Diàspora africana

Gràfic de la població africana, inclosa l'afrodescendent, al municipi anglès de Slough segons el cens del 2011.
Població africana, inclosa l'afrodescendent, al municipi anglès de Slough segons el cens del 2011.

La diàspora africana és un terme que engloba els africans que han anat a viure o han estat portats arreu del món i els seus descendents. La majoria són a Amèrica, però també hi ha poblacions importants d'origen africà a Europa i a l'Orient Pròxim. Molts dels africans de la diàspora són descendents de persones que foren esclavitzades i portades al continent americà durant el comerç d'esclaus atlàntic. La població més nombrosa d'africans de la diàspora viuen al Brasil (vegeu afrobrasilers. Hi ha més de 900 milions d'africans de la diàspora, que representen el 14% de la població mundial.[1][2]

El 18 de desembre del 2009 l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar que l'any 2011 seria l'Any Internacional dels afrodescendents.[3][4]

Història

[modifica]

La humanitat es va originar al continent africà. Per això, en part, tots podríem ser africans de la diàspora. Però segons l'acadèmia científica, els humans que no es consideren africans de la diàspora són els descendents dels que van abandonar el continent fa uns 100.000 anys per a colonitzar tot el planeta. Quan les comunitats es van començar a formar com a tals, sobretot a Egipte (Kèmit) i a l'Orient Pròxim, aquestes migracions van ser reduïdes, sobretot perquè la ruta principal per a sortir del continent africà era a través de la península del Sinaí. Amb l'aparició de la civilització i el desenvolupament dels vaixells, els africans negres van viatjar cap a l'Orient Pròxim, Europa i Àsia. Molts d'aquests emigrants es van casar amb les poblacions locals i es van barrejar amb els indígenes. Avui en dia, la recerca genètica, suggereix que l'ADN mitocondrial i els haplotips del cromosoma Y dels europeus i els asiàtics tenen ancestres africans distants. Però aquestes migracions primerenques difícilment es poden associar amb les que tenen a veure amb el comerç d'esclaus atlàntic i amb el comerç d'esclaus àrab.[5] Aquests últims i els seus descendents són els que són considerats com africans de la diàspora.

Dispersió a través de l'esclavitud

[modifica]

(vegeu també Comerç d'esclaus atlàntic i Comerç d'esclaus àrab)

La majoria dels africans de la diàspora van ser dispersats a través d'Europa, Àsia i Amèrica durant el comerç d'esclaus atlàntic i el comerç d'esclaus àrab. Als principis del segle ix, els esclaus africans eren agafats del nord i de l'est del continent africà i es portaven a l'Orient Pròxim i a Àsia. A partir dels inicis del segle xv, els africans van ser presos de la resta del continent, sobretot l'Africa Occidental a Europa i sobretot a Amèrica. Les vies de comerç d'esclaus atlàntica i àrab es van abandonar al segle xix.[6]

La dispersió a través del comerç d'esclaus representa una de les principals migracions de la història de la humanitat. L'efecte econòmic en el continent africà fou devastador. Algunes comunitats creades per descendents d'esclaus negroafricans a Europa i Àsia han sobreviscut fins avui en dia, però en altres casos, els africans de la diàspora s'han casat amb els autòctons i els seus descendents han acabat barrejant-se amb les poblacions indígenes. Al continent americà, la confluència de múltiples grups racials de tot el món van crear un important efecte de barreja. A Amèrica Central i del Sud, la majoria de la població són descendents d'ancestres europeus, amerindis i africans. Al Brasil, on el 1888 gairebé la meitat de la població eren descendents d'esclaus africans, la variació de les característiques físiques és molt àmplia. Als Estats Units, les racistes lleis Jim Crow i les lleis contra l'interacialitat van mantenir la distinció entre els grups racials. L'adopció de la creença en què hi ha una única arrel va definir la població amb ancestres africans com a africans.[7]

Dispersió a través de la migració

[modifica]

