Crisoberil
 Crisoberil | |
|---|---|
 Cristall de crisoberil d'Itaguaçu, Espírito Santo, Brasil | |
| Fórmula química | BeAl₂O₄ |
| Epònim | or i beril  |
| Localitat tipus | Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.04 |
| Dana | 7.2.9.1 |
| Heys | 7.4.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,481Å; b = 9,415Å; c = 4,428Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial Pbnm |
| Color | tons verds, verd maragda, blanc verdós, verd groguenc, marró verdós, groc, blau |
| Exfoliació | bona en {110}, imperfecta en {010}, pobre en (001) |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 8,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,75(1) g/cm³ (mesurada); 3,69 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,746 nβ = 1,748 nγ = 1,756 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Fe, Cr, Ti |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1789 |
| Símbol | Cbrl |
| Referències | [1] |
El crisoberil és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec χρυσός, daurat, i βήρυλλος, beril, en al·lusió al seu color.
Característiques
[modifica]El crisoberil és un òxid de fórmula química BeAl₂O₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls tabulars en {001} o cristalls prismàtics curts al llarg de [100], de fins a 22 centímetres; prominentment estriats en {001}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 8,5. El seu anàleg amb crom s'anomena mariinskita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el crisoberil pertany a «04.BA: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb cations de mida petita i mitja» juntament amb la manganostibita.
Varietats
[modifica]L'alexandrita és una varietat gemma de color verd, degut al seu contingut en crom, que mostra canvi de color sota la llum natural i artificial, de verd a color ametista. Rep aquest nom en honor del tsar Alexandre II de Rússia.[3] La crisolita de Ceilán és el nom que rep el crisoberil groc daurat més comercial.[4] La cymofana és una varietat opalescent, la qual exhibeix una xatoyància blavosa que és causada per cavitats similars a tubs microscòpics o inclusions aciculars de rútil en una orientació paral·lela a l'eix c.[5]
Formació i jaciments
[modifica]És característica d'algunes pegmatites de granit associades amb esquistos de mica d'alt grau o zones de reacció en roques ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, moscovita, albita, beril, columbita, turmalina, topazi, cianita, estaurolita, fenaquita, apatita o fluorita.[2] Va ser descoberta l'any 1789 al Brasil. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà),[6] així com als camps de pegmatites de Cotlliure i Argelers, tots dos municipis a la comarca del Rosselló.[7]
Referències
[modifica]
- ↑ «Chrysoberyl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Chrysoberyl» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ «Alexandrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ «Ceylonese Chrysolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ «Cymophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G,. Phosphates des pegmatites du massif des Albères. Ed Association française de Microminéralogie, 2012 [Consulta: 13 gener 2024].