Difluorur de criptó
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 121,908 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | F₂Kr |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 3,3 g/cm³ |
El difluorur de criptó és un compost químic de criptó i fluor, la qual fórmula és . Fou el primer compost de criptó que fou sintetitzat.[1] És un sòlid volàtil i blanc, inestable a temperatura ambient. L'estructura de la molècula és lineal , amb distàncies d'enllaç de 188,9 pm. Reacciona amb àcids de Lewis fort per formar sals dels cations i .[2]
Síntesi
[modifica]L'any 1963 D.R. Mackenzie sintetitzà per primer cop difluorur de criptó irradiant amb electrons una cambra que contenia criptó i fluor a –150 °C.[3] El difluorur de criptó pot ser sintetitzat utilitzant varis mètodes diferents incloent-hi cabal elèctric, fotoquímica, cable calent, bombardeig de protons i irradiant criptó amb rajos ultraviolats en una atmosfera de fluor-argó a -265 graus. El producte pot ser emmagatzemat a −78 °C sense descomposició.[4]
Estructura
[modifica]
El diflorur de criptó pot tenir dues formes cristal·logràfiques: α i β. La forma generalment existeix per damunt de −80 °C, mentre que la forma és més estable a temperatures més baixes.[2] La cèl·lula d'unitat de és tetragonal centrat al cos.
Química
[modifica]El diflorur de criptó és principalment un potent oxidant i un agent fluorant: per exemple, pot oxidar l'or al seu estat d'oxidació més alt conegut, +5. És més potent fins i tot que el fluor elemental a causa de la disminució de la distància d'enllaç (F-F a Kr-F) amb potencial de reducció de 3,5 V, fent-lo l'agent oxidant més conegut, encara que el tetrafluorur de criptó podria ser fins i tot més fort:[5]
El descompon a 60 °C a fluorur d'or(V), criptó i gasos de fluor:[6]
El difluorur de criptó també pot oxidar directament el xenó a hexafluorur de xenó:[5]
es emprat per sintetitzar el catió altament reactiu .[4] Reacciona amb el pentafluorur d'antimoni per formar la sal ; el catió és capaç d'oxidar el a i el a .[7] El diòxid de criptó és capaç d'oxidar l'argent al seu estat d'oxidació +3, reaccionant amb argent elemental o amb fluorur d'argent per produir trifluorur d'argent .[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ Grosse, A. V.; Kirshenbaum, A. D.; Streng, A. G.; Streng, L. V. «Krypton Tetrafluoride: Preparation and Some Properties». Science, 139, 3559, 1963, pàg. 1047–8. DOI: 10.1126/science.139.3559.1047. PMID: 17812982.
- ↑ 2,0 2,1 Lehmann, J «The chemistry of krypton». Coordination Chemistry Reviews, 233-234, 2002, pàg. 1. DOI: 10.1016/S0010-8545(02)00202-3.
- ↑ Levy, Janey.. Krypton. Nova York: Rosen Pub. Group, 2009. ISBN 9781404217782.
- ↑ 4,0 4,1 Holleman, A. F.; Wiberg, E. (2001), Inorganic Chemistry, San Diego: Academic Press, ISBN 0-12-352651-5
- ↑ 5,0 5,1 W. Henderson. Main group chemistry. Great Britain: Royal Society of Chemistry, 2000, p. 149. ISBN 0-85404-617-8.
- ↑ Charlie Harding; David Arthur Johnson; Rob Janes. Elements of the p block. Great Britain: Royal Society of Chemistry, 2002, p. 94. ISBN 0-85404-690-9.
- ↑ John H. Holloway; Eric G. Hope. A. G. Sykes. Advances in Inorganic Chemistry. Academic Press, 1998, p. 60–61. ISBN 0-12-023646-X.
- ↑ A. Earnshaw; Norman Greenwood Chemistry of the Elements. 2nd. Elsevier, 1997, p. 903. ISBN 9780080501093.
- ↑ http://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/ic00190a049