Des dels inicis de l'imperialisme espanyol a Amèrica, els africans van ser presents com a expedicionaris colonials voluntaris i involuntaris.[8][9] Juan Garrido fou un conqueridor negre. Atravessà l'Atlàntic com un home lliure el 1510 i va participar en el setge de Tenochtitlan.[10]

La migració dels africans va esdevenir una força primordial de la diàspora moderna. S'estima que la població immigrant recent d'africans als Estats Units és d'unes 600.000 persones.[11] Els principals països dels que procedeixen aquests immigrants són Nigèria, Ghana, Etiòpia, Eritrea, Egipte, Sierra Leone, Somàlia i Sud-àfrica. També hi ha immigrants procedents d'Angola, el Cap Verd, Moçambic, Guinea Equatorial, Kenya i Camerun. La majoria dels immigrants recents viuen a les zones urbanes i suburbanes.

Hi ha poblacions significants d'emigrants africans a molts estats de tot el món com, per exemple, al Regne Unit[12] i França.[13][14]

Definicions

[modifica]

La Unió Africana va definir la diàspora africana com un poble amb orígens africans que viuen a fóra del continent, que tenen les seves ciutadanies i nacionalitats i que han de contribuir al desenvolupament del continent i a la construcció de la Unió Africana. Aquesta acta constitutiva declara que s'hauria d'invitar i encoratjar que els africans de la diàspora participessin com una part important del continent en la construcció de la Unió Africana.

Entre el 1500 i el 1900, aproximadament 4 milions d'esclaus negres africans van ser portats a les plantacions a l'oceà Índic i uns 8 milions van ser transportats a les zones del Mediterrani, així com 11 milions van sobreviure al Pas a través de l'Atlàntic vers el Nou Món.[15] Els seus descendents, avui en dia estat per ot el món. Degut a l'assimiliació i als matrimonis amb persones d'altres grups humans, els descendents de la diàspora africana no sempre són evidents.

Alguns dels exemples dels grups humans que són vistos com a "Negres" o que es veuen a ells mateixos com a "negres" a causa de les seves arrels són:

  • Els Afroamericans, tant dels Estats Units com de la resta del continent.
  • Els afroàrabs, que viuen a l'Orient Pròxim, els ancestres dels quals provenien d'Àfrica i foren portats a aquesta regió a través del comerç d'esclaus àrab.[16]
  • Siddis: Habitants amb ascendència africana del subcontinent Indi (Índia i Pakistan).

