Creusa
 | No s'ha de confondre amb Creüsa. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | Després de 789 |
| Sepultura | Trubia |
| Reina consort d'Astúries | |
| 783 – 788 ← Adossenda – Nunilo d'Astúries → | |
| Família | |
| Cònjuge | Mauregat d'Astúries |
| Fills | Hermenegild d'Astúries |
Creusa (Astúries, s. VIII) fou una noble del regne d'Astúries, muller del rei Mauregat.
Se'n desconeixen els orígens, hom l'ha situat com a propietària de terres a la zona de Mieres i Proaza, a la localitat de Fabar.[1] És considerada la muller del rei Mauregat,[2] fill bastard d'Alfons I d'Astúries i que, tradicionalment, hom afirma va aconseguir el tron d'Astúries de forma il·legítima.[3]
El nom de Creusa està documentat en una donació datada tardanament el 30 d'octubre de 863 vinculada a l'església de San Pedro de Traspeña (Proaza) o a San Pedro de Nora (Les Regueres).[1] Aquest document ha estat posat en dubte amb partidaris i detractors de la seva autenticitat,[2] cosa que ha fet que s'hagi qüestionat l'existència de Creusa.[4] No obstant això, a més d'aquest document, a d'altres hi consta una domna Creusa, vinculats a la mateixa zona on se li suposen les propietats, i obriria la possibilitat de parentesc amb la família de Gladila, abat i, més tard, bisbe de Braga.[1] El mateix document de 863 indica que Creusa i Mauregat van tenir un fill anomenat Hermenegild.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Borge Cordovilla, Francisco «La iglesia de San Pedro de Nora». Anuario de la Sociedad Protectora de la Balesquida, 2019, pàg. 94, 96.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Floriano, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 265. ISSN: 0570-7218.
- ↑ Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Mauregato» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Fernández Conde, F. J.; Santos del Valle, M. C. «La corte de Pravia. Fuentes documentales, cronísticas y bibliográficas». Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, núm. 125, 1988, pàg. 83.