Dementia praecox

Dementia praecox (una "demència prematura" o "bogeria precoç") és un trastorn psicòtic crònic i deteriorant caracteritzat per una ràpida desintegració cognitiva, que normalment s'inicia en l'adolescència o al principi de la vida adulta. Arnold Pick (1851–1924), va ser el primer a usar aquest terme l'any 1891. En un breu informe descriu el cas d'una persona que patia un trastorn psicòtic similar a l'hebefrènia. El psiquiatre Emil Kraepelin (1856–1926) va popularitzar aquest terme i finalment es va canviar el concepte de la malaltia i es va passar a dir-ne esquizofrènia.^[1] Kraepelin va reduir la complexa taxonomia psiquiàtrica del segle xix en només dues classes: psicosi maníaco-depressiva i la dementia praecox.

Kraepelin veia la dementia praecox com una malaltia que progressivament es deteriora i de la qual no hi ha recuperació, una bogeria inexplicable i incurable.

Dementia és un terme molt antic utilitzat com a mínim des de temps de Lucretius el 50 aC on siginifica "estar fora de la ment d'un mateix".^[2] Fins al segle xvii la demència es referia als estadis de deteriorament cognitiu i de comportament que condueixen a la incompetència psicosocial. Aquesta condició podia ser innata o adquirida i aquest concepte no feia referència necessàriament al fet que sigui una condició irreversibles. Aquest concepte en la seva noció popular d'incapacitat psicosocial forma la base de la idea de la incapacitat legal.^[3] Al segle xviii el terme va entrar dins el discurs mèdic, s'hi van afegir conceptes clínicis i la dementia es va associar amb dèficits intel·lectuals sorgits per qualsevol causa i a qualsevol edat .^[4] Cap a finals del segle xix el paradigma cognitiu modern de dementia va arrelar.^[5] .^[6]

El terme en francès démence précoce el va usar el metge Bénédict Augustin Morel l'any 1852 en el seu Études cliniques. Morel, utilitza aquest terme en sentit descriptiu i no pas per a definir una nova categoria de diagnòstic. No el conceptualitza com irreversible

La nosologia psiquiàtrica del segle xix resultava caòtica i estava caracteritzada per un mosaic de sistemes.^[7]

El 1863, el psiquiatre de Danzig Karl Ludwig Kahlbaum (1828–1899), publicà el seu text de nosologia psiquiàtrica Die Gruppierung der psychischen Krankheiten (The Classification of Psychiatric Diseases).^[8] Kahlbaum categoritzà certes formes típiques de psicosi (vesania typica) com un sol tipus coherent.^[9] Per a Kahlbaum el procés de la malaltia de vesania typica es distingia pel pas del pacient per diverses fases: un estadi melancòlic; un estadi maníac; un estadi de confusió i finalment l'estadi de demència stage.^[10]

Kahlbaum va fer durant 10 anys estudis junt amb Ewald Hecker (1843–1909), sobre pacients psicòtics joves i aquesta tasca esdevindria molt influent en la psiquiatria moderna.

Kahlbaum i Hecker van ser els primers a descriure i donar nom a síndromes com distímia, ciclotímia, paranoia, catatònia, i hebefrènia.^[11] Potser la seva contribució més important va ser la d'introduir el "mètode clínic" de la medicina en l'estudi de les malalties mentals, un mètode que actualment es coneix com a psicopatologia.

Sense Kahlbaum i Hecker no hi hauria estat explicat el terme “dementia praecox”.^[12]

L'any, 1904, Kraepelin acceptà la possibilitat que un petit nombre de pacients es podien recuperar de la dementia praecox. Eugen Bleuler informà el 1908 que en molts casos no hi ha un declivi progressiu inevitable i que hi havia casos propers a la recuperació.

Kraepelin va descriure 11 formes de dementia, i dementia praecox va ser classificada com una de les "demències endògenes".^[13]

Kraepelin s'adonà que n o es podia dir res sobre l'etiologia de la dementia praecox, i va descartar especular sobre mallaties del cervell o descripcions de neuropatologia. Però en l'edició de la seva obra de l'any 1896 Kraepelin va deixar clar que creia en una "auto-intoxicació" del cervell probablement per hormones sexuals comportava la dementia praecox, una teoria compartida per Eugen Bleuler. Ambdós teòrics creien que la dementia praecox era un trastorn biològic i no un trauma psicològic.^[14] Kraepelin considerava que la dementia praecox s'estenia per tot el món i que no estava llitada ni a la raça ni al clima ni a cap altra circumstància general de la vida^[15]