Població estimada i distribució

[modifica]
Continent / Estat Població de l'estat Afrodescendents [17] població negra/mixta-negra
Carib 39,148,115 73.2% 22,715,518
Haití 8,924,553 97.5% 8,701,439
República Dominicana 9,507,133 84.00% 7,985,991
Cuba 11,423,925 10% 1,126,894
Jamaica[18] 2,804,332 97.4% 2,731,419
Trinitat i Tobago 1,047,366 58.00% 607,472
Puerto Rico 3,958,128 8.00% 316,650*
Bahames[19] 307,451 85.00% 209,000
Barbados 281,968 90.00% 253,771
Antilles Neerlandeses 225,369 85.00% 191,564
Saint Lucia 172,884 82.5% 142,629
Saint Vincent i les Grenadines 118,432 85.00% 100,667
Illes Verges 108,210 79.70% 86,243
Grenada 90,343 95.00% 81,309
Antigua i Barbuda 78,000 94,90% 63,000
Bermudes 66,536 61.20% 40,720
Saint Kitts i Nevis 39,619 98.00% 38,827
Illes Caiman 47,862 60.00% 28,717
Illes Verges Britàniques 24,004 83.00% 19,923
Illes Turks i Caicos[20] 26,000 34,00% 18,000
Europa 590,856,462.00 2.4% 8,017,583
França[21][22] 62,752,136 5% (inclou els territoris francesos d'ultramar i la Guiana Francesa) 3,000,000
Regne Unit 60,609,153 3,0% (inclou mixtes) 2,015,400
Itàlia[23] 60,448,163 0.5% 300,000
Espanya 40,397,842 1.3% 505,400
Alemanya 82,000,000 0,6% 500,000[24]
Rússia[25] 141,594,000 0,12% 400,000
Països Baixos[26] 16,491,461 1.8% 300,000
Portugal 10,605,870 2.0% 201,200
República d'Irlanda 4,339,000 1,1% 43,000
Polònia 38,082,000 0.002 4,500
Àsia ? ?% ?
Israel[27] 7,282,000 .07% 127,000
Japó[28] 127,756,815 ?% 10,000 -
Índia[29] 1,132,446,000 .003% 30,000
Amèrica del Sud/Centreamèrica 425,664,476 23.9% 101,532,873
Belize 301,270 31.00% 93,394
Guatemala 13,002,206 2.00% 260,044
El Salvador 7,066,403 < 0.01% 0*
Hondures 7,639,327 2.00% 152,787
Nicaragua 5,785,846 9.00% 520,726
Costa Rica 4,195,914 3.00% 125,877
Panamà 3,292,693 14.00% 460,977
Colòmbia 45,013,674 21.00% 9,452,872
Veneçuela[30][31] 26,414,815 Between 10-26.5% 2,641,481 - 6,999,926*
Guyana 770,794 36.00% 277,486
Surinam 475,996 47.00% 223,718
Guaiana Francesa 199,509 66.00% 131,676
Brasil 191,908,598 27% 55,900,143
Equador 13,927,650 10% 1,417,830-2,000,000
Perú 29,180,899 3.00% 875,427
Bolívia 9,247,816 1.1% 108,000
Xile 16,454,143 < 0.1% 0*
Paraguai 6,831,306 < 0.1% 0*
Argentina 40,677,348 < 0.1% 0*
Uruguai 3,477,778 4.00% 139,111
Amèrica del Nord 440,244,038 11.8% 39,264,514
Estats Units[32] 298,444,215 12.90% 38,499,304
Canadà[33] 33,098,932 2.7% 783,795
Mèxic 108,700,891 <1.00% 103,000
Oceania
Austràlia[34] 21,000,000 0,9% (includes partial) 248,605
Àfrica subsahariana 770,300,000 99% 767,000,000
Fóra d'Àfrica 5,821,000,000 2.9% 168,879,165
Total 6,581,000,000 14.2% 936,384,565

(*)Cal tenir en compte que les dades són d'estadístiques diferents de diferents països i recursos, que utilitzen mètodes divergents per a classificar segons la raça, etnicitat o origen. El color i les característiques visuals són considerats com una manera invàlida per a determinar cap branca genètica "racial" en l'antropologia.

Les 12 poblacions de la diàspora africana més importants

[modifica]
Estat Població Posició
BrasilBrasil 55,900,143 1
Estats Units Estats Units 43,499,304 2
ColòmbiaColòmbia 9,452,872 3
HaitíHaití 8,701,439 4
República DominicanaRepública Dominicana 7,985,991 5
FrançaFrança 3,000,000 6
JamaicaJamaica 2,731,419 7
VeneçuelaVeneçuela 2,641,481 - 6,999,926 8
Regne UnitRegne Unit 2,080,000 9
CubaCuba 1,126,894-7,900,000 10
EcuadorEcuador 1,080,000-2,000,000 11
Trinitat i TobagoTrinitat i Tobago 610,000 12

Continent Americà

[modifica]
  • Afroamericans estatunidencs - Hi ha aproximadament 40 milions d'africans de la diàspora als Estats Units. Alguna font diu que aproximadament un 30% de la població americana té ancestres africans.
  • Afrollatinoamericans - S'estima una població de 100 milions d'africans de la diàspora actualment a Amèrica Llatina. Aquests són el 45% de la població de Brasil.[35] També hi ha poblacions d'afroamericans importants a Cuba, Haití, Colòmbia, la República Dominicana Veneçuela I Equador.
  • Al Carib, hi ha aproximadament uns 23 milions d'africans de la diàspora. Hi ha poblacions significativa d'afroamericans a Haití (8 milions), la República Dominicana (7,9 milions) i Jamaica (2,7 milions).[36]

