Dinka
Thuɔŋjäŋ i Jieng | |
---|---|
Tipus | llengua, macrollengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 1.365.900 |
Autòcton de | Àfrica oriental |
Estat | Sudan del Sud |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües niloticosaharianes llengües sudàniques orientals llengües nilòtiques llengües nilòtiques occidentals llengües nuer-dinka | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-2 | din |
ISO 639-3 | din |
Glottolog | dink1262 |
Ethnologue | din |
ASCL | 9216 |
IETF | din |
El dinka (Thuɔŋjäŋ, Thuɔŋ ee Jieng o, simplement, Jieng) és una llengua nilòtica parlada pels dinkes, el principal grup ètnic del Sudan del sud. Hi ha cinc grans varietats, el ngok, el rek, l'agaar, l'awiel, el twic Mayardit, el hol, el nyarweng, el twi i el Bor, els quals són difereixen prou per necessitar estàndards literaris diferents i, per tant, ser considerats llengües diferents. Els conceptes jaang, jieng o monyjieng també s'utilitzen per definir les llengües jieng. El rek és l'estandarditzada i considerada la llengua de prestigi.
Característiques lingüístiques
[modifica]Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]Hi ha 20 fonemes consonants:
Labial | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nasal | m | n̪ | n | ɲ | ŋ | |||||
Oclusiva | p | b | t̪ | d̪ | t | d | c | ɟ | k | ɡ |
Sonorant | w | l | ɾ | j | ɣ |
Vocals
[modifica]El dinka disposa d'un sistema vocal molt ric, amb un mínim de 13 vocals diferenciades fonèticament. Els punts a la part inferior d'una lletra ([◌̤]) indiquen vocals "respirades", representades en l'ortografia dinka mitjançant dièresis (⟨◌̈⟩):
Anterior | Posterior | |||
---|---|---|---|---|
normal | respirada | normal | respirada | |
Tancada | i | i̤ | u | |
Semitancada | e | e̤ | o | o̤ |
Semioberta | ɛ | ɛ̤ | ɔ | ɔ̤ |
Oberta | a | a̤ |
Referències i bibliografia
[modifica]Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Andersen T. (1987). "The phonemic system of Agar Dinka". Journal of African Languages and Linguistics 9, 1–27.
- Andersen T. (1990). "Vowel length in Western Nilotic languages". Acta Linguistica Hafniensia 22, 5–26.
- Andersen T. (1991). "Subject and topic in Dinka". Studies in Language 15, 265–294.
- Andersen T. (1993). "Vowel quality alternation in Dinka verb inflection". Phonology 10, 1–42.
- Beltrame, G. (1870). Grammatica della lingua denka. Firenze: G. Civelli.
- Deng, Makwei Mabioor (2010). Piööcku Thuoŋjäŋ: The Elementary Modern Standard Dinka (Multilingual Edition), Xlibris, ISBN 1-4500-5240-1.
- Malou, Job. (1988) Dinka Vowel System. Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington Publications in Linguistics. ISBN 0-88312-008-9.
- Mitterrutzner, J. C. (1866). Die Dinka-Sprache in Central-Afrika; Kurze Grammatik, Text und Worterbuch. Brixen: A. Weger.
- Nebel, A. (1979). Dinka–English, English–Dinka dictionary. 2nd. ed. Editrice Missionaria Italiana, Bologna.
- Nebel, A. (1948). Dinka Grammar (Rek-Malual dialect) with texts and vocabulary. Instituto Missioni Africane, Verona.
- Trudinger. R. (1942–44). English-Dinka Dictionary. Sudan Interior Mission
- Turhan, S. and S. Hagin. (2005) Milet Picture Dictionary English-Dinka. (at WorldLanguage.com).