Kraepelin havia experimentat amb la hipnosi però va argumentar que sense conèixer la causa subjacent de la dementia praecox o de la malaltia depressiva, no hi podia haver un tractament específic i recomanava usar llargs banys i l'ús ocasional de drogues opiàcies o barbitúrics per cercar una millora en els pacients. Kraepelin experimentà, sense èxit, amb injeccions de tiroides i altres extractes de glàndules.^[15]

Per influència de Adolf Meyer, August Hoch, George Kirby, Charles Macphie Campbell, Smith Ely Jelliffe i William Alanson White, les teories psicogèniques de la dementia praecox van dominar l'escenari estatunidenc des de 1911. L'any 1925 el terme esquizofrènia de Bleuler va guanyar en preminència a l'alternatiu de dementia praecox de Kraepelin. Quan les perspectives freudianes van esdevenir influents als Estatsd Units en la dècada de 1920, l'esquizofrènia va ser un concepte alternatiu atractiu. Bleuler mantenia correspondència amb Freud i estava en connexió amb el moviment psicoanalític de Freud,^[16]

El terme "schizophrenia" va ser aplicat pels psiquiatres i neuròlegs dels Estats Units oficialment des de 1913, però el diari The New York Times no el va utilitzar fins a 1925. Fins a l'any 1952 els termes dementia praecox i schizophrenia es van usar de manera intercanviable en la psiquiatria estatunidenca, amb un ús ocasional dels termes híbrids "dementia praecox (schizophrenia)" o "schizophrenia (dementia praecox)".

Les edicions del “Diagnostic and Statistic Manual of Mental Disorders” des del primer de l'any 1952 han reflectit visions de l'esquizofrènia com "reaccions" o "psychogenic" (DSM-I), o com manifestant nocions freudianes de "mecanismes de defensa" (com en el DSM-II de 1969 en el qual els símptomes d'esquizofrènia s'interpretaven com "psicologicament autoprotegits"). Els criteris de diagnòstic eren vagues, mínims i amplis, incloent altres conceptes que ja no existeixen o que actualment s'etiqueten com trastorns de la personalitat.

• Adams, Trevor. «Dementia». A: Norman, Ian J.; Redfern, Sally J.. Mental Health Care for Elderly People, 1997, p. 183–204. ISBN 9780443051739 [Consulta: 9 novembre 2015]. 
• American Psychiatric Association. DSM-IV-TR: Diagnostic and Statistical Manual of Mental disorders. 4th. Washington DC: American Psychiatric Press, 2000. ISBN 978-0-89042-025-6. 
• American Psychiatric Association. «B00 Schizophrenia: Proposed Revision». DSM-5 Development. American Psychiatric Association, 2011.
• Berrios, German E.; Hauser, R. «Kraepelin. Clinical Section — Part II». A: Berrios, German E. and Porter, Roy. A History of Clinical Psychiatry: The Origin and History of Psychiatric Disorders, 1995, p. 280–92. 
• Berrios, German E. The History of Mental Symptoms: Descriptive Psychopathology since the Nineteenth Century, 1996. 
• Berrios, German E.; Luque, Rogelio; Villagran, Jose M. «Schizophrenia: a conceptual history». International Journal of Psychology and Psychological Therapy, 3, 2003, p. 111–140.
• Bourgeois, Michelle S. «Dementia». A: La Pointe, Leonard L.. Aphasia and Related Neurogenic Language Disorders, 2005, p. 199–212. ISBN 9781588902269. 
