David Patterson
 | No s'ha de confondre amb David Paterson, polític estatunidenc.. |
David Andrew Patterson (nascut el 16 de novembre de 1947) és un pioner de la informàtica i acadèmic estatunidenc que va ser professor a la Universitat de Califòrnia a Berkeley entre 1976 i 2016. Després de retirar-se com a professor, va passar a ser enginyer distingit a Google.[1][2] Actualment és vicepresident del Consell d'Administració de la Fundació RISC-V,[3] i catedràtic Pardee d'Informàtica, emèrit a Berkeley.
Patterson és famós per les seves contribucions pioneres al disseny de processadors RISC (de fet, ell va decidir-ne el nom), i per dirigir el projecte de Berkeley RISC.[4] El 2018, el 99% de tots el xips nous utilitzen l'arquitectura RISC.[5][6] També és famós per dirigir la recerca en emmagatzemament RAID juntament amb Randy Katz.[7]
Els seus llibres sobre arquitectura d'ordinadors (en col·laboració amb John L. Hennessy) s'utilitzen molt com en educació a nivell universitari. Juntament amb Hennessy, Patterson va guanyar el premi Turing de 2017 per la seva tasca en el desenvolupament de RISC.
Primers anys i educació
[modifica]Va néixer a Evergreen Park, Illinois, i va anar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, graduant-s'hi el 1969, i obtenint-hi un màster el 1970 i el doctorat el 1976.[8]
Recerca
[modifica]Ha estat un defensor important del concepte d'arquitectura RISC i en va inventar el nom.[4] Va dirigir el projecte RISC a Berkeley a partir de 1980 juntament amb Carlo H. Sequin, on es va introduir la tècnica de finestres de registres. També va innovar amb RAID en col·laboració amb Randy Katz i Garth Gibson.[7][9]
Antics càrrecs
[modifica]Va ser president de la Divisió d'Informàtica a Berkeley i la Computing Research Association, va ser membre del Comitè Consultiu de Tecnologia de la Informació per al President dels Estats Units (PITAC) entre 2003 i 2005 i fou elegit president de l'Association for Computing Machinery (ACM) entre 2004 i 2006.[10]
Premis
[modifica]La seva feina ha estat reconeguda per uns trenta-cinc premis de recerca, ensenyament, i servei, inclòs el de Fellow de l'Association for Computing Machinery (ACM)[11] i l'Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) així com la pertinença a la National Academy of Engineering, National Academy of Sciences, i el Saló de la Fama de l'enginyeria a Silicon Valley. El 2005, ell i Hennessy van compartir el premi d'Informàtica i Comunicació del Japó i, el 2006, fou elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i la National Academy of Sciences i va rebre el Premi de Servei Distingit de la Computing Research Association.[10] El 2007 fou nomenat Fellow del Computer History Museum "per contribucions fonamentals a l'educació dels enginyers, avenços en arquitectura d'ordinadors, i la integració de recerca en tecnologia punta amb educació".[12] El mateix any, també va ser nomenat Fellow de l'American Association for the Advancement of Science. El 2008, va guanyar el Premi de Servei Distingit de l'ACM Arxivat 2008-05-10 a Wayback Machine., el premi ACM-IEEE Eckert-Mauchly, i fou reconegut per l'Escola d'Enginyeria d'UCLA per Assoliments Acadèmics d'ex-alumnes. També ha guanyat el premi ACM-SIGARCH de Servei Distingit, el premi del Saló de la Fama ACM-SIGOPS, i el premi Jean-Claude Laprie de 2012 de Computació Fiable. El 2016 va rebre el premi Richard A. Tapia d'Eminència Científica, Ciència Cívia i Computació Diversa.[13]
És afeccionat a l'halterofília, i el 2013 va aconseguir el rècord de l'Estat de Califòrnia Arxivat 2018-03-25 a Wayback Machine. en la seva classe de pes i grup d'edat.
El 12 de febrer de 2015, l'IEEE va instal·lar una placa a Berkeley per commemorar la contribució de RISC-I.[14] El text de la placa diu:
- Fita IEEE en Enginyeria Informàtica i Electrònica
- Primer Microprocessador RISC (Reduced Instruction Set Computing)
- Estudiants de la UC Berkeley van dissenyar i construir el primer ordinador VLSI amb un joc d'instruccions reduït el 1981. Les instruccions simplificades del RISC-I van reduir el maquinari de control i decodificació de les instruccions, cosa que va permetre un espai d'adreçament pla de 32 bits, un gran conjunt de registres, i execució segmentada. En adaptar-se perfectament amb els programes en C i el sistema operatiu Unix, RISC-I va influir en els conjunts d'instruccions que s'utilitzen avui en dia, inclosos els de les consoles de videojocs, telèfons intel·ligents, i pissarretes.
