Crist en el Mont de les Oliveres (Beethoven)

Infotaula obra musicalCrist en el Mont de les Oliveres
Títol originalChristus am Ölberge (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicaloratori Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaFranz Xaver Huber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1811 Modifica el valor a Wikidata
Parts1 acte Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena5 abril 1803 Modifica el valor a Wikidata
EscenariTheater an der Wien

Musicbrainz: fc807c4c-825f-4318-9254-5f7306c3d9c6 IMSLP: Christus_am_Ölberge,_Op.85_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002387035 Modifica el valor a Wikidata

Crist en el Mont de les Oliveres (en alemany, Christus am Ölberge), Op. 85, és un oratori de Ludwig van Beethoven que retrata l'agitació emocional de Jesús en el jardí de Getsemaní previ a la seva crucifixió. La va començar durant la tardor de 1802, poc després de la conclusió del seu Testament de Heiligenstadt, com apareix indicat en el quadern Wielhorsky. El libretto, en alemany, és pel poeta Franz Xaver Huber, editor del Wiener Zeitung, amb qui Beethoven va treballar de costat. Fou escrit en un període molt curt; en una carta a Breitkopf & Härtel escrita poc després de la conclusió de l'oratori, Beethoven va parlar d'haver-lo compost en "unes quantes setmanes", tot i que ell més tard comentà que la peça requeria no més de 14 dies de composició.[1] Fou estrenada el 5 d'abril de 1803 al Theater an der Wien, a Viena; el 1811, fou revisada per Beethoven i publicada per Breitkopf & Härtel.[2][3] Els 10 anys que van passar entre la composició de l'obra i la seva publicació és la causa que tingui un número d'opus força alt.

Recepció

[modifica]

La crítica sobre l'estrena de l'obra va tenir comentaris diversos. Mentre el crític del Zeitung für dau Elegante Welt va dir que l'oratori contenia "uns quants passatges admirables", el que apareixia en el Freymüthige Blätter era més negatiu, considerant-la una obra "amb una estructura massa artificial i mancada d'expressivitat, especialment en la música vocal".[4] Tanmateix, malgrat la crítica contemporània negativa, "...Després de l'estrena el 1803 l'obra fou interpretada quatre vegades el 1804, i repetida cada any, sempre amb molt de públic, fins que va ser prohibida el 1825 pel Hofmusikgraf."[5] Des de llavors, ha anat a la deriva, sent poc interpretada. La part més popular és el número "Welten singen..." un finale per a cor, que s'ha comparat amb l'"Al·leluia" de Handel, i que sovint s'escolta en esglésies i en cors universitaris.

Enregistraments

[modifica]
Any Solistes(Jesús, Seraph, Peter)
Director,Orquestra i Cor
Etiqueta
1962 Jan Peerce,Maria Stader,Otto Wiener
Hermann Scherchen, Viena Orquestra d'Òpera Estatal i Cor d'Acadèmia de la Viena
Westminster
c.1964 Richard Lewis,Judith Raskin,Herbert Beattie
Eugene Ormandy, Orquestra de Filadèlfia i els Cors d'Universitat del Temple
Colúmbia Masterworks
c.1965 Radko Delorco,Margit Opawksy,Walter Berry
Henry Swoboda, Viena Orquestra d'Òpera Estatal i Cor d'Acadèmia de la Viena
Societat de Sala del concert
1970 Nicolai Gedda,Cristina Deutekom,Hans Sotin
Volker Wangenheim, Orchester der Beethoven-Halle, Bonn i Cors
EMI
1970 James King,Elizabeth Harwood,Franz Crass
Bernhard Klee, Vienna Simfonia i Wiener Singverein Deutsche Grammophon
1992 James Anderson,Monica Tria-Hieronimi,Victor van Halem
Serge Baudo, Orchestre Nacional de Lyon, amb cor Harmonia Mundi
1994 Michael Brodard,Maria Venuti,Keith Lewis
Helmuth Rilling, Bach-Collegium Stuttgart i Gächinger Kantorei Hänssler Clàssic[6]
2000 Steve Davislim,Simone Kermes,Eike Wilm Schulte
Christoph Spering, Das Neue Orchester i Cor Musicus Köln Opus 111
2004 Plácido Domingo,Ľuba Orgonášová,Andreas Schmidt
Kent Nagano, Deutsches Symphonie-Orchester Berlín i Rundfunkchor Berlín Harmonia Mundi

Notes

[modifica]
  1. Forbes, Elliot, ed. Thayer's Life of Beethoven. Princeton University Press, 1967, p. 328
  2. Forbes 1967, p. 328.
  3. Forbes 1967, p. 521
  4. Forbes 1967, p. 330
  5. Fred Haight, Fidelio, Volume VII, No. 3 - Fall 1998. "Beethoven's Christ on the Mount of Olives – Gethsemane, as Schiller Would Treat It"
  6. [enllaç sense format] https://www.discogs.com/Ludwig-Van-Beethoven-Christus-Am-%C3%96lberge-Christ-On-The-Mountain-Of-Olives/release/2628371