Dodes'ka-den
どですかでん  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Akira Kurosawa |
| Protagonistes | |
| Producció | Akira Kurosawa |
| Guió | Akira Kurosawa, Hideo Oguni i Shinobu Hashimoto |
| Música | Tōru Takemitsu |
| Fotografia | Takao Saito |
| Productora | Tōhō |
| Distribuïdor | Tōhō |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Japó |
| Estrena | 1970 |
| Durada | 140 min |
| Idioma original | japonès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
        | |
Dodes'ka-den (どですかでん, Dodesukaden) és una pel·lícula japonesa de 1970 dirigida per Akira Kurosawa. Està basada en una novel·la de Shūgorō Yamamoto. Fou la primera pel·lícula de Kurosawa realitzada en color.[1] La pel·lícula va guanyar el Grand Prix de la "Union de la critique de cinéma" (UCC) (Associació belga de crítics de pel·lícules).[2]
Títol
[modifica]El títol de pel·lícula, "Dodeska-den", és una "paraula" que fa servir el protagonista per a imitar el so del seu tramvia imaginari quan es mou. No és una paraula onomatopeica real en el vocabulari japonès, però va ser inventada per l'autor Shūgorō Yamamoto a Kisetsu no nai machi (季節のない街) ("Una ciutat sense estacions"), la història original en la que la pel·lícula està basada. En japonès estàndard, aquest so seria descrit com a gatan goton, equivalent a "clickity-clack" en anglès.[a][4]
Argument
[modifica]La pel·lícula és una antologia tot solapant vinyetes i explorant les vides d'una varietat de personatges que resideixen en una barriada pobre a prop d'un abocador d'escombraries.[5] El primer en aparèixer és un noi, Roku-chan, que viu en un món de fantasia en el que ell és un conductor de tramvia. En el seu món de fantasia, ell és el tramvia i el conductor alhora, i segueix una ruta amb un horari a través de l'abocador, recitant contínuament les paraules "Dodeska-den", imitant el so del seu vehicle. La seva dedicació a la fantasia és obsessiva. Roku-chan és anomenat "el ximplet del tram" (densha baka) pels veïns i pels nens que l'observen.[6][7] La seva mare està preocupada perquè Roku-chan és un discapacitat intel·lectual[6][8] (Roku-chan obté aquesta etiqueta en diversos escrits cinematogràfiques.)[b][9]
Ryotaro, un fabricant de raspalls per al cabell, dedica l'atenció a uns quants infants que la seva infidel dona, Misao, ha concebut amb diversos amants [més baix-alfa 3], i ho fa de tot cor.[10][5] També hi ha un parell de treballadors borratxos (Masuda i Kawaguchi) que practiquen l'intercanvi de parelles i tornen amb les seves dones l'endemà, com si res.[11] Un home estoic, ombrívol, anomenat Hei, és freqüentat per Ochō, que sembla la seva ex-dona, i que no s'emociona quan fa les tasques domèstiques.[11][12] En contrast, trobem Shima-san;[5] És un home amb un tic, que sempre defensa la seva dona, una persona desagradable, i s'enfada quan els amics la critiquen.[13][14] Un captaire i el seu fill viuen en un cotxe abandonat, un Citroën 2CV. Mentre el pare està preocupat pels somnis de posseir una casa magnífica, el noi mor tràgicament d'una intoxicació alimentària.[15][16] Una noia (Katsuko) és violada pel seu oncle alcohòlic i queda embarassada; en un estat d'irracionalitat fa pujar un noi a la botiga de licors el qual li transmet tendresa, perquè no té una altra manera de superar la seva confusió emocional.[16][17] Quan el seu oncle és investigat com a sospitós per aquest acte injuriós, decideix recollir les seves escasses pertinences i fugir de la ciutat just abans que el puguin enxampar. Tamba-san l'orfebre, és una persona sàvia, que desarma a un jove que fa servir una katana i permet als lladres que li robin els seus diners.[1][18]
Després d'explorar la vida i les angoixes que envolten a moltes de les famílies d'aquesta comunitat indigent, juntament amb els somnis d'escapada que molts d'ells tenen per mantenir de manera superficial la tranquil·litat, la pel·lícula, d'estructura circular, retorna a Roku-chan. All final de pel·lícula, es veu Roku-chan preparant-se per marxar amb el seu tramvia imaginari i fer un servei a la seva comunitat de passatgers, tan bé com pugui.