Estats Units

[modifica]

Moltes onades migratòries han portat persones d'ascendència africana a l'Amèrica del Nord. Segons el Centre Shomburg per la recerca sobre la Cultura Negra, les primeres poblacions africanes van arribar a Amèrica del Nord al segle xvi, via Mèxic i el Carib;van arribar a les colònies espanyoles de Florida, Texas i altres zones del sud dels Estats Units.[37] Dels 12 milions de persones que van ser transportats a Amèrica durant el comerç d'esclaus atlàntic,[38] 545.000 van ser duts al territori dels actuals Estats Units; uns altres 1.840.000 van arribar a altres colònies britàniques, sobretot les Índies Occidentals.[39] El 2000, els afroamericans representaven un 12,1% del total de la població dels Estats Units, el que els convertia en la minoria racial més important. La principal concentració d'afroamericans es troba al sud dels Estats Units i a les zones urbanes.[40]

En la construcció de la diàspora africana al continent americà, el comerç d'esclaus transatlàntic sol ser considerat com un element definidor. Tot i això, les persones d'ascendència africana han arribat a Amèrica del Nord durant altres onades migratòries, a partir del segle xvi, en moviments migratoris voluntaris.[37]

Als anys seixanta del segle xix, persones de l'Àfrica Subsahariana, sobretot de l'Àfrica Occidental i de les illes del Cap Verd, van començar a arribar voluntàriament buscant treball, sobretot als molls de Massachusetts. Aquesta migració ha continuat fins a les lleis restrictives que es van fer el 1921, que van tancar la porta dels Estats Units als no-Europeus; a aquella època els afroamericans ja eren majoria a la indústria naval a Nova Anglaterra, ja sigui treballant com a navegants, constructors de vaixells, oficials o propietaris.[41]

1,7 milions d'estatunidencs són descendents d'emigrants voluntaris de l'Àfrica Subsahariana. Els immigrants africans representen el 6% del total dels immigrants de l'estat i almenys el 5% de la comunitat afroamericana. Entre el 1990 i el 2000 van arribar-hi el 57%.[42] Els immigrants nascuts a Àfrica són l'1,6% de la població negra dels Estats Units. El grup dels immigrants africans, als Estats Units, representen la població amb uns índex més alts d'educació, fins i tot més que els nascuts a Amèrica.[43] Les comunitats d'immigrants africans més importants dels Estats Units són a Nova York, a Califòrnia, Texas i Maryland.[42] Els estats amb un percentatge més important d'africans en la seva població total són Washington D.C., seguit de Mississipi i Louisiana. Els refugiats polítics en representen una petita minoria.

El cens estatunidenc categoritza la població per raça, tenint en compte l'auto-identificació.[44] El cens no classifica per raó de "multiracial" o "bi-racial", però des del 2000, intenta mostrar l'etnicitat múltiple.

Canadà

[modifica]

Els afrocanadencs també estan al Canadà des de fa molts anys. La majoria dels afroamericans que van anar a viure al Canadà eren soldats que havien ajudat a l'exèrcit britànic a la Guerra d'Independència dels Estats Units o afroamericans que fugien de les dures condicions de vida als Estats Units. Sobretot van anar a Nova Escòcia o al sud-est d'Ontario. El 1793 es va prohibir l'esclavitud a l'Amèrica del Nord britànica. Més tard, la immigració afroamericana va arribar sobretot del Carib. Els caribenys representen el 70% dels negres del Canadà.

