Cratesiclea

Cratesiclea

Biografia
Naixement	segle III aC Pèrsida (Imperi Aquemènida)
Mort	p. segle III aC Alexandria (Egipte)
Altres
Títol	Reina
Cònjuge	Leònides II Megistó
Fills	Euclides d'Esparta  () Leònides II Quilonis  () Leònides II Cleòmenes III  () Leònides II

Cratesiclea (en grec antic Κρατησικλείας, "Kratesikleías") nascuda a Pèrsia, va ser una reina d'Esparta, esposa de Leònides II i mare de Cleòmenes III.

Casada amb Leònides II que va regnar del 254 aC fins al 235 aC i que a causa d'aquest matrimoni va ser destituït temporalment l'any 242 aC a proposta de l'èfor Lisandre. Una antiga llei espartana obligava als reis a casar-se amb dones nascudes a Esparta, i Cratesiclea era d'origen selèucida, donada en matrimoni al rei per un lloctinent de Seleuc II Cal·línic.^[1] Deposat, Leònides es va exiliar, però al cap d'un any va tornar a Esparta on va recuperar el tron, matant al rei euripòntida Agis IV.^[2]

Del seu matrimoni,Cratesiclea va tenir tres fills, Cleòmenes III, que va ser rei a la mort del seu pare, Euclides d'Esparta, que va compartir regne amb el seu germà i Quilonis, que es va casar amb Cleombrot, i va ser rei per un breu període, quan Leònides va marxar a l'exili.

Després de la mort de Leònides, Cratesiclea es va casar amb Megistó, un fidel col·laborador del seu fill Cleòmenes, i es va fer famosa per haver anat voluntàriament com a hostatge a Egipte davant del rei Ptolemeu III Evèrgetes I, quan Cleòmenes es trobava en dificultats en l'anomenada Guerra de Cleòmenes, un conflicte entre Esparta i els seus aliats i la Lliga Aquea i el Regne de Macedònia. Va anar-hi amb els seus dos nets, els fills de Cleòmenes.^[3]

Quan Cleòmenes va ser derrotat a la batalla de Sel·làsia va fugir cap a Egipte on hi havia la seva mare i els seus fills, a demanar ajuda a Ptolemeu II. Però la mort de Ptolemeu i l'ascens al tron del seu fill Ptolemeu IV Filopàtor va canviar la situació, i Cleòmenes, a Alexandria va intentar una rebel·lió, on va morir. Cratesiclea i els seus nets van ser executats per ordre de Ptolemeu IV.^[4] Plutarc diu que no estava gens esglaiada davant de la mort, i que va demanar de morir abans que els seus nets, però no se li va concedir el desig i els va veure morir.^[5]