• Boyle, Mary. Schizophrenia: A Scientific Delusion?. 2a edició, 2002. ISBN 9780415227186. 
• Burns, Alastair «Another nail in the coffin for the cognitive paradigm of dementia». British Journal of Psychiatry, 194, 3, 2009, p. 199–200. DOI: 10.1192/bjp.bp.108.058537.
• Dain, Norman. Clifford W. Beers, advocate for the insane. Pittsburgh PA: University of Pittsburgh Press, 1980. ISBN 0-8229-3419-1. 
• Diefendorf, A. Ross. Clinical Psychiatry: A Textbook for Students and Physicians Abstracted and Adapted from the Seventh German Edition of Kraepelin's "Lehrbuch Der Psychiatrie", 1912. 
• Dowbiggin, Ian «Back to the future: Valentin Magnan, French psychiatry, and the classification of mental diseases, 1885-1925'». Social History of Medicine, 9, 3, 1996, p. 383–408. DOI: 10.1093/shm/9.3.383.
• Engstrom, Eric J. Clinical Psychiatry in Imperial Germany: A History of Psychiatric Practice. Ithaca and London: Cornell University Press, 2003. ISBN 0-8014-4195-1. 
• Greene, Tayla «The Kraepelinian dichotomy: twin pillars crumbling?». History of Psychiatry, 18, 3, 2007, p. 361–79. DOI: 10.1177/0957154X07078977.
• Hippius, Hanns; Muller, Norbert «The work of Emil Kraepelin and his research group in Munchen». European Archives of Psychiatry and Clinical Neuropsychiatry, 258, Suppl. 2, 2008, p. 3–11. DOI: 10.1007/s00406-008-2001-6.
• Hoenig, J. «Schizophrenia: clinical section». A: Berrios, German E.;Porter,Roy. A History of Clinical Psychiatry: The Origin and History of Psychiatric Disorders, 1995, p. 336–48. ISBN 0-485-24011-4. 
• Ion, R.M.; Beer, M.D. «The British reaction to dementia praecox 1893-1913. Part 1». History of Psychiatry, 13, 51 Pt 3, 2002a, p. 285–304. DOI: 10.1177/0957154X0201305103.
• Ion, R.M.; Beer, M.D. «The British reaction to dementia praecox 1893-1913. Part 2». History of Psychiatry, 13, 52 Pt 4, 2002b, p. 419–31. DOI: 10.1177/0957154X0201305204.
• Kahlbaum, Karl Ludwig. Die Gruppierung der psychischen Krankheiten und die Eintheilung der Seelenstörungen: Entwurf einer historisch-kritischen Darstellung der bisherigen Eintheilungen und Versuch zur Anbahnung einer empirisch-wissenschaftlichen Grundlage der Psychiatrie als klinischer Disciplin. Danzig: Kafemann, 1863. 
• Kraam, Abdullah «Karl Ludwig Kahlbaum by Dr. Ewald Hecker (1899)». History of Psychiatry, 19, 1, 2008, p. 77–80. DOI: 10.1177/0957154X07084879.
• Kraam, Abdullah «'Hebephrenia. A contribution to clinical psychiatry.' By Dr. Ewald Hecker in Görlitz». History of Psychiatry, 20, 1, 2009, p. 87–106. DOI: 10.1177/0957154X08099416.
• Kraepelin, Emil. Psychiatrie: Ein Lehrbuch fur Studirende und Aerzte. Funfte, vollstandig umgearbeitete Auflage, 1896. 
• Kraepelin, Emil. Memoirs. Berlín: Springer-Verlag, 1987. 
• Kraepelin, Emil. Quen, Jacques. Psychiatry: A Textbook for Students and Physicians. Canton, MA: Science History Publications, 1990. 
• Malgorzata, B. Franczak, M.D.; Rama Maganti, M.D. «Neurodegenerative disorders: dementia». Hospital Physician Neurology Board Review