Repartiment
[modifica]- Yoshitaka Zushi, com a Roku-chan
- Kin Sugai, com a Okuni
- Toshiyuki Tonomura, com a Taro Sawagami
- Shinsuke Minami, com a Ryotaro Sawagami
- Yuko Kusunoki, com a Misao Sawagami
- Junzaburô Ban, com a Yukichi Shima
- Kiyoko Tange com a senyora Shima
- Michio Hino com a Ikawa
- Keiji Furuyama com a Matsui
- Tappie Shimokawaas Nomoto
- Kunie Tanaka, com a Hatsutaro Kawaguchi
- Jitsuko Yoshimura, com a Yoshie Kawaguchi
- Hisashi Igawa, com a Masuo Masuda
- Hideko Okiyama, com a Tatsu Masuda
- Hiroshi Akutagawa, com a Hei
- Kamatari Fujiwara, com a home vell suïcida
Producció
[modifica]Després de l'èxit de Barba-Roja, Kurosawa va necessitar cinc anys abans de rodar Dodes'ka-den. La pel·lícula només es va fer amb la cooperació i coproducció d'altres tres directors japonesos,, Keisuke Kinoshita, Masaki Kobayashi, i Kon Ichikawa. Dodes'ka-den marca un gran contrast estilístic en Kurosawa en relació a obres anteriors. Fou la seva primera pel·lícula en color, i apareixien molt pocs dels actors habituals de Kurosawa. La majoria d'actors i actrius eren relativament desconeguts.
Valoració
[modifica]Dodes'ka-den Era Kurosawa' primera pel·lícula dins color.[1] A nivell nacional, el seu llançament inicial va ser un fracàs tant comercial com per part de la crític[19] A l'estranger, tanmateix, la pel·lícula va obtenir un nomenament de Premi de l'Acadèmia per Pel·lícula Estrangera Millor en els 44ns Premis d'Acadèmia.[20] La mala acollida al Japó, entre altres coses, va causar a Kurosawa una depressió profunda, i el 1971 va intentar el suïcidi.[21]
Tot i que continua rebent valoracions mixtes (bones i dolentes), Dodes'ka-den va rebre el vot de dos artistes – Sion Sono i els Germans Dardenne – en l'enquesta de 2012 de Sight & Sound del British Film Institute sobre les millors pel·lícules de la història.[22][23]
Un documental curt de 36 minuts va ser realitzat per Toho Masterworks on es fa referència a aquesta pel·lícula de Kurosawa: Akira Kurosawa: It Is Wonderful to Create (Toho Masterworks, 2002)
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Burch, Noël. «To the Distant Observer: Form and Meaning in the Japanese Cinema» p. 321, 1979.
- ↑ Dodes'ka-den (1970) Awards a imdb.com
- ↑ Yamamoto, Shūgoro. «Kisetsu no nai machi». Yamamoto Shugoro shosetsu zenshu (collected works) p. 13, 1969. (japonès)
- ↑ Mellen, 1972, p. 20.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Crist, Judith «Movies: Uneasy Rider». New York Magazine, 11-10-1971, pàg. 67.
- ↑ 6,0 6,1 Yoshimoto, 2000, p. 339.
- ↑ Wild, Peter. «Akira Kurosawa» p. 150, 2014.
- ↑ Yamamoto, 1969, p. 12.
- ↑ Horikawa, Hiromichi (堀川弘通). «Hyōden Kurosawa Akira» p. 293, 2000. «六ちゃんという知的障害児 (mentally disabled child named Roku-chan)» (japonès)
- ↑ Yoshimoto, 2000, p. 340.
- ↑ 11,0 11,1 Yamada, 1999, p. 162.
- ↑ Mellen, 1972, p. 19.
- ↑ Mellen, 1972, p. 20, 22 Mellen refers to Hei as Hira-san
- ↑ Yamada, 1999, p. 163.
- ↑ ; Correia, Jane Ramey«Intermingled Fascinations: Migration, Displacement and Translation in World Cinema» p. 105, 2011.
- ↑ 16,0 16,1 Mellen, 1972, p. 20, 21.
- ↑ Wilson i Correia, 2011, p. 123.
- ↑ Kusakabe, Kyūshirō (草壁久四郎). «Kurosawa Akira no zenbō» p. 108, 1985.
- ↑ Sharp, Jasper. «Akira Kurosawa: 10 essential films». British Film Institute, 14-11-2016. [Consulta: 1r gener 2017].
- ↑ «The 44th Academy Awards (1972) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 27 novembre 2011].
- ↑ Anderson, Joseph L.; Richie, Donald; The Japanese Film: Art and Industry, p.460
- ↑ «Clickety-Clack (Dodes'ka-den) - Movie Reviews». Rotten Tomatoes. [Consulta: 1r gener 2017].
- ↑ «Votes for DODES'KA-DEN (1970)». British Film Institute. [Consulta: 1r gener 2017].
Bibliografia
[modifica]- Mellen, Joan. «Dodeskaden: A Renewal» p. 20. Cinema, 1972.
- Yoshimoto, Mitsuhiro. «Film Studies and Japanese Cinema». Duke University Press, 2000.
- Yamada, Kazuo (山田和夫). «Kurosawa Akira no zenbō». Shin-Nihon Shuppansha, 1999. (japonès)
Enllaços externs
[modifica]- Dodesukaden ((japonès)) a la Base de dades de Pel·lícula japonesa
- Dodes'ka-den: Colors certs[1] un assaig per Stephen Prince a la Col·lecció de Criteri [1]
