D. H. Lawrence

Plantilla:Infotaula personaD. H. Lawrence

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) David Herbert Lawrence Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) David Herbert Richards Lawrence Modifica el valor a Wikidata
11 setembre 1885 Modifica el valor a Wikidata
Eastwood (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1930 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Vença (Tercera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaD. H. Lawrence Ranch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nottingham
Nottingham High School
Universitat de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, novel·lista, pintor, guionista, poeta, traductor, escriptor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1907 Modifica el valor a Wikidata -
GènereNovel·la curta, poesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme anglosaxó Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaLawrence H. Davison Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeFrieda von Richthofen (–1930) Modifica el valor a Wikidata
PareArthur John Lawrence Modifica el valor a Wikidata
GermansLettice Ada Clarke Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
març 1933-octubre 1933crema de llibres a l'Alemanya nazi Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0492692 IBDB: 11069 TMDB.org: 996618
Musicbrainz: 061a57e5-db92-4bb8-94af-01ff15dbe335 Discogs: 648014 Goodreads author: 17623 Find a Grave: 1564 Project Gutenberg: 123 Modifica el valor a Wikidata

David Herbert Richards Lawrence (Eastwood, Nottinghamshire, 11 de setembre de 1885- Vence, 2 de març de 1930) fou un escriptor anglès autor de novel·les, contes, poemes, obres de teatre, assaigs, llibres de viatges, pintures, traduccions i crítica literària.

Obra

[modifica]

La seva literatura exposa una extensa reflexió sobre els efectes deshumanitzadors de la modernitat i la industrialització,[1] i va abordar qüestions relacionades amb la salut emocional, la vitalitat, l'espontaneïtat, la sexualitat humana i l'instint.[2][3] Les opinions de Lawrence sobre tots aquests assumptes li van causar múltiples problemes personals: a més d'una ordre de persecució oficial, la seva obra va ser objecte en diverses ocasions de censura; d'altra banda, la interpretació esbiaixada d'aquella al llarg de la segona meitat de la seva vida va ser una constant. A conseqüència d'això, va haver de passar la major part de la seva vida en un exili voluntari, que ell mateix va anomenar "pelegrinatge salvatge".

Imatge i crítica

[modifica]

Encara que en el moment de la seva mort la seva imatge davant l'opinió pública era la d'un pornògraf que havia desaprofitat el seu considerable talent, E. M. Forster, en un obituari, va defensar la seva reputació en descriure'l com "el novel·lista imaginatiu més gran de la nostra generació".[4] Posteriorment, F. R. Leavis, un crític de Cambridge de notòria influència, va ressaltar tant la seva integritat artística com la seva seriositat moral, cosa que va situar bona part de la seva ficció dins de la "gran tradició" canònica de la novel·la a Anglaterra. Amb el temps, la imatge de Lawrence s'ha consolidat en la d'un pensador visionari i un gran representant del modernisme en el marc de la literatura anglesa, tot i que algunes crítiques feministes deploren la seva actitud cap a les dones, així com la visió del tipus de sexualitat que es percep en les seves obres[5][6] o el seu ambigu interès per ideologies de dretes de l'època com el feixisme.[7]

Interès en dialectologia i idiolectes obrers

[modifica]

Lawrence és també notable per la seva procedència d'una família proletària de Nottinghamshire, al nord industrial i endarrerit d'Anglaterra: el seu pare treballava en una mina de carbó, i sa mare era professora en una escola, orígens que el distingeixen fortament de la majoria d'escriptors de l'època. La seva freqüent representació de la llengua parlada amb una ortografia no estàndard de la classe obrera del nord anglès, en prosa i vers, també ha estat objecte d'interès.

Referències

[modifica]
  1. Sagar, D. H. Lawrence Handbook
  2. «D H LAWRENCE». [Consulta: 16 desembre 2017].
  3. Alexandrian. Historia de la literatura erótica, p. 26-32.
  4. Burns. Nature and Culture in D. H. Lawrence
  5. Dix. D. H. Lawrence and Women
  6. Nixon. Lawrence's Leadership Politics and the Turn Against Women
  7. Przybylowicz, Donna «D. H. Lawrence's the Plumed Serpent: The Dialectic of Ideology and Utopia». boundary 2, 13, 2/3, 1985, pàg. 289–318.

Enllaços externs

[modifica]