Dècim Juni Brutus Gal·laic

Dècim Juni Brutus Gal·laic

Nom original	(la) Decimus Iunius Brutus Callaicus
Biografia
Naixement	c. 181 aC antiga Roma
Mort	113 aC (67/68 anys) valor desconegut
Pretor
valor desconegut –
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
138 aC – 138 aC Juntament amb: Publi Corneli Escipió Nasica Serapió
Procònsol
137 aC – 136 aC
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Família
Família	Juni Brutus
Cònjuge	Clodia
Fills	Luci Juni Brutus Damasip, Júnia, Dècim Juni Brut
Pares	Marc Juni Brut   i valor desconegut
Germans	Junia Marc Juni Brutus

Dècim Juni Brutus Gal·laic^[1] (en llatí: Decimus Junius M. f. M. n. Brutus Gallaicus; 180-120 aC) va ser un general i polític romà que liderà les tropes romanes en la campanya de conquesta de Gal·lècia i el nord de la Lusitània. Era fill del cònsol Marc Juni Brutus, vencedor sobre els istris, i germà del jurista Marc Juni Brutus. Va ser contemporani dels Gracs i un dels més importants generals del partit aristocràtic. Formava part de la gens Júnia, i era de la branca dels Juni Brutus, d'ascendència plebea.

Va ser cònsol l'any 138 aC junt amb Publi Corneli Escipió Nasica i es va oposar als tribuns de la plebs. Va rebutjar portar al senat una proposta per comprar gra pel poble i, quan els tribuns van demanar poder per eximir deu persones dels deures militars, ell i el seu col·lega els varen refusar aquest privilegi. Per això, van ser acusats i portats a presó pel tribú Gai Curiaci.

A continuació, va rebre la província d'Hispània Ulterior com a procònsol (137 aC), i allí va repartir terres a aquells que havien servit amb Viriat, amb l'objecte de pacificar el país, i va fundar la ciutat de València. Com que a la Lusitània continuaven les accions de grups de bandits i tribus insurrectes, va assolar el territori, va ocupar nombroses ciutats i va arribar fins al riu Limia, que les tribus gal·laiques deien Bèlion. Els soldats renunciaren a continuar endavant, perquè deien que era el llegendari riu Leteu o riu de l'Oblit (en llatí: Oblivio), i que si el travessaven oblidarien la seua identitat i la seua pàtria. Brutus va agafar l'estendard del portaestendard i va travessar el riu tot sol, i de l'altra riba va cridar un a un i pel seu nom els seus soldats per a convèncer-los que no havia oblidat res i poder prosseguir la campanya. Va arribar fins al riu Minius, i va continuar la seva marxa fins a l'oceà. Va sotmetre nombroses tribus com els bràcars, que eren els més guerrers, i els gal·laics, que tenien un exèrcit de seixanta mil homes, els quals va derrotar. Aquest fet li va valer el sobrenom de Gal·laic. La feina de submissió va resultar lenta, car moltes ciutats es revoltaven quan en sortien els soldats, i entre aquestes es menciona Talabriga.

L'historiador Orosi narra aquesta campanya en les seves cròniques. Brutus va ser el primer general romà que va arribar a Gal·lècia, cap al 137 aC. Ovidi, el poeta, va contar així aquella trobada:

Després de la campanya, el seu parent Marc Emili Lèpid Porcina el va cridar a la Hispània Citerior, i d'allí va passar a Roma, on va celebrar un esplèndid triomf (136 aC). Amb el botí obtingut a Hispània, Brutus va erigir temples i edificis públics.

L'any 129 aC va servir amb Gai Semproni Tudità contra els iàpides, i encara va obtenir una victòria i va compensar les pèrdues que el cònsol havia tingut al començament de la campanya.

El pas del Límia ha donat lloc a una festa de recreació històrica, la Festa do Esquecemento.

Brutus, segons Ciceró, va ser patró del poeta i dramaturg Luci Acci, i, en el seu temps, va conèixer molt bé la literatura grega i romana. També era bo en l'oratòria.^[2] Ciceró diu també que va ser àugur. La seva dona es deia probablement Clòdia, i va ser la mare de Dècim Juni Brutus, que va ser cònsol l'any 77 aC.^[3]