El 21 de març de 2018, va rebre el premi Turing de 2017 juntament amb John L. Hennessy pel desenvolupament de RISC.[5] El premi els reconeixia "haver estat pioners d'una aproximació sistemàtica i quantitativa al disseny i l'avaluació d'arquitectures informàtiques, amb un impacte durador a la indústria dels microprocessadors".[6]
Obres seleccionades
[modifica]Llibres
[modifica]És coautor de sis llibres, dos d'ells amb John L. Hennessy sobre arquitectura d'ordinadors: Computer Architecture: A Quantitative Approach (ISBN 0-12-383872-X) i Computer Organization and Design: the Hardware/Software Interface (ISBN 978-0-12-407726-3). S'utilitzen molt com a llibres de text en cursos universitaris des de 1990. També ha escrit un llibre amb Armando Fox sobre enginyeria de programari: Engineering Software as a Service: An Agile Approach Using Cloud Computing (1st Edition) (ISBN 0-9848812-4-7).
Articles
[modifica]- Patteron, David; Ditzel, David «The Case for the Reduced Instruction Set Computer». ACM SIGARCH Computer Architecture News, 8, 6, 1980, pàg. 5-33 [Consulta: 3 agost 2017].
- Patterson, David; Gibson, Garth; Katz, Randy «A Case for Redundant Arrays of Inexpensive Disks (RAID)». SIGMOD '88: Proceedings of the 1988 ACM SIGMOD international conference on Management of data, 17, 3, 6-1988, pàg. 109-116 [Consulta: 3 agost 2017].
- Michael Stonebraker; Randy Katz,David Patterson, John Ousterhout «THE DESIGN OF XPRS». VLDB, 1988, pàg. 318–330.
- Anderson, Thomas; Culler, David; Patterson, David «A Case for NOW (Networks of Workstations)». IEEE Micro, 15, 1, 2-1995, pàg. 54-64. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2017 [Consulta: 3 agost 2017]. Arxivat 3 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ «People of ACM - David Patterson».
- ↑ https://research.google.cat/pubs/105290.html[Enllaç no actiu]
- ↑ «Board of Directors - RISC-V Foundation». Arxivat de l'original el 2017-08-03. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Milestones in computer science and information technology by Edwin D. Reilly 2003 ISBN 1-57356-521-0 page 50
- ↑ 5,0 5,1 «Computer Chip Visionaries Win Turing Award». The New York Times, 21-03-2018.
- ↑ 6,0 6,1 «John Hennessy and David Patterson will receive the 2017 ACM A.M. Turing Award» (en anglès).
- ↑ 7,0 7,1 «David Patterson: Biography». Computer History Museum, 2007.
- ↑ Patterson, D. A., "Verification of Microprograms," Technical Report No. UCLA-ENG-7707, UCLA Computer Science Department, January 1977.
- ↑ Linda Null; Julia Lobur The Essentials of Computer Organization and Architecture. Jones & Bartlett Learning, 14 febrer 2014, p. 512. ISBN 978-1-284-15077-3.
- ↑ 10,0 10,1 «CRA Service Awards 2006».
- ↑ http://awards.acm.org/fellow/all.cfm Arxivat 2016-12-01 a Wayback Machine.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-02-06. [Consulta: 16 febrer 2013].
- ↑ «Richard A. Tapia Achievement Award - Tapia Conference». Arxivat de l'original el 2017-09-23. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «IEEE SCV Silicon Valley Technology History Committee».
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina de David A. Patterson al web de la Universitat de Califòrnia, Berkeley
- Llista dels estudiants de David A. Patterson que s'han doctorat
- RISC-V Board of Directors Arxivat 2017-08-03 a Wayback Machine.
Guardonats amb el Premi Turing | |
|---|---|
Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) • Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016) • Hennessy / Patterson (2017) • Bengio / Hinton / LeCun (2018) • Hanrahan / Catmull (2019) • Aho / Ullman (2020) • Dongarra (2021) • Metcalfe (2022) • Wigderson (2023) |
