Servicio de Información e Investigación

Infotaula d'organitzacióServicio de Información e Investigación
Dades
Tipusservei d'intel·ligència Falange Espanyola de les JONS, Falange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata

El Servicio de Información e Investigación[n. 1] va ser un servei d'intel·ligència pertanyent al partit Falange Española Tradicionalista y de las JONS que va operar durant la Guerra Civil Espanyola i la Dictadura franquista com una espècie de força parapolicial,,[2] amb la missió de vigilar a opositors i confeccionar informes personals.

Història

[modifica]

Abans de l'esclat de la guerra civil, Falange Española y de las JONS disposava d'un petit servei d'informació que redactava informes personals sobre «enemics» del partit. Després del començament de la guerra, les seves activitats i el seu camp d'actuació van augmentar vertiginosament. No obstant això, després del Decret d'Unificació i la creació de FET i de les JONS, al començament de maig de 1937 el servei d'informació de Falange va quedar sota control directe del Servei d'Informació Militar.[3]

Després de la contesa, aquest servei va continuar amb les seves activitats. Per exemple, en 1940, tenia desplegats per tot Espanya a uns 3.804 falangistes i col·laboradors, i en els seus arxius disposava de 5.092.748 fitxes i de 2.962.853 expedients.[1] Segons les seves pròpies memòries, solament en aquest any el servei d'informació hauria confeccionat 803.480 informes,[4] el que dona una idea del seu volum de treball. En moltes ocasions la seva labor va arribar a superposar-se amb la dels Cossos de seguretat de l'Estat.[5] Atès que FET y de las JONS era el partit únic, disposava de molts militants repartits en totes les capes de la societat, la qual cosa li permetia accedir a molta informació.[5] El servei d'informació de Falange disposava de delegacions provincials i també delegacions en tots els municipis.[6] Durant la Segona Guerra Mundial els serveis secrets de Falange també es van fer càrrec de l'espionatge dirigit als diplomàtics els aliats en l'Espanya franquista,[7] col·laborant amb els serveis secrets nazis.[5]

Al capdavant de l'organisme van estar, entre altres, Santiago Tena Ferrer, José Finat y Escrivá de Romaní (1939-1941), José Aybar Pérez (1941-1942), David Jato Miranda (1942-1944), Luis González Vicén (1944-1948), Carlos Ruiz García (1948) o Gumersindo García Fernández.[8] El mandat de José Finat —posteriorment, director general de Seguretat— va ser significatiu, atès que va constituir el període de major cooperació de l'organisme amb les forces policials.[8]

Fins a 1945 es va mantenir molt actiu,[6] encara que posteriorment la seva activitat va descendir. El Servei d'informació de Falange també estava encarregat d'investigar el passat dels candidats a les eleccions del Sindicat Vertical i de supervisar el procés electoral mateix.[9] Va desaparèixer després de la mort de Franco.

Notes

[modifica]
  1. Posteriorment fou reanomenat com Delegación Nacional de Información e Investigación.[1]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Cazorla Sánchez, Antonio. Las políticas de la victoria: La consolidación del Nuevo Estado franquista (1938-1953). Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 84-95379-19-8. 
  • Chueca, Ricardo. El fascismo en los comienzos del régimen de Franco: Un estudio sobre FET-JONS. Madrid: CIS, 1983. 
  • Fontana, Josep. Historia de España vol. 9: La España de Franco. Crítica, 2010. 
  • Hebenstreit, Maria. La Oposición al Franquismo en Puerto de Sagunto (1958-1977). Universidad de Valencia, 2014. 
  • Marín, José María. Historia política de España, 1939-2000. II. Madrid: Istmo, 2010. 
  • Martín de Pozuelo, Eduardo; Ellakuría, Iñaki. La guerra ignorada: los espías españoles que combatieron a los nazis. Debate, 2008. 
  • Ros Agudo, Manuel; Heiberg, Morten. La trama oculta de la Guerra Civil. Los servicios secretos en España 1931-1945. Crítica, 2006. ISBN 9788484327332. 
  • West, Nigel. Historical Dictionary of International Intelligence. Rowman and Littlefield: Marcial Pons, 2015.