Manual, 8, 4, 2004, p. 2. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 9 novembre 2015].

• Morel, B.A.. Études cliniques: traité, théorique et pratique des maladies mentales, 1852. 
• Morel, B.A.. Traité des dégénérescence physiques, intellectuelles, et morales de l'espèce humaine. París: J.B. Balliere, 1857. ISBN 9780405074462. 
• Morel, B.A.. Traité des maladies mentales, 1860. 
• Noll, Richard. American Madness: The Rise and Fall of Dementia Praecox. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2011. ISBN 978-0-674-04739-6. 
• Noll, Richard. The Encyclopedia of Schizophrenia and Other Psychotic Disorders. 3rd, 2007a. ISBN 9780816075089. 
• Noll, Richard «Kraepelin's 'lost biological psychiatry'? Autointoxication, organotherapy and surgery for dementia praecox». History of Psychiatry, 18, 3, 2007b, p. 301–19. DOI: 10.1177/0957154X07078705.
• Noll, Richard. History of Psychiatry. 18, 2007c, p. 483–502. 
• Noll, Richard. History of * Psychiatry. 17, 2006a, p. 183–204. 
• Noll, Richard. Infectious insanities, surgical solutions: Bayard Taylor Holmes, dementia praecox and laboratory science in early twentieth-century America. Part 2. 17, 2006b, p. 299–311. 
• Noll, Richard «The blood of the insane». History of Psychiatry, 17, 4, 2006c, p. 395–418. DOI: 10.1177/0957154X06059440.
• Noll, Richard «Chicago's Dr. Bayard Taylor Holmes: A forgotten pioneer in the history of biological psychiatry». Chicago Medicine, 109, 2006d, p. 28–32.
• Noll, Richard «Historical Review: Autointoxication and focal infection theories of dementia praecox». World Journal of Biological Psychiatry, 5, 2, 2004a, p. 66–72. DOI: 10.1080/15622970410029914.
• Noll, Richard «Dementia Praecox Studies». Schizophrenia Research, 68, 1, 2004b, p. 103–4. DOI: 10.1016/S0920-9964(03)00219-6.
• Noll, Richard «The American reaction to dementia praecox, 1900». History of Psychiatry, 15, 2004c, p. 127–8. DOI: 10.1177/0957154X04041832.
• Noll, Richard «Styles of psychiatric practice: clinical evaluations of the same patient by James Jackson Putnam, Adolf Meyer, August Hoch, Emil Kraepelin and Smith Ely Jelliffe». History of Psychiatry, 10, 38 Pt 2, 1999, p. 145–89. DOI: 10.1177/0957154X9901003801.
• Pillmann, F.; Marneros, A. «Brief and acute psychoses: the development of concepts». History of Psychiatry, 14, 2, 2003, p. 161–77. DOI: 10.1177/0957154X030142002.
• Porter, Roy. The Greatest Benefit to Mankind: A Medical History of Humanity from Antiquity to the Present, 1999. ISBN 0-00-637454-9. 
• Sass, Louis Arnorsson. The Paradox of Delusion: Wittgenstein, Schreber and the Schizophrenic Mind. Ithaca: Cornell University Press, 1994. ISBN 0-8014-9899-6. 
• Scharfetter, C. «Eugen Bleuler's schizophrenias – synthesis of various concepts». Schweizer Archiv für Neurologie und Psychiatrie, 152, 1, 2001, p. 34–37. Arxivat de l'original el 2011-09-28 [Consulta: 9 novembre 2015].
• Shorter, Edward. A History of Psychiatry: from the Era of the Asylum to the Age of Prozac, 1997. ISBN 9780471245315. 
• Shorter, Edward. «Schizophrenia/Dementia Praecox: Emergence of the Concept». A: A Historical Dictionary of Psychiatry. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2005, p. 267–79. ISBN 0-19-517668-5. 
• Steinberger, Holger; Angermeyer, Matthias C. «Emil Kraepelin's years at Dorpat as professor of psychiatry in nineteenth-century Russia». History of Psychiatry, 12, 47, 2001, p. 297–327. DOI: 10.1177/0957154X0101204703.
• Stone, Michael H. «History of schizophrenia and its antecedents». A: Lieberman, Jeffrey A.; Stroup, T. Scott; Perkins, Diana O.. The American Psychiatric Publishing Textbook of Schizophrenia, 2006, p. 1–15. ISBN 9781585626465. 
• Weber, Matthias M.; Engstrom, Eric J. «Kraepelin's 'diagnostic cards': the confluence of clinical research and preconceived categories». History of Psychiatry, 8, 31 Pt 3, 1997, p. 375–85. DOI: 10.1177/0957154X9700803104.
• Bibliography of scholarly histories on schizophrenia and dementia praecox, part 1 (2000 – mid 2007).
• Burgmair, Wolfgang & Eric J. Engstrom & Matthias Weber, et al., eds. Emil Kraepelin. 8 vols. Múnic: Belleville, 2000–2013.
  • Vol. VIII. Kraepelin in München, Teil III: 1921–1926 (2013), ISBN 978-3-943157-22-2.
  • Vol. VII: Kraepelin in München, Teil II: 1914–1926 (2008).
  • Vol. VI: Kraepelin in München, Teil I: 1903–1914 (2006), ISBN 3-933510-95-3
  • Vol. V: Kraepelin in Heidelberg, 1891–1903 (2005), ISBN 3-933510-94-5
  • Vol. IV: Kraepelin in Dorpat, 1886–1891 (2003), ISBN 3-933510-93-7
  • Vol. III: Briefe I, 1868–1886 (2002), ISBN 3-933510-92-9
  • Vol. II: Kriminologische und forensische Schriften: Werke und Briefe (2001), ISBN 3-933510-91-0
  • Vol. I: Persönliches, Selbstzeugnisse (2000), ISBN 3-933510-90-2
• Engels, Huub (2006). Emil Kraepelins Traumsprache 1908-1926. annotated edition of Kraepelin's dream speech in the mentioned period. ISBN 978-90-6464-060-5.
• Kraepelin, Emil. Psychiatrie: Ein kurzes Lehrbuch fur Studirende und Aerzte. Vierte, vollstandig umgearbeitete Auflage. Leipzig: Abel Verlag, 1893.
• Kraepelin, Emil. Psychiatrie: Ein Lehrbuch fur Studirende und Aerzte. Funfte, vollstandig umgearbeitete Auflage. Leipzig: Verlag von Johann Ambrosius Barth, 1896.
• Kraepelin, Emil. Psychiatrie: Ein Lehrbuch fur Studirende und Aerzte. Sechste, vollstandig umgearbeitete Auflage. Leipzig: Verlag von Johann Ambrosius Barth, 1899.
• Pick, Arnold. Ueber primare chronische Demenz (so. Dementia praecox) im jugendlichen Alter. Prager medicinische Wochenschrift, 1891, 16: 312–315.