Duncan Grant

Plantilla:Infotaula personaDuncan Grant

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Duncan James Corrowr Grant Modifica el valor a Wikidata
21 gener 1885 Modifica el valor a Wikidata
Aviemore (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1978 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Aldermaston, Berkshire, Anglaterra
SepulturaSt. Peter's Churchyard, West Firle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEscocesa
FormacióSlade School of Fine Art
Hillbrow School (en) Tradueix
Académie de la Palette
St. Paul's School
Westminster School of Art (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor, decorador i dissenyador
MovimentGrup de Bloomsbury Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParellaVanessa Bell
Lytton Strachey
David Garnett
John Maynard Keynes Modifica el valor a Wikidata
FillsAngelica Garnett, filla biològica
 () Clive BellVanessa Bell Modifica el valor a Wikidata
ParesBartle Grant Modifica el valor a Wikidata  i Ethel Isabel McNeil Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websovkovart.ru Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 11059786 Project Gutenberg: 51275 Modifica el valor a Wikidata
D'esquerra a dreta: Ottoline Morrell, Maria Nys, Lytton Strachey, Duncan Grant i Vanessa Bell
Plat dissenyat per Duncan Grant
Tomba de Duncan Grant a St. Peter's Church (Firle, East Sussex)

Duncan Grant o Duncan James Corrowr Grant[1] (Rothiemurchus, 1885 - Aldermaston, 1978) fou un pintor, decorador i dissenyador britànic.[2]

Biografia

[modifica]

Fou el fill d'un oficial de l'exèrcit[3] i va passar la seua primera infantesa a l'Índia i Birmània. El 1894, a l'edat de 9 anys, va tornar a Anglaterra i va viure amb el seu oncle, Sir Richard Strachey. Mentre estudiava a l'Escola de St. Paul, Londres, les seus habilitats artístiques es van fer evidents aviat i va poder assistir a classes particulars de dibuix. Entre els anys 1902 i 1904 va assistir a l'Escola d'Art de Westminster.[1]

Estudià a l'acadèmia Slade, a Itàlia i a París. Era cosí de l'escriptor Lytton Strachey i va ésser membre del Grup de Bloomsbury, creat per Roger Eliot Fry, i Clive i Vanessa Bell. Va exposar al New English Art Club i amb el London Club. Contribuí també a la segona exposició postimpressionista de 1912. L'obra d'aquest període, que responia a les noves tendències franceses de l'època, el ratificà com un dels pintors britànics més avançats del moment. A partir del 1913, aproximadament, rebé la influència de l'escultura africana i va esdevenir un dels pioners de l'art abstracte a Anglaterra. El 1914 realitzà Abstract Kinetic Collage Painting, originalment dissenyada per a ésser presentada amb l'acompanyament de la música de J. S. Bach (actualment es troba a la Tate Gallery, la qual n'ha editat un vídeo, per a mostrar el descobriment de la pintura tal com va ésser pensat en un principi).[2]

La pintura més recent de Grant és més tradicional i molts crítics el prefereixen com a dissenyador. Va ésser un dels dissenyadors amb més talent de tots els que treballaren en els Omega Workshops de Fry. També va col·laborar amb Vanessa Bell (visqueren junts des del 1914, aproximadament) en decoració interior després que tanquessin els tallers el 1919. La seua obra inclou dissenys per al ram tèxtil, la ceràmica, l'escenografia i el vestuari. La Tate Gallery i el Courtauld Institute of Art tenen mostres de la seua obra.[2]

Llegat

[modifica]

Després d'una formació cosmopolita en els cercles d'art de Londres, París i Itàlia, Duncan Grant va ésser un dels primers pintors britànics en secundar la revolució postimpressionista. La seua pròpia obra va ésser durant anys una síntesi del color de Matisse i el disseny controlat dels cubistes posteriors (això va ésser evident a partir del 1913 en els dissenys produïts pels Omega Workshops de Roger Eliot Fry). Durant el període d'entreguerres, l'estil de Grant va esdevenir més naturalista, encara que conservant una certa adherència al color i el disseny formal, per la qual cosa era, probablement, l'únic artista d'alçada que estava estretament associat al Grup de Bloomsbury encara que el seu treball, de vegades, patia de la seua passió per la sensibilitat i el bon gust.[1]

Obres destacades

[modifica]
  • The Kitchen (1902)
  • Lytton Strachey. Verso: Crime and Punishment (c. 1909)
  • Dancers (c. 1910-1911)
  • James Strachey (1910)
  • Lemon Gatherers (1910)
  • Bathing (1911)
  • Football (1911)
  • The Queen of Sheba (1912)
  • Head of Eve (1913)
  • The Ass (c. 1913)
  • The Tub (c. 1913)
  • Abstract Kinetic Collage Painting with Sound (1914)
  • The Mantelpiece (1914)
  • Interior at Gordon Square (c. 1915)
  • Venus and Adonis (c. 1919)
  • Landscape, Sussex (1920)
  • Still Life with Carrots (c. 1921)
  • South of France (1922)
  • Portrait of a Woman (1927)
  • Girl at the Piano (1940)
  • The Hayrick (1940)
  • Vanessa Bell (1942)
  • Garden Path in Spring (1944)
  • Interior (1973)
  • Standing Woman (1973-1974)
  • Washerwoman (1973-1974)
  • Kinetic Realisation of T01744 made for Tate Gallery (1974)[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Virtual Scotland Arxivat 2009-02-20 a Wayback Machine. (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 346-347.
  3. ↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
  4. ↑ Tate (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duncan Grant
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Duncan_Grant&oldid=32299945»