David Brewster

David Brewster

Biografia
Naixement	11 desembre 1781 Jedburgh (Escòcia)
Mort	10 febrer 1868 (86 anys) Melrose (Escòcia) (Escòcia)
Sepultura	Abadia de Melrose
Formació	Universitat d'Edimburg
Activitat
Camp de treball	Botànica, física, matemàtiques i astronomia
Lloc de treball	Edimburg
Ocupació	botànic, filòsof, inventor, escriptor, professor d'universitat, astrònom, físic, matemàtic, enginyer civil, biògraf
Ocupador	Universitat de St Andrews
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1860–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Fellow of the Society of Antiquaries of Scotland (en) American Antiquarian Society Reial Societat d'Edimburg Académie nationale de médecine Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia d'Irlanda Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Royal Society
Influències	Isaac Newton
Obra
Obres destacables Visor estereoscòpic Brewster
Abrev. botànica	Brewster
Família
Cònjuge	Jane Kirke Pernell Juliet Macpherson
Fills	Constance Marion Brewster  () David Brewster David Brewster Macpherson  () David BrewsterJuliet Macpherson Margaret Maria Gordon  () David BrewsterJuliet Macpherson
Pares	James Brewster   i Margaret Key
Premis
(1830)  Medalla de la Royal Society (1829)  Medalla Keith (1818)  Medalla Rumford (1816)  Grand prix des sciences mathématiques (1815)  Medalla Copley  Membre de la Royal Society  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Knight Bachelor

David Brewster (11 de desembre de 1781 - 10 de febrer de 1868),^[1] va ser un científic, naturalista escocès, inventor i escriptor. Va realitzar recerques en el camp de l'òptica (polarització de la llum, doble refracció, etc.). Va inventar el calidoscopi,^[2] la lupa Coddington^[3] i va perfeccionar l'estereoscopi donant lloc al conegut com a visor estereoscòpic Brewster.^[4] Les seves recerques sobre la polarització de la llum li van valer la Medalla Copley en 1815. Brewster també va ser el primer Director a la Universitat de Saint Andrews del 1837 al 1859 i més endavant va treballar com a director a la Universitat d'Edimburg del 1859 al 1868.

Va determinar l'Angle de Brewster, segons el qual en incidir un raig de llum sobre la superfície de separació de dos mitjans òptics, el raig reflectit i el refractat sofreixen una polarització màxima quan l'angle d'incidència és tal que les adreces de propagació d'aquests rajos són perpendiculars.

El 1824 demostrà efectes piezoelèctrics utilitzant sal de la Rochelle,^[5] decidint anomenar l'efecte piroelectricitat.^[6]

• Notes and Introduction to Carlyle's translation of Legendre's Elements of Geometry. 1824
• Treatise on Optics. 1831
• Letters on Natural Magic, addressed to Sir Walter Scott. 1832
• The Martyrs of Science, or the Lives of Galileu, Tycho Brahe, and Kepler. 1841
• More Worlds than One. 1854

• El cràter lunar Brewster porta aquest nom en el seu honor.

• Brewster, David (1854). The Creed of the Philosopher and the Hope of the Christian. Murray (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00416-9)
• Sir David Brewster. The kaleidoscope, its history, theory and construction with its application to the fine and useful arts. J. Murray, 1858 [Consulta: 18 setembre 2011].  PDF copy
• "The Home Life of Sir David Brewster" (1869). Written by his daughter Margaret Maria Gordon.

• The Brewster Kaleidoscope Society
• Obres de o sobre David Brewster a Internet Archive
• Brewster's (1831) "On a new analysis of solar light, indicating three primary colours, forming coincident spectra of equal length," Transactions of the Royal Society of Edinburgh, vol. 12, p. 123-136. - digital facsimile from the Linda Hall Library
• Letters on Natural magic Addressed to Sir Walter Scott From the Rare Book and Special Collection Division at the Library of Congress