Com a resultat de la preeminència de la immigració caribenya, el terme "afrocanadenc" s'utilitza més per a referir-se als canadencs negres que no pas a la gent que ha arribat directament d'Àfrica. També se'ls anomena canadencs afro-caribenys. En canvi, s'utilitza el terme de canadencs negres per a referir-se al conjunt de les persones amb ascendència africana que provenen dels Estats Units, del Carib o de l'Àfrica.

Llatinoamèrica

[modifica]

En un nivell intermedi, a Llatinoamèrica i a les zones de plantacions de l'Oceà Índic, els descendents dels esclaus són més difícils de definir, ja que s'han barrejat amb altres grups humans. A alguns llocs hi va haver pocs esclaus (com Argentina o Xile. A altres llocs s'hi va importar a molts esclaus africans (com Brasil o la República Dominicana). En aquests últims països la presència d'afroamericans és més important, tot i que sempre s'han barrejat amb altres grups humans.[45]

Europa

[modifica]

Regne Unit

[modifica]

Al Regne Unit, sense incloure els mulats, hi ha 2 milions d'africans o afrocaribenys. Vegeu també: Negres britànics.

França

[modifica]

S'estima que hi ha entre 2 i 3 milions de persones que descendeixen d'africans a França, però cal tenir en compte que un quart dels afrofrancesos viuen als territoris d'ultramar.[46]

Itàlia

[modifica]

S'estima que hi ha entre 755,000 i 1,600,000 millions de persones que descendeixen d'africans a Itàlia.

Països Baixos

[modifica]

Aproximadament, hi ha unes 300.000 persones d'ascendència africana als Països Baixos. La majoria viuen a Surinam (36,5% de la població) i a les Antilles Neerlandeses. També n'hi ha un col·lectiu important al territori europeu de l'estat.

Rússia

[modifica]

Els primers africans van arribar a Rússia com a resultat del comerç d'esclaus practicat per l'Imperi Otomà.[47] Avui en dia encara es poden trobar comunitats d'afrorussos, sobretot a la costa del mar Negre. L'amic del tsar Pere I de Rússia, Lefort, li va recomanar que portés africans a Rússia perquè treballessin en les feines més dures. Alexander Pushin fou un descendent de l'esclau africà Abram Petrovich Gannibal que va arribar a ser protegit del rei Pere I, va ser educat com enginyer militar a França i va esdevenir general en cap, responsable de la construcció dels forts marítims i dels canals a Rússia.[48][49]

Durant els anys 30 del segle xx, 15 famílies afroamericanes van viatjar a la Unió Soviètica, amb la categoria d'experts agrícoles.[50] Després de les independències africanes, als anys 60, la Unió Soviètica va oferir a molts africans la possibilitat d'anar a estudiar a Rússia; en uns 40 anys, hi van anar uns 400.000 estudiants africans i molts s'hi van establir.[51][47]

A més a més, cal tenir en compte que hi ha molts pobles que són referit coloquialment com "els negres" (Chemye), que no són d'origen africà: per exemple els gitanos, georgians i els tàtars.[52]

Turquia

[modifica]

Els afroturcs van arribar a Turquia, sobretot via Zanzíbar i de llocs com Kenya, Sudan, Ghana i Nigèria. Aquests van ser portats pels comerciants d'esclaus turcs durant l'Imperi Otomà per tal que treballessin a les plantacions de la zona de Dalaman, els valls de Menderes, Gediz, Manavgat i Çukurova.

Oceans Índic i Pacífic

[modifica]

Alguns panafricanistes també consideren a altres grups humans negroides com pobles de la diàspora africana. Aquests grups inclouen, entre d'altres el "Negritos", indígenes de la Península Malaia,[53] els de Papua Nova-Guinea,[54] Andaman i pobles del subcontinent indi,[55][56] sobretot els pobles Vedda i els Dravidians i els tamils; de la mateixa manera, també als aborígens de Melanèsia i Micronèsia.[57][58]

