribú de la plebs el 51 aC
- Tit Octacili Cras, cònsol el 261 aC
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 871.