Dhikr
El dhikr (de l'àrab: ذِكْر, ḏikr, AFI [ðɪkr], ‘record’, ‘pensament’, també ‘esment’, ‘cita’, ‘al·lusió’, i, específicament, ‘invocació del nom de Déu’, ‘repetició del nom de Déu’, ‘recitació d'aleies alcoràniques’; en plural: أذكار, aḏkār, AFI [ʔaðˈkɑːr])[1] són actes devots de l'islam en els quals es reciten repetitivament frases curtes o oracions de forma silenciosa o a viva veu. Es poden comptar amb l'ajuda d'un collaret de grans o mísbaha (de l'àrab مِسْبَحَة, misbaḥa) o a través dels dits de la mà. La persona que recita el dhikr s'anomena dhàkir (àrab: ذاكر, ḏākir; AFI [ˈðaːkɪr]). El tasbih (de l'àrab تسبيح, tasbīḥ) és una forma de dhikr que implica les enunciacions repetitives de les frases curtes que glorifiquen Déu. El contingut de les oracions inclou els noranta-nou noms de Déu o una duà (àrab: دُّعَاءُ, duʿāʾ, ‘oració supererogatòria’[2]) presa d'algun hadit o de l'Alcorà.
Importància
[modifica]Hi ha diversos versicles de l'Alcorà que emfasitzen la importància de recordar el desig de Déu tot dient frases com «si Déu vol», «Déu ho sap millor» o «si és la seva voluntat». Aquesta és la base del dhikr. L'aleia 24 de la sura 18 (Al-Kahf, La caverna), explica com una persona que oblida a dir «si Déu vol», immediatament hauria de recordar Déu dient, «Potser, molt bé, el meu Senyor em dirigirà cap a una acció que és millor que això que penso».[3] Altres versicles també n'inclouen, com l'aleia 41 de la sura 33 (Al-Ahzab, Els coalitzats) amb «Oh vosaltres, els bons creients, bons musulmans! Recordeu molt el nom d'Al·là!»[4] o l'aleia 28 de la sura 13 (Ar-Rad, El tron) amb «Els qui hi han cregut i ara tenen els cors tranquils recordant sempre el nom d'Al·là —com no han de tenir els cors tranquils, quan ells recorden el nom de Déu?—».[5]
Entre els hadits, es diu que Mahoma digué: «El millor [dhikr] és La ilaha il·la Al·lah (“no hi ha altre déu més que Déu”) i la millor oració suplicatòria és Al-hamdu lii-L·lah (“lloat sia Déu!”).»[6]
Els musulmans creuen que el dhikr és una de les maneres millors d'entrar a l'estadi superior del Cel i per glorificar el tawhid o unicitat de Déu.[7]
Per als sufís, el dhikr és vist com la manera d'obtenir il·luminació espiritual i aconseguir unió (visal) o anihilació (fanà) de Déu. Totes les sectes musulmanes aproven els rosaris individuals com a mètode de meditació, l'objectiu del qual és obtenir un sentiment de pau, separació dels valors mundans (dunya) i, en general, enfortir la Fe (iman).
L'Alcorà com a dhikr
[modifica]Recitar l'Alcorà amb sinceritat també es considera un tipus de dhikr. En aquest sentit, per exemple, es considera que:
- Recitar la sura Al-Ikhlàs, L'oració perfecta (sura 112), equival a recitar una tercera part de l'Alcorà.[8]
- Recitar la sura Al-Ikhlàs, L'oració perfecta, diverses vegades dona un palau al Cel.[9]
- Recitar la sura Al-Kafirun, Els infidels (sura 109), equival a recitar una quarta part de l'Alcorà.[10]
- Recitar la sura An-Nasr, La Victòria (sura 110), equival a recitar una quarta part de l'Alcorà.[11]
- Recitar la sura Az-Zàlzala, El terratrèmol (sura 99), equival a recitar la meitat de l'Alcorà.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «ذكر». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «دعا». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Alcorà 18:23–24 (traduït per Míkel de Epalza): «No diguis mai sobre una cosa: “Jo faré això, demà”, sense afegir: “Si Déu vol”. Si has oblidat de dir això, recorda't del teu Senyor, menciona el Seu nom i digues, llavors: “Potser, molt bé, el meu Senyor em dirigirà cap a una acció que és millor que això que penso”.».
- ↑ Alcorà 33:41 (traduït per Míkel de Epalza)
- ↑ Alcorà 13:28 (traduït per Míkel de Epalza)
- ↑ Razi, Najm al-Din. The Path of God's Bondsman: From Origin to Return (en anglès). North Haledon: Islamic Publications International, 1980.
- ↑ «Dhikr, remembrance of God» (en anglès). Sunnah.org. Arxivat de l'original el 2019-10-24. [Consulta: 28 setembre 2015].
- ↑ al-Bukhaari, p. 4628.
- ↑ Saheeh al-Jaami’ al-Sagheer, p. 6472.
- ↑ Mu’jam Al-Kabeer, p. 13319.
- ↑ Tafsir Ibn Kathir.
- ↑ Tafsir Ibn Kathir.
Bibliografia
[modifica]- Friedlander, Ira. The Whirling Dervishes (en anglès). Ciutat de Nova York: Macmillan, 1975. ISBN 0-02-541540-9.
- Touma, Habib Hassan. The Music of the Arabs (en anglès). Portland: Amadeus Press, 1996. ISBN 0-931340-88-8.
Enllaços externs
[modifica]- Com fer un zikr Arxivat 2019-01-08 a Wayback Machine. (anglès)
- Vídeo del zikr naksibendi a NY Dergah (anglès)
- Guia completa i introducció al zikr (anglès)