Aquestes teories no són acceptades per la majoria dels antropòlegs, tot i que l'antropologia considera que tenen traces genètiques d'ancestres africans, ja sigui per migracions directes o indirectes. No es consideren part dels africans de la diàspora, ja que si es fes, també s'hauria de considerar que la totalitat de la població humana de la terra ho són.[59][60][61][62]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sub-Saharan Africa, The World Bank Group.
  2. ↑ Report on the African Diaspora Open House Arxivat 2009-07-11 a Wayback Machine., The African Diaspora Medical Project.
  3. ↑ Pàg weg de l'ONU-Drets humans. Vista el 14/1/2013.
  4. ↑ Nota en castellà de l'ONU. Vist el 14/1/2013
  5. ↑ Olson, Steve. Mapping Human History: Genes, Race, and Our Common Origins. Houghton Mifflin Company, 2003, pp. 54-69. ISBN 0618352104. 
  6. ↑ «Historical survey > The international slave trade». Slavery. Encyclopædia Britannica, 2007. [Consulta: 30 setembre 2007].
  7. ↑ Phillips, Mike. Slavery: Catalogue reference (PRO) FO 84/1310 Arxivat 2009-02-16 a Wayback Machine.. Migration Histories: Caribbean. Origins. Moving Here (a consortium of 30 archives, libraries and museums led by the National Archives, United Kingdom). Retrieved 26 November 2007.
  8. ↑ Warren, J. Benedict. The Conquest of Michoacán. University of Oklahoma Press, 1985. ISBN 080611858X. 
  9. ↑ Krippner-Martínez, James «The Politics of Conquest: An Interpretation of the Relación de Michoacán». The Americas, 47, 2, octubre 1990, pàg. 177–198. DOI: 10.2307/1007371.
  10. ↑ Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience, p. 327. 
  11. ↑ «Diversity in Black and White». Arxivat de l'original el 2007-10-12. [Consulta: 16 febrer 2009].
  12. ↑ Mensah, John Freelove. Persons Granted British Citizenship United Kingdom, 2006 Arxivat 2007-06-20 a Wayback Machine.. Home Office Statistical Bulletin 08/07, 22 May 2007. Retrieved 4 November 2007.
  13. ↑ Thomas, Dominic (2006). Black France: Colonialism, Immigration, And Transnationalism. Indiana University Press, 2006, ISBN 0253348218
  14. ↑ Tattersall, Nick. Africans denounce French DNA immigration bill Arxivat 2007-06-21 at Archive.is. Reuters Africa, 5 October 2007. Retrieved 4 November 2007.
  15. ↑ Larson, Pier M. «Reconsidering Trauma, Identity, and the African Diaspora: Enslavement and Historical Memory in Nineteenth-Century Highland Madagascar» (PDF). William and Mary Quarterly, 56, 2, 1999, pàg. 335–62.. Arxivat de l'original el 2011-09-27. DOI: 10.2307/2674122 [Consulta: 16 febrer 2009]. Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine.
  16. ↑ A Legacy Hidden in Plain Sight (washingtonpost.com)
  17. ↑ «CIA - The World Factbook». Arxivat de l'original el 2008-08-12. [Consulta: 16 febrer 2009].
  18. ↑ [enllaç sense format] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jm.html%7C-People[Enllaç no actiu]
  19. ↑ [enllaç sense format] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bf.html%7C-People[Enllaç no actiu]
  20. ↑ Joshua Project - Ethnic People Groups of Turks and Caicos Islands
  21. ↑ [enllaç sense format] http://paceebene.org/pace/nvns/nonviolence-news-service-archive/in-officially-colorblind-f[Enllaç no actiu]
  22. ↑ globeandmail.com: World
  23. ↑ «ISTAT (Istituto Nazionale di Statistica), stranieri 2006 Africa Occidentale, Meridionale». Arxivat de l'original el 2018-02-12. [Consulta: 16 febrer 2009].
  24. ↑ «'Uncle Barack's Cabin': German Newspaper Slammed for Racist Cover - SPIEGEL ONLINE».
  25. ↑ «Мймй Зпмдео Й Мймй Дйлупо. Фемертпелф "Юетоще Тхуулйе": Уйопруйу». Arxivat de l'original el 2011-01-15. [Consulta: 16 febrer 2009].
  26. ↑ [enllaç sense format] http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/2DAFB377-8622-4A6F-9700-8E93EB8EDD61/0/pb01e067.pdf Arxivat 2009-03-04 a Wayback Machine.
  27. ↑ «Music Earns Black Hebrews Some Acceptance» (en anglès), 05-04-2006. Arxivat de l'original el 2008-09-27. [Consulta: 16 febrer 2009].
  28. ↑ POP AFRICA[Enllaç no actiu](Nagoya University) from the statistics at 2005 by the Immigration Bureau of Japan
  29. ↑ «Who are the Siddis of India ?». Arxivat de l'original el 2009-02-26. [Consulta: 16 febrer 2009].
  30. ↑ Venezuela
  31. ↑ «Seeing Black». Arxivat de l'original el 2009-01-13. [Consulta: 16 febrer 2009].
  32. ↑ «CIA - The World Factbook - United States». Arxivat de l'original el 2015-07-06. [Consulta: 16 febrer 2009].
  33. ↑ «Visible minority population, by province and territory (2001 Census)». Arxivat de l'original el 2008-09-16. [Consulta: 16 febrer 2009].
  34. ↑ «20680-Country of Birth of Person (full classification list) by Sex - Australia (2006)». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 16 febrer 2009].
  35. ↑ [enllaç sense format] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/br.html Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine. cia factbook
  36. ↑ [enllaç sense format] http://www.un.org/esa/population/publications/WPP2004/World_Population_2004_chart.pdf
  37. ↑ 37,0 37,1 Dodson, Howard and Sylviane A. Diouf, eds. (2005). In Motion: The African-American Migration Experience Arxivat 2011-02-26 a Wayback Machine.. Schomburg Center for Research in Black Culture, New York Public Library. Retrieved 24 November 2007.
  38. ↑ Ronald Segal. The Black Diaspora: Five Centuries of the Black Experience Outside Africa. Nova York: Farrar, Straus and Giroux, 1995, p. 4. ISBN 0-374-11396-3. «It is now estimated that 11,863,000 slaves were shipped across the Atlantic. [Note in original: Paul E. Lovejoy, "The Impact of the Atlantic Slave Trade on Africa: A Review of the Literature," in Journal of African History 30 (1989), p. 368.] ... It is widely conceded that further revisions are more likely to be upward than downward.» 
  39. ↑ Stephen D. Behrendt, David Richardson, and David Eltis, W. E. B. Du Bois Institute for African and African-American Research, Harvard University. Based on "records for 27,233 voyages that set out to obtain slaves for the Americas". Stephen Behrendt. «Transatlantic Slave Trade». A: Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience. Nova York: Basic Civitas Books, 1999. ISBN 0-465-00071-1. 
  40. ↑ United States African-American Population. CensusScope, Social Science Data Analysis Network. Retrieved 17 December 2007.
  41. ↑ Heros in the Ships: African Americans in the Whaling Industry. Old Dartmouth Historical Society / New Bedford Whaling Museum, 2001.
  42. ↑ 42,0 42,1 Dodson, Howard and Sylviane A. Diouf, eds. (2005). The Immigration Waves: The numbers Arxivat 2011-01-14 a Wayback Machine.. In Motion: The African-American Migration Experience. Schomburg Center for Research in Black Culture, New York Public Library. Retrieved 24 November 2007.
  43. ↑ Dodson, Howard and Sylviane A. Diouf, eds. (2005). The Brain Drain Arxivat 2009-05-06 a Wayback Machine.. In Motion: The African-American Migration Experience. Schomburg Center for Research in Black Culture, New York Public Library. Retrieved 24 November 2007.
  44. ↑ U.S. Census Bureau. State & County QuickFacts Arxivat 2008-09-22 a Wayback Machine.. Retrieved 6 November 2007.
  45. ↑ Clara E. Rodriguez, "Challenging Racial Hegemony: Puerto Ricans in the United States," in Race, ed. Steven Gregory and Roger Sanjek (New Brunswick NJ, 1994), 131-45, 137. See also Frederick P. Bowser, "Colonial Spanish America," in Neither Slave Nor Free: The Freedmen of African Descent in the Slave Societies of the New World, ed. David W. Cohen and Jack P. Greene (Baltimore, 1972), 19-58, 38.
  46. ↑ 1/4 of the French African population comes from the Caribbean islands. in French Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine.
  47. ↑ 47,0 47,1 «Лили Голден и Лили Диксон. Телепроект "Черные русские": синопсис. Info on "Black Russians" film project in English». Arxivat de l'original el 2011-01-15. [Consulta: 16 febrer 2009].
  48. ↑ Gnammankou, Dieudonné. Abraham Hanibal - l'aïeul noir de Pouchkine, Paris 1996.«Publications de Dieudonné Gnammankou». Arxivat de l'original el 2012-07-23. [Consulta: 16 febrer 2009].
  49. ↑ Barnes, Hugh. «Gannibal: The Moor of Petersburg». Arxivat de l'original el 2011-01-14. [Consulta: 16 febrer 2009]. London 2005.
  50. ↑ A New York Times review of family memoir entitled Three Very Rare Generations
  51. ↑ «MediaRights: Film: Black Russians». Arxivat de l'original el 2011-04-17. [Consulta: 16 febrer 2009].
  52. ↑ The Unmaking of Soviet Life: Everyday Economies After Socialism By Caroline Humphrey Cornell University 2002 p36-37
  53. ↑ Runoko Rashidi. «Black People in the Philippines», 04-11-2000. [Consulta: 29 setembre 2007].
  54. ↑ «West Papua New Guinea: Interview with Foreign Minister Ben Tanggahma», 25-07-2007. [Consulta: 29 setembre 2007].
  55. ↑ Iniyan Elango. «Notes from a Brother in India: History and Heritage», 08-08-2002. [Consulta: 29 setembre 2007].
  56. ↑ Horen Tudu. «The Blacks of East Bengal: A Native's Perspective», 08-08-2002. [Consulta: 29 setembre 2007].
  57. ↑ Runoko Rashidi. «Blacks in the Pacific», 19-11-1999. [Consulta: 29 setembre 2007].
  58. ↑ Micronesians
  59. ↑ "Status of Austro-Asiatic groups in the peopling of India: An exploratory study based on the available prehistoric, linguistic and biological evidences", Journal of Biosciences Springer,0250-5991,Volume 28, Number 4 / June, 2003, DOI:10.1007/BF02705125, Pages:507-522, Subject Collection:Biomedical and Life Sciences, Date:Thursday, September 20, 2007
  60. ↑ Multiple origins of the mtDNA 9-bp deletion in populations of South India W.S. Watkins 1 *, M. Bamshad 2, M.E. Dixon 1, B. Bhaskara Rao 3, J.M. Naidu 3, P.G. Reddy 4, B.V.R. Prasad 3, P.K. Das 5, P.C. Reddy 6, P.B. Gai 7, A. Bhanu 8, Y.S. Kusuma 3, J.K. Lum 1, P. Fischer 2, L.B. Jorde 1,American Journal of Physical Anthropology Volume 109 Issue 2, Pages 147 - 158, 2 Jun 1999
  61. ↑ P. ENDICOTT, The Genetic Origins of the Andaman Islanders. The American Journal of Human Genetics, Volume 72, Issue 1, Pages 178 - 184
  62. ↑ «Haplogrups del món». Arxivat de l'original el 2004-07-28. [Consulta: 16 febrer 2009].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diàspora africana


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diàspora_africana&oldid=34184850»